Neoloteca

ca bioamplificació, n f
es amplificación biológica, n f
es bioamplificación, n f
es biomagnificación, n f
es magnificación biológica, n f
fr amplification, n f
fr amplification biologique, n f
fr bioamplification, n f
fr biomagnification, n f
fr magnification biologique, n f
en bioamplification, n
en biological amplification, n
en biological magnification, n
en biomagnification, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definición

Augment progressiu de la concentració d'una substància química, generalment tòxica, en els teixits i els òrgans dels éssers vius al llarg dels successius nivells de la cadena alimentària.

Nota

El mercuri, el diclorodifeniltricloroetà (DDT) o els bifenils policlorats (PCB) són substàncies amb capacitat de bioamplificació.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bioamplificació

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma bioamplificació.

Criteris aplicats

·És una alternativa al calc de l'anglès biomagnificació, força implantat però lingüísticament inadequat, tenint en compte que magnificar en català no significa 'engrandir', com en anglès to magnify, sinó només "Exaltar la grandesa (d'algú o d'alguna cosa)", d'acord amb el diccionari normatiu.

·És una denominació formalment adequada, construïda amb la forma prefixada d'origen grec bio-, que significa 'vida', i el nucli amplificació, que és l'acció d'amplificar, és a dir, d'"Engrandir, augmentar (el valor d'una magnitud)" (en aquest cas, la concentració d'una substància química).

·S'identifica inequívocament amb el concepte.

·És anàloga a la forma normativa bioacumulació, que designa un concepte estretament relacionat, concretament l'acumulació d'una substància química, generalment tòxica, en els teixits i els òrgans d'un ésser viu.

· És una forma ja utilitzada, encara que menys que el calc de l'anglès.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·Es troben denominacions anàlogues en castellà (bioamplificación), en francès (bioamplification) i fins i tot en anglès (bioamplification).

Formes desestimades

-biomagnificació: És un calc de l'anglès inadequat en català.

-amplificació biològica: Aquesta forma té molt poc ús, en comparació amb la forma aprovada.

-bioacumulació amplificada: Aquesta forma no té ús ni és adequada semànticament, ja que la bioamplificació no designa una bioacumulació augmentada en un organisme concret, sinó l'efecte que la bioacumulació produeix en tota la cadena tròfica, l'augment de la concentració de tòxics a mesura que es puja de nivell.

[Acta 696, 19 de setembre de 2022]

ca bioassaig, n m
es análisis biológico
es bioanálisis
es bioensayo
es ensayo biológico
fr bioessai
fr dosage biologique
fr essai biologique
en bioassay
en biological assay

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición

Anàlisi que té com a objectiu determinar qualitativament o quantitativament l'efecte d'una substància farmacològica sobre un organisme viu, un teixit o una cèl·lula per mitjà de la comparació amb els efectes en una mostra estàndard.

ca biocarbó, n m
es biocarbón
es biochar
fr biochar
fr biocharbon
it bio-carbonella
it biochar
en biochar

Medi ambient, Agricultura

Definición

Carbó, generalment vegetal, que resulta de la piròlisi de la matèria orgànica.

Nota

Segons algunes fonts, el biocarbó pot utilitzar-se com a esmena del sòl i pot contribuir a reduir el diòxid de carboni atmosfèric, ja que reté el carboni que normalment s'allibera en la descomposició de la matèria orgànica.

ca biocombustible, n m
ca biocarburant, n m sin. compl.
es biocarburante, n m
es biocombustible, n m
fr biocarburant, n m
fr biocombustible, n m
it biocarburante, n m
it biocombustibile, n m
en biofuel, n
en biomass fuel, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Energia, Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definición

Combustible sòlid, líquid o gasós no fòssil produït a partir de biomassa d'origen vegetal o animal, que s'obté com a subproducte o bé com a recurs principal.

Nota

1. Els biocombustibles generen menys emissions de diòxid de carboni que els combustibles fòssils, però tenen els inconvenients que, en ser cremats, alliberen el diòxid fixat en etapes prèvies i que poden requerir grans quantitats de recursos per a ser produïts.
2. En l'àmbit de la mobilitat, els biocombustibles es classifiquen en biocombustibles de primera generació, biocombustibles de segona generació, biocombustibles de tercera generació i biocombustibles de quarta generació.
3. Per exemple, són biocombustibles sòlids la llenya i els pèl·lets; líquids, el biodièsel, el bioetanol i el biometanol, i gasosos, el biogàs.
4. La denominació biocarburant, i les formes equivalents en les altres llengües, és pròpia només de l'àmbit dels transports.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme biocombustible (sin. compl. biocarburant)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma biocombustible, juntament amb el sinònim complementari biocarburant.

Criteris aplicats

Pel que fa a biocombustible:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda per la forma prefixada bio-, que indica l'origen vegetal o animal del producte, i pel nucli combustible, referit a la matèria combustible utilitzada per a la generació d'energia, independentment que es presenti en estat sòlid, líquid o gasós.

·Es documenta amb un nombre elevat d'ocurrències en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a biocarburant, que s'aprova com a denominació secundària:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada però menys precisa, ja que està constituïda per la forma prefixada bio-, que indica l'origen vegetal o animal del producte, i pel nucli carburant, restringit als combustibles en estat líquid i, per tant, no prou ampli per recollir els de naturalesa gasosa.

·Es documenta amb relativa freqüència en català, amb un nombre d'ocurrències inferior a la forma principal biocombustible.

·Té l'aval dels especialistes del sector.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Formes desestimades

S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:

-biofuel: El lexema de base, fuel, no té significats paral·lels en català i en anglès, ja que en català és un tipus concret de combustible i en anglès, en canvi, equival a qualsevol mena de combustible. (Ho demostren la definició del diccionari normatiu, "Combustible líquid, espès i de color fosc, per a ús industrial, que és una de les fraccions pesants obtingudes per destil·lació del petroli", i la definició lexicogràfica anglesa "Material such as cool, gas or oil that is burned to produce heat or power").

[Acta 661, 4 de març de 2020]

ca biocombustible de primera generació, n m
ca agrocarburant, n m sin. compl.
ca agrocombustible, n m sin. compl.
ca biocarburant de primera generació, n m sin. compl.
es agrocarburante, n m
es agrocombustible, n m
es biocarburante de primera generación, n m
es biocombustible de primera generación, n m
fr agrocarburant, n m
fr agrocombustible, n m
fr biocarburant 1G, n m
fr biocarburant de première génération, n m
fr biocombustible de première génération, n m
it agrocarburante, n m
it agrocombustibile, n m
it biocarburante di prima generazione, n m
it biocombustibile di prima generazione, n m
en 1G biofuel, n
en agrofuel, n
en first-generation biofuel, n
en first generation biofuel, n var. ling.
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 3: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Biocombustible procedent de cultius agrícoles, generalment elaborat a partir de sucres i olis vegetals.

Nota

1. Els biocombustibles de primera generació tenen els inconvenients d'entrar en competència amb la massa vegetal que serveix per a l'alimentació humana o l'alimentació animal.
2. Les denominacions agrocarburant i agrocombustible i els equivalents anàlegs en altres llengües, que indiquen la procedència de cultius, es van pensar per a substituir biocombustible, amb la intenció d'evitar que s'assimilessin als productes ecològics; tot i això, aquestes designacions actualment es van abandonant a favor de les formes biocombustible de primera generació i biocarburant de primera generació, que permeten fer més fàcilment l'oposició amb nous biocombustibles no lligats a l'agricultura.
3. Els sinònims complementaris biocarburant de primera generació i agrocarburant s'utilitzen sobretot en l'àmbit del transport.
4. Per exemple, és un biocombustible de primera generació el biodièsel.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme biocombustible de primera generació (sin. compl. agrocarburant; sin. compl. agrocombustible; sin. compl. biocarburant de primera generació)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació biocombustible de primera generació, juntament amb els sinònims complementaris agrocarburant i biocarburant de primera generació.

Criteris aplicats

Pel que fa a biocombustible de primera generació:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli biocombustible, referit al combustible d'origen vegetal o animal utilitzat, i pel modificador de primera generació, que situa cronològicament aquest biocombustible respecte als biocombustibles apareguts posteriorment.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a biocarburant de primera generació, que s'aprova com a denominació secundària:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada però menys precisa, ja que el nucli biocarburant, que indica l'origen vegetal o animal del producte, el restringeix als combustibles en estat líquid; el segon constituent, de primera generació, situa cronològicament aquest biocombustible respecte als altres biocombustibles apareguts posteriorment.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes del sector.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a agrocombustible i agrocarburant, que s'aproven com a denominacions secundàries:

·Són denominacions descriptives i lingüísticament adequades, constituïdes per la forma prefixada agro-, que indica l'origen agrícola del producte, i pels nuclis combustible i carburant, però tenen els inconvenients de poder ser vàlids també per als biocombustibles de segona generació d'origen agrícola, de no establir una oposició cronològica amb els tipus de biocombustibles apareguts posteriorment i, en el cas de agrocarburant, d'estar restringits als combustibles en estat líquid.

·Es documenten amb certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Tenen l'aval dels especialistes del sector.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Formes desestimades

S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:

-biofuel de primera generació: El nucli d'aquesta forma, biofuel, no és adequat com a equivalent de l'anglès biofuel (vegeu l'argumentació a biocombustible).

[Acta 661, 4 de març de 2020]

ca biocombustible de quarta generació, n m
ca biocarburant de quarta generació, n m sin. compl.
es biocombustible de cuarta generación, n m
fr biocombustible de quatrième génération, n m
it biocarburante di quarta generazione, n m
en 4G biofuel, n
en advanced biofuel, n
en fourth-generation biofuel, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Biocombustible procedent de la biomassa extreta del cultiu de microalgues modificades genèticament per a augmentar-ne la productivitat.

Nota

El sinònim complementari biocarburant de quarta generació s'utilitza sobretot en l'àmbit del transport.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme biocombustible de quarta generació (sin. compl. biocarburant de quarta generació)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació biocombustible de quarta generació, juntament amb el sinònim complementari biocarburant de quarta generació.

Criteris aplicats

Pel que fa a biocombustible de quarta generació:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli biocombustible, referit al combustible d'origen vegetal o animal utilitzat, i pel modificador de quarta generació, que situa cronològicament aquest biocombustible respecte als altres biocombustibles existents.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a biocarburant de quarta generació, que s'aprova com a denominació secundària:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada però menys precisa, ja que el nucli biocarburant, que indica l'origen vegetal o animal del producte, el restringeix als combustibles en estat líquid; el segon constituent, el modificador de quarta generació, situa cronològicament aquest biocombustible respecte als altres biocombustibles existents.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes del sector.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Formes desestimades

S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:

-biofuel de quarta generació: El nucli d'aquesta forma, biofuel, no és adequat com a equivalent de l'anglès biofuel (vegeu l'argumentació a biocombustible).

[Acta 661, 4 de març de 2020]

ca biocombustible de segona generació, n m
ca biocarburant de segona generació, n m sin. compl.
es biocarburante de segunda generación, n m
es biocombustible de segunda generación, n m
fr biocarburant 2G, n m
fr biocarburant de deuxième génération, n m
fr biocombustible de deuxième génération, n m
it biocarburante di seconda generazione, n m
it biocombustibile di seconda generazione, n m
en 2G biofuel, n
en second-generation biofuel, n
en second generation biofuel, n var. ling.
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Biocombustible procedent de matèria orgànica o cultius no alimentaris, generalment fusta, residus agrícoles o forestals, fracció orgànica dels residus urbans, llots de depuradora i purins.

Nota

1. Els biocombustibles de segona generació tenen l'avantatge de ser una font d'energia autòctona; en canvi, tenen els inconvenients de necessitar una gran quantitat de matèria primera i també una tecnologia de producció que pot ser complexa, segons quina sigui la matèria primera o la mescla de matèries primeres.
2. El sinònim complementari biocarburant de segona generació s'utilitza sobretot en l'àmbit del transport.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme biocombustible de segona generació (sin. compl. biocarburant de segona generació)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació biocombustible de segona generació, juntament amb el sinònim complementari biocarburant de segona generació.

Criteris aplicats

Pel que fa a biocombustible de segona generació:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli biocombustible, referit al combustible d'origen vegetal o animal utilitzat, i pel modificador de segona generació, que situa cronològicament aquest biocombustible respecte als altres biocombustibles existents.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a biocarburant de segona generació, que s'aprova com a denominació secundària:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada però menys precisa, ja que el nucli biocarburant, que indica l'origen vegetal o animal del producte, el restringeix als combustibles en estat líquid; el segon constituent, de segona generació, situa cronològicament aquest biocombustible respecte als altres biocombustibles existents.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes del sector.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Formes desestimades

S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:

-biofuel de segona generació: El nucli d'aquesta forma, biofuel, no és adequat com a equivalent de l'anglès biofuel (vegeu l'argumentació a biocombustible).

[Acta 661, 4 de març de 2020]

ca biocombustible de tercera generació, n m
ca biocarburant de tercera generació, n m sin. compl.
ca biocombustible d'algues, n m sin. compl.
es biocarburante de tercera generación, n m
es biocombustible de tercera generación, n m
es combustible algal, n m
fr algocarburant, n m
fr biocarburant 3G, n m
fr biocarburant de troisième génération, n m
it biocarburante di terza generazione, n m
it biocombustibile di terza generazione, n m
en 3G biofuel, n
en algae fuel, n
en algal biofuel, n
en algal oil, n
en third-generation biofuel, n
en third generation biofuel, n var. ling.
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Biocombustible procedent de la biomassa extreta del cultiu de microalgues.

Nota

1. Els biocombustibles de tercera generació tenen els avantatges que el procés de generació és molt ràpid, que no ocupen terra cultivable i que comporten un impacte mínim en els recursos d'aigua; en canvi, l'inconvenient principal és que la quantitat d'energia requerida per a generar-los pot ser més gran que l'energia que se n'extreu.
2. El sinònim complementari biocarburant de tercera generació s'utilitza sobretot en l'àmbit del transport.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme biocombustible de tercera generació (sin. compl. biocarburant de tercera generació)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació biocombustible de tercera generació, juntament amb els sinònims complementaris biocarburant de tercera generació i biocombustible d'algues.

Criteris aplicats

Pel que fa a biocombustible de tercera generació:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli biocombustible, referit al combustible d'origen vegetal o animal utilitzat, i pel modificador de tercera generació, que situa cronològicament aquest biocombustible respecte als altres biocombustibles existents.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a biocarburant de tercera generació, que s'aprova com a denominació secundària:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada però menys precisa, ja que el nucli biocarburant, que indica l'origen vegetal o animal del producte, el restringeix als combustibles en estat líquid; el segon constituent, el modificador de tercera generació, situa cronològicament aquest biocombustible respecte als altres biocombustibles existents.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes del sector.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a biocombustible d'algues, que s'aprova com a denominació secundària:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli biocombustible, referit al combustible d'origen vegetal o animal utilitzat, i pel modificador d'algues, que precisa el tipus de matèria orgànica utilitzada però que té l'inconvenient de no ser paral·lel a les formes principals aprovades per als altres biocombustibles existents.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes del sector.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Formes desestimades

S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:

-biofuel de tercera generació: El nucli d'aquesta forma, biofuel, no és adequat com a equivalent de l'anglès biofuel (vegeu l'argumentació a biocombustible).

[Acta 661, 4 de març de 2020]

ca biocida, n m
es biocida, n m
fr biocide, n m
en biocide, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, Agricultura > Química agrícola, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (de llengües clàssiques diferents)**

Definición

Producte compost per una o més substàncies actives o per organismes biològics que s'utilitza per a eliminar o controlar plagues, algues, fongs, bacteris o altres microorganismes que poden tenir un efecte perjudicial sobre el medi ambient i la salut humana.

Nota

Els biocides tenen moltes aplicacions en els àmbits industrial i domèstic. S'utilitzen, per exemple, en operacions de desinfecció i desinsectació, com a conservants de líquids industrials i com a productes per a controlar les poblacions de rates i altres rosegadors.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme biocida

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma biocida.

Criteris aplicats

·És una denominació formalment adequada i motivada semànticament. Està creada a partir de la forma prefixada d'origen grec bio- 'vida' i la forma sufixada d'origen llatí -cida 'matar', perquè amb aquest tipus de productes es busca eliminar organismes vius (fongs, bacteris, etc.) perjudicials per al medi.

·És una forma àmpliament utilitzada i documentada en fonts de referència, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües es documenta la denominació anàloga.

[Acta 705, 17 d'abril de 2023]

ca bioclimàtic -a, adj
es bioclimático -ca, adj
fr bioclimatique, adj
en bioclimatic, adj

Medi ambient > Gestió ambiental, Energia, Construcció > Arquitectura

Definición

Que s'adapta a les condicions climàtiques i a les característiques de l'entorn amb l'objectiu d'afavorir el benestar i l'habitabilitat i, alhora, reduir la demanda energètica.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bioclimàtic -a

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma bioclimàtic -a.

Criteris aplicats

·És un adjectiu ben format, creat per composició a partir de la forma prefixada bio-, que significa 'vida', i l'adjectiu climàtic -a ('relatiu o pertanyent al clima'). En aquest cas, es tracta, concretament, d'una extensió o especialització semàntica derivada de bioclimatologia, disciplina que estudia les relacions entre el clima i els éssers vius.

·Es recull al Diccionari descriptiu de la llengua catalana. (1)

·És una forma àmpliament utilitzada en l'àmbit de l'arquitectura, l'urbanisme i el disseny ambiental, tant referit a elements o objectes (edifici bioclimàtic, façana bioclimàtica, etc.) com a enfocaments o metodologies de construcció (arquitectura bioclimàtica, disseny bioclimàtic, urbanisme bioclimàtic, etc.).

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza l'adjectiu anàleg amb el mateix valor.

(1) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2013]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>

[Acta 753, 1 de juny de 2026]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota