Back to top

Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

  • ca  compost prototip, n m
  • es  activo
  • es  hit
  • es  prototipo
  • fr  hit
  • fr  molécule la plus prometteuse
  • fr  touche
  • en  hit
  • en  hit compound

Ciències de la salut > Farmacologia, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición
Compost que ha mostrat interacció amb determinades dianes en els primers tests efectuats en el procés de creació d'un nou fàrmac i que ha estat seleccionat entre molts altres compostos per la seva possible utilitat terapèutica.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme compost prototip:

    S'aprova el terme compost prototip pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès hit compound, força estès entre els especialistes;

    ·és una solució adequada des del punt de vista lingüístic i motivada semànticament: el sentit de "Model primitiu a partir del qual es desenvolupen altres formes" que, segons el diccionari normatiu, té el substantiu prototip s'adequa perfectament al concepte, ja que els compostos coneguts en anglès com a hits són la base de desenvolupament d'altres compostos posteriors;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Es descarta l'acceptació del manlleu hit, malgrat que té força ús, perquè es considera que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.

    S'han valorat també com a alternatives al manlleu anglès les formes cap de sèrie, compost preseleccionat i encert, totes tres motivades semànticament, però s'han descartat en favor de la forma aprovada, que es considera més inequívoca i explicativa.
  • ca  compra en directe, n f
  • es  compra en directo, n f
  • es  compra en vivo, n f
  • fr  achat en direct, n m
  • fr  live shopping, n m
  • fr  magasinage en direct, n m
  • fr  shopping en direct, n m
  • it  live shopping, n m
  • en  live shopping, n
  • en  live video shopping, n
  • en  livestream shopping, n
  • en  online live shopping, n
  • en  virtual live shopping, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa > Màrqueting. Comercialització, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Compra per internet a partir d'una retransmissió de vídeo en directe que permet la comunicació entre el venedor i el client.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme compra en directe

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma compra en directe.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada (alternativa a l'anglès livestream shopping) formada a partir del nucli compra i el sintagma normatiu en directe, que significa "Simultàniament al temps en què s'enregistra" i indica que la compra té lloc al mateix temps que s'emet un vídeo per internet.

    ·És una forma descriptiva, que s'identifica amb el concepte.

    ·És una forma que ja té ús.

    ·En les altres llengües del nostre entorn s'utilitza la designació anàloga.

    Formes desestimades

    -compra en viu: És el calc directe de l'anglès i una forma força utilitzada. Des del punt de vista lingüístic podria considerar-se també adequada, a partir del significat normatiu de la locució en viu ("En directe en un estudi amb la presència del personatge, de l'actor, etc., entrevistat i del públic"). S'ha preferit, però, compra en directe perquè es considera una solució més natural en català i remet igualment al concepte. Des del punt de vista semàntic, a més, en viu pot suggerir que el comprador és mediafísicament en el lloc de la compra, mentre que en directe transmet millor la idea que el comprador segueix la retransmissió però que no hi és físicament.

    [Acta 709, 3 de juliol de 2023]
  • ca  compra per pànic, n f
  • es  compra de pánico, n f
  • es  compra por pánico, n f
  • fr  achat de panique, n m
  • fr  achat effectué sous l'emprise de la panique, n m
  • fr  achat en panique, n m
  • fr  achat panique, n m
  • fr  fièvre d'achat, n f
  • it  acquisto dettato dal panico, n m pl
  • it  corsa agli acquisti, n f
  • it  corsa agli scaffali, n f
  • pt  compra por pânico, n f pl
  • pt  corrida às compras, n f
  • en  panic buying, n
  • en  panic purchasing, n
  • en  panic-buying, n
  • de  Hamsterkauf, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Compra sobtada de quantitats inusualment grans d'un producte en previsió de l'escassetat de subministrament o del ràpid augment de preus que una situació de crisi efectiva o temuda podria provocar.

Nota

  • L'esclat d'una guerra, la imminència de fenòmens atmosfèrics extrems, una aturada de transportistes o l'anunci d'un confinament, entre d'altres, poden empènyer alguns consumidors a proveir-se anticipadament de certs béns. El ressò als mitjans de comunicació, amb imatges, per exemple, de prestatges de supermercat buits, pot amplificar la por a una manca de subministrament en el futur.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme compra per pànic

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma compra per pànic.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del deverbal compra i el sintagma per pànic, que especifica el motiu de l'acció.

    ·Té ús en l'àmbit.

    ·Té l'aval dels especialistes.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (compra por pànico), italià (acquisti dettati dal panico ) i portuguès (compras por pânico). En francès hi ha la forma pròxima achat en panique.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma compra de pànic, malgrat que es documenta molt, perquè, d'acord amb el sentit del terme, es considera més natural i més precisa la forma compra per pànic (el complement de pànic es podria confondre amb l'argument intern del deverbal de comprar).

    [Acta 694, 27 de juny de 2022]
  • ca  compra per xarxes, n f
  • es  compra por redes sociales, n f
  • es  compra social, n f
  • fr  magasinage social, n m
  • fr  shopping social, n m
  • fr  social shopping, n m
  • it  social shopping, n m
  • en  social shopping, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa > Màrqueting. Comercialització, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Compra per internet que es fa íntegrament en una xarxa social, sovint en interacció amb altres membres.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme compra per xarxes

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma compra per xarxes.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada (alternativa a l'anglès social shopping) formada a partir del nucli compra i el sintagma per xarxes, que indica que la compra es fa per les xarxes socials.

    ·És una forma descriptiva, que s'identifica bé amb el concepte.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    Formes desestimades

    -compra social: Es desestima perquè és una forma poc clara, que podria remetre, per exemple, a una compra solidària o amb beneficis socials.

    [Acta 709, 3 de juliol de 2023]
  • ca  comprador de llistes | compradora de llistes, n m, f
  • es  comprador de listas
  • en  list buyer

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición
Persona física o jurídica que compra llistes de màrqueting.
  • ca  compravenda triangular, n f
  • es  negociación internacional de mercancías
  • es  operación triangular
  • fr  négoce international de marchandises
  • fr  opération triangulaire
  • en  merchanting
  • de  Transithandel

Economia > Comerç > Comerç internacional

Definición
Operació comercial consistent a comprar mercaderia en un país estranger per revendre-la en un altre sense importar-la al país intermediari.
  • ca  empaquetar, v tr
  • ca  comprimir, v tr sin. compl.
  • es  comprimir
  • es  condensar
  • es  empaquetar
  • fr  condenser
  • en  compress, to
  • en  pack, to

Informàtica > Estructura de les dades

Definición
Emmagatzemar dades en una memòria o en un altre suport, suprimint-ne els caràcters repetitius o fent-hi les modificacions necessàries a fi que ocupin menys espai.
  • ca  comprimit bucal, n m
  • es  comprimido bucal
  • fr  comprimé buccal
  • pt  comprimido bucal
  • en  buccal tablet

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición
Comprimit d'administració oral, generalment no recobert, destinat a ser aplicat entre la geniva i la galta o el llavi, a fi que es desfaci per l'acció de la saliva i el principi actiu sigui absorbit a través de la mucosa bucal.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes comprimit bucal i comprimit bucodispersable:

    S'aproven els termes comprimit bucal i comprimit bucodispersable pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades habitualment en català pels especialistes per a designar aquests dos tipus de fàrmacs d'administració oral;

    ·són formes adequades des del punt de vista lingüístic, constituïdes sobre el nucli comprimit ("Preparat farmacèutic obtingut per compressió de granulats o de pólvores", segons el diccionari normatiu) i els adjectius bucal ("Relatiu o pertanyent a la boca", per tal com aquests comprimits es deixen actuar a la cavitat bucal) i bucodispersable (de buco-, "Forma prefixada del mot llatí buca 'boca', que indica connexió o relació amb la boca o amb les galtes", i dispersable, derivat del verb dispersar(-se), que genèricament significa 'separar(-se) en diverses direccions' i que en química i en farmacologia enllaça amb el significat del substantiu dispersió, "Sistema heterogeni format per dues fases o més en el qual la fase dispersa és en suspensió en el medi de dispersió, que pot ésser un líquid, un sòlid o un gas", segons el mateix diccionari normatiu);

    ·totes dues formes es recullen ja en fonts especialitzades;

    ·són designacions que es documenten, anàlogament, en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarta la forma comprimit oral (amb el sentit de comprimit bucal) perquè és una forma confusionària, ja que en farmacologia oral es refereix generalment a la via oral d'administració de fàrmacs, que inclou qualsevol fàrmac que és ingerit, és a dir, que s'administra per la boca, ja siguin bucals, sublinguals, per llepar, masticables o per empassar.

    Quant a comprimit bucodispersable, es desestima la forma comprimit orodispersable (de la forma prefixada del mot llatí os oris, que significa 'boca'), anàloga a la forma utilitzada en francès, italià i anglès, perquè pràcticament no té ús en català. D'altra banda, la forma comprimit bucoabsorbible, que també s'ha tingut en compte, és semànticament inadequada, ja que els comprimits bucodispersables s'empassen un cop disgregats i això fa que els principis actius que contenen no s'absorbeixin tan sols a través de l'epiteli bucofaringi, sinó també a través de l'epiteli gastrointestinal. Finalment, la forma comprimit bucosoluble també és semànticament poc adequada, ja que aquest tipus de comprimit no es dissol estrictament a la boca (és a dir, químicament no es produeix una solució de les partícules que el constitueixen i la saliva), sinó que es disgrega i forma una dispersió amb la saliva.

    [Acta 533, 29 de setembre de 2011]
  • ca  comprimit bucodispersable, n m
  • es  comprimido bucodispersable
  • es  comprimido orodispersable
  • fr  comprimé orodispersible
  • it  compressa orodispersibile
  • pt  comprimido orodispersível
  • en  orally disintegrating tablet
  • en  orally fast disintegrating tablet
  • en  orodispersible tablet

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición
Comprimit d'administració oral no recobert destinat a disgregar-se ràpidament a la boca abans de ser empassat.

Nota

  • La disgregació del comprimit comporta l'alliberament del principi actiu, el qual es pot absorbir tant a través de l'epiteli bucofaringi com gastrointestinal.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes comprimit bucal i comprimit bucodispersable:

    S'aproven els termes comprimit bucal i comprimit bucodispersable pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades habitualment en català pels especialistes per a designar aquests dos tipus de fàrmacs d'administració oral;

    ·són formes adequades des del punt de vista lingüístic, constituïdes sobre el nucli comprimit ("Preparat farmacèutic obtingut per compressió de granulats o de pólvores", segons el diccionari normatiu) i els adjectius bucal ("Relatiu o pertanyent a la boca", per tal com aquests comprimits es deixen actuar a la cavitat bucal) i bucodispersable (de buco-, "Forma prefixada del mot llatí buca 'boca', que indica connexió o relació amb la boca o amb les galtes", i dispersable, derivat del verb dispersar(-se), que genèricament significa 'separar(-se) en diverses direccions' i que en química i en farmacologia enllaça amb el significat del substantiu dispersió, "Sistema heterogeni format per dues fases o més en el qual la fase dispersa és en suspensió en el medi de dispersió, que pot ésser un líquid, un sòlid o un gas", segons el mateix diccionari normatiu);

    ·totes dues formes es recullen ja en fonts especialitzades;

    ·són designacions que es documenten, anàlogament, en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarta la forma comprimit oral (amb el sentit de comprimit bucal) perquè és una forma confusionària, ja que en farmacologia oral es refereix generalment a la via oral d'administració de fàrmacs, que inclou qualsevol fàrmac que és ingerit, és a dir, que s'administra per la boca, ja siguin bucals, sublinguals, per llepar, masticables o per empassar.

    Quant a comprimit bucodispersable, es desestima la forma comprimit orodispersable (de la forma prefixada del mot llatí os oris, que significa 'boca'), anàloga a la forma utilitzada en francès, italià i anglès, perquè pràcticament no té ús en català. D'altra banda, la forma comprimit bucoabsorbible, que també s'ha tingut en compte, és semànticament inadequada, ja que els comprimits bucodispersables s'empassen un cop disgregats i això fa que els principis actius que contenen no s'absorbeixin tan sols a través de l'epiteli bucofaringi, sinó també a través de l'epiteli gastrointestinal. Finalment, la forma comprimit bucosoluble també és semànticament poc adequada, ja que aquest tipus de comprimit no es dissol estrictament a la boca (és a dir, químicament no es produeix una solució de les partícules que el constitueixen i la saliva), sinó que es disgrega i forma una dispersió amb la saliva.

    [Acta 533, 29 de setembre de 2011]
  • ca  comprimit d'alliberament modificat, n m
  • es  comprimido de liberación modificada
  • fr  comprimé à libération modifiée
  • it  compressa a rilascio modificato
  • pt  comprimido de libertação modificada
  • en  controlled-release tablet
  • en  modified-release tablet

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición
Comprimit preparat per a un alliberament modificat.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes alliberament modificat i comprimit d'alliberament modificat:

    S'aprova el terme alliberament modificat, i el terme relacionat comprimit d'alliberament modificat, pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades;

    ·l'ús de l'adjectiu modificat (participi del verb modificar: "Canviar (alguna cosa) sense alterar-ne la naturalesa essencial, canviar-ne alguna qualitat. Modificar una màquina. Modificar una llei", segons el diccionari normatiu) està motivat des d'un punt de vista semàntic per tal com fa referència a determinats canvis en la manera com s'alliberen els principis actius d'un medicament, que no alteren, però, la naturalesa del producte;

    ·aquestes denominacions es documenten en nombrosos textos d'especialitat en català i s'utilitzen paral·lelament en la resta de llengües analitzades: liberación modificada i comprimido de liberación modificada en castellà, libération modifiée i comprimé à libération modifiée en francès, rilascio modificato i compressa a rilascio modificato en italià, i libertação modificada i comprimido de libertação modificada en portuguès;

    ·són les formes que prioritzen els especialistes consultats.

    Es bandegen les denominacions alliberament controlat i comprimit d'alliberament controlat perquè no són semànticament adequades, d'acord amb la definició del verb controlar del diccionari normatiu: "1 v. tr. [LC] Verificar, sotmetre a un examen minuciós. 2 tr. [LC] Exercir una influència directiva o restrictiva (sobre quelcom)."

    [Acta 534, 13 d'octubre de 2011]