Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  échappé sauté [fr], n m
  • ca  échappé saltat [échappé: fr], n m sin. compl.
  • es  échappé sauté, n m
  • fr  échappé, n m
  • fr  échappé sauté, n m
  • en  échappé, n
  • en  échappé sauté, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-francès)**

Definición
Salt consistent a separar les dues cames simultàniament des de 5a posició en demi-plié fins a 2a posició o 4a posició en l'aire, i a aterrar en 2a posició o en 4a posició en demi-plié, des d'on es torna a saltar per recuperar la posició de partida.

Nota

  • 1. De vegades just abans de la separació de les cames en l'aire i també just abans del descens a la posició de partida es fa una 5a posició en l'aire; en aquest cas, el salt se sol anomenar grand échappé sauté.
  • 2. La forma échappé, que és el nucli de les denominacions, prové del verb francès échapper, el qual significa 'escapar' o 'esquivar'.
  • ca  échappé sauté [fr], n m
  • ca  échappé saltat [échappé: fr], n m sin. compl.
  • es  échappé sauté, n m
  • fr  échappé, n m
  • fr  échappé sauté, n m
  • en  échappé, n
  • en  échappé sauté, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-francès)**

Definición
Salt consistent a separar les dues cames simultàniament des de 5a posició en demi-plié fins a 2a posició o 4a posició en l'aire, i a aterrar en 2a posició o en 4a posició en demi-plié, des d'on es torna a saltar per recuperar la posició de partida.

Nota

  • 1. De vegades just abans de la separació de les cames en l'aire i també just abans del descens a la posició de partida es fa una 5a posició en l'aire; en aquest cas, el salt se sol anomenar grand échappé sauté.
  • 2. La forma échappé, que és el nucli de les denominacions, prové del verb francès échapper, el qual significa 'escapar' o 'esquivar'.
  • ca  échappé sur les pointes [fr], n m
  • ca  échappé [fr], n m sin. compl.
  • ca  échappé en puntes [échappé: fr], n m sin. compl.
  • es  échappé, n m
  • es  échappé sobre las puntas, n m
  • es  échappé sur les pointes, n m
  • fr  échappé, n m
  • en  échappé, n
  • en  échappé relevé, n
  • en  échappé sur les pointes, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució híbrida (català-francès)**

Definición
Moviment consistent a separar les cames simultàniament des de 5a posició en demi-plié fins a 2a posició o 4a posició en punta o en mitja punta, i a tornar a continuació a la posició de partida, sense perdre el contacte amb el terra en cap moment.

Nota

  • 1. Quan la 2a posició o la 4a posició es fa en mitja punta, aquest moviment pot rebre el nom més específic de échappé sur les demi-pointes o échappé en mitges puntes.
  • 2. La forma échappé, que és el nucli de les denominacions, prové del verb francès échapper, el qual significa 'escapar' o 'esquivar'.
  • ca  échoppe [fr], n f
  • es  échoppe
  • es  escoplo
  • fr  échoppe
  • en  echoppe

Arts > Gravat

Definición
Eina consistent en una punta d'acer tallada en bisell i amb un mànec de fusta, que s'utilitza en el gravat a l'aiguafort per a dibuixar sobre la planxa envernissada tot descobrint-ne el metall.
  • ca  eclipsi penombral, n m
  • ca  eclipsi penumbràtic, n m sin. compl.
  • es  eclipse penumbral, n m
  • fr  éclipse par la pénombre, n f
  • fr  éclipse pénombrale, n f
  • it  eclissi penombrale, n m
  • en  penumbral eclipse, n

Ciències de la Terra > Astrofísica

Definición
Eclipsi de Lluna que es produeix quan la Lluna entra en el con de penombra de la Terra, sense arribar a tocar el con d'ombra, de manera que l'enfosquiment del disc lunar és gairebé inapreciable.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme eclipsi penombral (sin, compl. eclipsi penumbràtic)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes eclipsi penombral i, com a sinònim complementari, eclipsi penumbràtic.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a eclipsi penombral:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada amb el nucli eclipsi i l'adjectiu penombral, creat modernament sobre la base patrimonial penombra (procedent, al seu torn, del llatí científic paenumbra, compost de paene 'gairebé' i umbra 'ombra'), com és el cas d'altres adjectius catalans (per exemple, lleial, derivat de llei; anyal, derivat de any; comarcal, derivat de comarca, o gripal, derivat de grip).

    ·És una forma ja documentada en català en textos especialitzats.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau i confirmen que és la forma que utilitzen habitualment.

    ·En altres llengües romàniques s'utilitzen formes anàlogues, amb l'adjectiu creat també sobre el nom corresponent a penombra (per exemple, el francès pénombral i l'italià penombrale).

    Quant a eclipsi penumbràtic:

    ·És una forma lingüísticament adequada, formada amb el nucli eclipsi i l'adjectiu penumbràtic -a, creat per analogia amb l'adjectiu normatiu umbràtic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ombra" i "Que fa ombra"), que és un cultisme del llatí (de umbraticus, -a, -um, amb el mateix significat).

    ·És la forma recollida a les fonts lexicogràfiques catalanes, però no és la més habitual entre els especialistes, que prefereixen la forma amb l'adjectiu derivat directament de penombra (per l'associació més directa amb el nom i per la similitud amb les denominacions emprades en altres llengües).

    Formes desestimades

    -eclipsi penumbral: És una forma també documentada (però menys que les formes aprovades) i possible des del punt de vista lingüístic. Està formada amb l'adjectiu penumbral, creat modernament sobre la base del llatí científic paenumbra mitjançant el sufix d'origen llatí -al, que significa 'relatiu a'. En llatí no s'ha documentat l'adjectiu corresponent (ni paenumbralis ni umbralis), però penumbral segueix el model d'altres adjectius catalans d'origen culte formats amb el sufix -al sobre bases llatines o neollatines (per exemple, anual, apical, axial, bucal, cerebral, corporal, digital o labial). En aquest cas, malgrat tot, s'ha preferit donar preferència a l'adjectiu creat directament sobre la base patrimonial penombra, que també és una solució possible i igualment paral·lela al que es fa en altres llengües (per exemple, en francès i italià) i a altres formes catalanes. Per decantar-se per aquesta solució s'ha tingut en compte que no hi ha cap adjectiu llatí d'aquesta forma en -al i que tampoc existeix paenumbra en llatí clàssic.

    -eclipsi penombrós: L'adjectiu normatiu penombrós -osa significa "Que està a la penombra, on la claror arriba a mitges" i no s'adequa semànticament, per tant, al concepte (perquè designa allò que està en penombra, mentre que el concepte fa referència a un eclipsi produït pel pas de la Lluna per la penombra de la Terra).

    [Acta 754, 15 de juny de 2026]
  • ca  eclipsi penombral, n m
  • ca  eclipsi penumbràtic, n m sin. compl.
  • es  eclipse penumbral, n m
  • fr  éclipse par la pénombre, n f
  • fr  éclipse pénombrale, n f
  • it  eclissi penombrale, n m
  • en  penumbral eclipse, n

Ciències de la Terra > Astrofísica

Definición
Eclipsi de Lluna que es produeix quan la Lluna entra en el con de penombra de la Terra, sense arribar a tocar el con d'ombra, de manera que l'enfosquiment del disc lunar és gairebé inapreciable.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme eclipsi penombral (sin, compl. eclipsi penumbràtic)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes eclipsi penombral i, com a sinònim complementari, eclipsi penumbràtic.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a eclipsi penombral:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada amb el nucli eclipsi i l'adjectiu penombral, creat modernament sobre la base patrimonial penombra (procedent, al seu torn, del llatí científic paenumbra, compost de paene 'gairebé' i umbra 'ombra'), com és el cas d'altres adjectius catalans (per exemple, lleial, derivat de llei; anyal, derivat de any; comarcal, derivat de comarca, o gripal, derivat de grip).

    ·És una forma ja documentada en català en textos especialitzats.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau i confirmen que és la forma que utilitzen habitualment.

    ·En altres llengües romàniques s'utilitzen formes anàlogues, amb l'adjectiu creat també sobre el nom corresponent a penombra (per exemple, el francès pénombral i l'italià penombrale).

    Quant a eclipsi penumbràtic:

    ·És una forma lingüísticament adequada, formada amb el nucli eclipsi i l'adjectiu penumbràtic -a, creat per analogia amb l'adjectiu normatiu umbràtic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ombra" i "Que fa ombra"), que és un cultisme del llatí (de umbraticus, -a, -um, amb el mateix significat).

    ·És la forma recollida a les fonts lexicogràfiques catalanes, però no és la més habitual entre els especialistes, que prefereixen la forma amb l'adjectiu derivat directament de penombra (per l'associació més directa amb el nom i per la similitud amb les denominacions emprades en altres llengües).

    Formes desestimades

    -eclipsi penumbral: És una forma també documentada (però menys que les formes aprovades) i possible des del punt de vista lingüístic. Està formada amb l'adjectiu penumbral, creat modernament sobre la base del llatí científic paenumbra mitjançant el sufix d'origen llatí -al, que significa 'relatiu a'. En llatí no s'ha documentat l'adjectiu corresponent (ni paenumbralis ni umbralis), però penumbral segueix el model d'altres adjectius catalans d'origen culte formats amb el sufix -al sobre bases llatines o neollatines (per exemple, anual, apical, axial, bucal, cerebral, corporal, digital o labial). En aquest cas, malgrat tot, s'ha preferit donar preferència a l'adjectiu creat directament sobre la base patrimonial penombra, que també és una solució possible i igualment paral·lela al que es fa en altres llengües (per exemple, en francès i italià) i a altres formes catalanes. Per decantar-se per aquesta solució s'ha tingut en compte que no hi ha cap adjectiu llatí d'aquesta forma en -al i que tampoc existeix paenumbra en llatí clàssic.

    -eclipsi penombrós: L'adjectiu normatiu penombrós -osa significa "Que està a la penombra, on la claror arriba a mitges" i no s'adequa semànticament, per tant, al concepte (perquè designa allò que està en penombra, mentre que el concepte fa referència a un eclipsi produït pel pas de la Lluna per la penombra de la Terra).

    [Acta 754, 15 de juny de 2026]
  • ca  eco, n m
  • ca  retorn, n m sin. compl.
  • es  eco
  • es  retorno
  • fr  écho
  • fr  retour
  • en  echo
  • en  return

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definición
Porció de l'energia de microones captada per l'antena del mateix radar que l'ha emesa com a conseqüència d'haver estat reflectida per un obstacle.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme eco (sin. compl. retorn):

    El Consell Supervisor aprova la denominació retorn com a sinònim complementari de la forma normativa eco ("Repetició dels senyals rebuts produïda per la reflexió d'ones radioelèctriques"), tal com s'acorda a la sessió de normalització, perquè subsidiàriament també té un cert ús, és semànticament adequada i s'utilitza paral·lelament, si bé també d'una manera secundària, en castellà (retorno), en francès (retour) i en anglès (return).

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • ca  eco-, pfx
  • es  eco-, pfx
  • fr  éco-, pfx
  • it  eco-, pfx
  • pt  eco-, pfx
  • en  eco-, pfx

Ciències de la vida > Ecologia, Medi ambient

Definición
Forma prefixada amb valor adjectival que indica un impacte poc perjudicial o gens perjudicial de l'element indicat per la base sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

Nota

  • 1. El significat de la forma prefixada eco- també es pot expressar per mitjà de la posposició de l'adjectiu ecològic -a (del qual procedeix) a la base nominal.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

    S'aprova la denominació ecològic -a, i també la denominació del terme relacionat eco-, que és una reducció a forma prefixada del terme anterior, pels motius següents:

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

    ·la distinció denominativa del català entre ecològic -a i biològic -a difereix de la que segueixen el francès i l'anglès, ja que en aquestes llengües predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relació amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen només de manera molt restringida les substàncies químiques de síntesi industrial,(1) mentre que en català predomina l'ús de ecològic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biològic -a només té ús com a segona forma de les pràctiques i els productes agrícoles i ramaders;

    ·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

    ·el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecològic -a, però la definició que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia («Relatiu o pertanyent a l'ecologia»), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

    Pel que fa a eco-,

    ·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

    ·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

    ·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

    ·dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos àmbits construïts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucció i ecoarquitectura).

    (1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]
  • ca  blanqueig verd, n m
  • ca  ecoblanqueig, n m
  • es  ecoblanqueamiento, n m
  • es  ecoblanqueo, n m
  • es  ecoimpostura, n f
  • es  ecopostureo, n m
  • es  greenwashing, n m
  • es  imagen verde, n f
  • es  lavado de imagen ecológico, n m
  • es  lavado de imagen verde, n m
  • es  lavado verde, n m
  • fr  blanchiment écologique, n m
  • fr  blanchiment vert, n m
  • fr  écoblanchiment, n m
  • fr  mascarade écologique, n f
  • fr  verdissement d'image, n m
  • it  ambientalismo di facciata, n m
  • it  ecologismo di facciata, n m
  • it  greenwashing, n m
  • pt  branqueamento ecológico, n m
  • pt  ecobranqueamento, n m
  • pt  esverdeamento da imagem, n m
  • pt  greenwashing, n m
  • ptBR  lavagem verde, n m
  • ptBR  maquiagem verde, n m
  • en  green sheen, n
  • en  greenwash, n
  • en  greenwashing, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ciències de la vida > Ecologia, Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial, Política, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta homogeni (prefixoide + formant català)***

Definición
Blanqueig destinat a promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern, i els seus productes, serveis, polítiques o objectius, són respectuosos amb el medi ambient.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme blanqueig verd (sin. ecoblanqueig)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions blanqueig verd i ecoblanqueig (sinònims) com a formes catalanes equivalents al substantiu anglès greenwashing.

    Criteris aplicats

    ·Són alternatives catalanes al manlleu de l'anglès greenwashing.

    ·Són formes lingüísticament adequades: s'han creat sobre el nucli blanqueig (forma ja avalada pel Consell Supervisor referida al conjunt d'estratègies que es duen a terme per a ocultar la relació d'algú, o d'un organisme, una ideologia, etc., amb fets negatius o per a alterar la realitat de manera que els afavoreixi), amb adjunció, respectivament, de l'adjectiu verd i del prefixoide eco-, que tenen el sentit d''ecològic'.

    ·Totes dues són formes semànticament motivades, que s'identifiquen bé amb el concepte.

    ·Tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    ·La forma blanqueig verd segueix el paral·lelisme d'altres denominacions semànticament relacionades, també construïdes sobre el nucli blanqueig, com ara blanqueig blau o blanqueig rosa.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    D'acord amb la sinonímia entre les formes de base blanqueig i rentat d'imatge, establerta pel Consell Supervisor, també poden considerar-se adequades en aquest cas rentat d'imatge verd (i la forma reduïda rentat verd) i rentat d'imatge ecològic (i rentat ecològic o ecorentat). Malgrat tot, s'ha preferit recollir únicament les formes amb blanqueig (sinònim principal), igual que s'ha fet en altres casos relacionats, per motius de precisió i economia.

    Formes desestimades

    -greenwashing: És un manlleu innecessari.

    -ecoimpostura, impostura ecològica i impostura verda: Són formes motivades, a partir del sentit de impostura ("Acte, conducta, propis d'un impostor", segons el diccionari normatiu), però tenen poc ús i es considera que les formes aprovades, que són més pròximes a la imatge semàntica de la denominació anglesa de partida, s'identifiquen millor amb el concepte.

    -ecopostureig, postureig ecològic i postureig verd: Són calcs del castellà i tenen poc ús.

    -enverdiment: No és una forma prou precisa i costa d'identificar amb el concepte.

    [Acta 671, 16 de desembre de 2020]
  • ca  ecogastronomia, n f
  • ca  menjar lent, n m
  • es  comida lenta, n f
  • es  ecogastronomía, n f
  • fr  écogastronomie, n f
  • it  ecogastronomia, n f
  • it  slow food, n m
  • en  ecogastronomy, n
  • en  slow food, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Alimentació, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Corrent que promou el plaer de menjar de manera sana i variada, la gastronomia tradicional basada en productes artesans, sobretot ecològics, de temporada i de proximitat, i també la preservació del patrimoni alimentari local.

Nota

  • L'ecogastronomia va néixer a Itàlia al final de la dècada dels 80 de segle XX, i és promoguda per una organització internacional anomenada Slow Food.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ecogastronomia (sin. menjar lent)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions ecogastronomia i el sinònim menjar lent com a alternatives a l'anglicisme slow food.

    Ecogastronomia està format amb el prefixoide eco-, de l'adjectiu ecològic -a, adjuntat a gastronomia.

    Menjar lent és un calc de la forma anglesa, un sintagma format per oposició a menjar ràpid.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a ecogastronomia:

    ·És una forma que es difon des de fa uns quants anys des del Cercaterm i ha funcionat sense problemes.

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriu el concepte, encara que sigui parcialment, ja que aquest corrent o moviment gastronòmic posa èmfasi en diversos aspectes, a més de l'ecològic, com ara el consum de productes artesans, locals o de temporada.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües es documenten designacions anàlogues.

    Pel que fa a menjar lent:

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriu el concepte, encara que sigui parcialment, ja que aquest corrent o moviment gastronòmic posa èmfasi en diversos aspectes, com ara el consum d'aliments ecològics, artesans, locals o de temporada, a més de la lentitud, la qual s'explica únicament per oposició al terme menjar ràpid ('fast food').

    ·És una forma que permet identificar el concepte immediatament, per l'oposició a la forma menjar ràpid, abans esmentada

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Formes desestimades

    Es desestima la forma menjar sense presses perquè, tot i que es documenta, no permet fer l'oposició amb menjar ràpid i es considera menys adequada.

    [Acta 660, 12 de febrer de 2020]