Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  empoderament, n m
  • es  empoderamiento, n m
  • fr  appropriation de ses pouvoirs, n f
  • fr  autonomisation, n f
  • fr  empowerment, n m
  • fr  renforcement des capacités, n m
  • it  empowerment, n m
  • pt  autonomização, n f
  • pt  capacitação, n f
  • pt  empoderamento, n m
  • en  empowerment, n
  • de  Befähigung, n f
  • de  Empowerment, n n
  • de  Ermächtigung, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Sociologia, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**

Definición
Procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

Nota

  • Criteris aplicats en la reconsideració de les formes apoderament, apoderar i apoderar-se:

    Es considera que les denominacions més adequades per a traduir les formes angleses empowerment i to empower són empoderament i empoderar (o empoderar-se), d'acord amb la decisió presa per l'Institut d'Estudis Catalans i ja recollida en el diccionari normatiu, que ara adopta també el Consell Supervisor del TERMCAT en substitució d'una decisió anterior del mateix Consell Supervisor.

    Els motius de la tria normativa de empoderament i empoderar (o empoderar-se) són els següents:
    (1) Són formes més precises perquè no tenen cap altre significat (a diferència de apoderament-apoderar, que són formes ja existents en la llengua amb altres significats).
    (2) Tenen un ús oral i escrit més gran.
    (3) Són paral·leles a les formes creades en altres llengües romàniques (sobretot, castellà i portuguès) i més pròximes a les formes angleses originals.
    (4) Pel que fa estrictament a les formes verbals, empoderar i empoderar-se són més adequades perquè, pel fet de ser noves, poden adquirir l'ús transitiu i intransitiu pronominal habitual en totes les llengües (empoderar algú, algú empoderar-se), mentre que en apoderar l'ús pronominal amb un complement de tipus preposicional (apoderar-se d'alguna cosa) és tan habitual que fa difícil per al verb adquirir una altra estructura sintàctica.

    [Acta 668, 16 de setembre de 2020]
  • ca  empoderar, v tr
  • es  empoderar, v tr
  • fr  autonomiser, v tr
  • fr  rendre autonome, v tr
  • it  dare potere [a], v prep
  • it  far sentire più forte, v tr
  • it  incoraggiare, v tr
  • it  mettere nelle condizioni di fare, v tr
  • pt  empoderar, v tr
  • en  empower, to, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Sociologia, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**

Definición
Fer que una persona o un grup social aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

Nota

  • Criteris aplicats en la reconsideració de les formes apoderament, apoderar i apoderar-se:

    Es considera que les denominacions més adequades per a traduir les formes angleses empowerment i to empower són empoderament i empoderar (o empoderar-se), d'acord amb la decisió presa per l'Institut d'Estudis Catalans i ja recollida en el diccionari normatiu, que ara adopta també el Consell Supervisor del TERMCAT en substitució d'una decisió anterior del mateix Consell Supervisor.

    Els motius de la tria normativa de empoderament i empoderar (o empoderar-se) són els següents:
    (1) Són formes més precises perquè no tenen cap altre significat (a diferència de apoderament-apoderar, que són formes ja existents en la llengua amb altres significats).
    (2) Tenen un ús oral i escrit més gran.
    (3) Són paral·leles a les formes creades en altres llengües romàniques (sobretot, castellà i portuguès) i més pròximes a les formes angleses originals.
    (4) Pel que fa estrictament a les formes verbals, empoderar i empoderar-se són més adequades perquè, pel fet de ser noves, poden adquirir l'ús transitiu i intransitiu pronominal habitual en totes les llengües (empoderar algú, algú empoderar-se), mentre que en apoderar l'ús pronominal amb un complement de tipus preposicional (apoderar-se d'alguna cosa) és tan habitual que fa difícil per al verb adquirir una altra estructura sintàctica.

    [Acta 668, 16 de setembre de 2020]
  • ca  empoderar-se, v intr pron
  • es  empoderarse, v intr pron
  • fr  autonomiser, s', v intr pron
  • fr  rendre autonome, se, v intr pron
  • pt  empoderarse, v intr pron
  • en  empower [myself, yourself, etc.], to, v intr
  • en  self-empower, to, v intr
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Sociologia, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**

Definición
Aconseguir la força o els mitjans necessaris per a enfortir el propi potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

Nota

  • Criteris aplicats en la reconsideració de les formes apoderament, apoderar i apoderar-se:

    Es considera que les denominacions més adequades per a traduir les formes angleses empowerment i to empower són empoderament i empoderar (o empoderar-se), d'acord amb la decisió presa per l'Institut d'Estudis Catalans i ja recollida en el diccionari normatiu, que ara adopta també el Consell Supervisor del TERMCAT en substitució d'una decisió anterior del mateix Consell Supervisor.

    Els motius de la tria normativa de empoderament i empoderar (o empoderar-se) són els següents:
    (1) Són formes més precises perquè no tenen cap altre significat (a diferència de apoderament-apoderar, que són formes ja existents en la llengua amb altres significats).
    (2) Tenen un ús oral i escrit més gran.
    (3) Són paral·leles a les formes creades en altres llengües romàniques (sobretot, castellà i portuguès) i més pròximes a les formes angleses originals.
    (4) Pel que fa estrictament a les formes verbals, empoderar i empoderar-se són més adequades perquè, pel fet de ser noves, poden adquirir l'ús transitiu i intransitiu pronominal habitual en totes les llengües (empoderar algú, algú empoderar-se), mentre que en apoderar l'ús pronominal amb un complement de tipus preposicional (apoderar-se d'alguna cosa) és tan habitual que fa difícil per al verb adquirir una altra estructura sintàctica.

    [Acta 668, 16 de setembre de 2020]
  • ca  empremta genètica, n f
  • es  huella dactilar
  • es  impresión dactilar
  • fr  empreinte digitale
  • fr  empreinte génétique
  • fr  empreinte génomique
  • en  genetic fingerprint

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definición
Patró de fragments polimòrfics de restricció del DNA que serveix per a identificar genomes individuals.
  • ca  empremta proteínica, n f
  • es  impronta
  • en  genetic footprint

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definición
Zona de DNA enllaçada a una proteïna que la protegeix de la digestió per DNAasa.
  • ca  emprenedor | emprenedora, n m, f
  • es  emprendedor
  • fr  entrepreneur
  • en  enterpriser
  • en  entrepreneur

Empresa

Definición
Persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial.
  • ca  emprenedor de la informació | emprenedora de la informació, n m, f
  • es  empresario de información
  • fr  infopreneur
  • en  infopreneur

Comunicació. Audiovisuals. Informació

Definición
Persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial relacionat amb la recollida i la difusió d'informació electrònica per mitjà de diferents canals de comunicació.
  • ca  emprenedoria, n f
  • es  emprendimiento
  • es  espíritu empresarial
  • fr  entrepreneuriat
  • fr  esprit d'entreprise
  • en  entrepreneurship

Empresa

Definición
Activitat de la persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial.
  • ca  empresa conjunta, n f
  • es  empresa conjunta, n f
  • es  joint venture, n f
  • fr  coentreprise, n f
  • fr  joint venture, n f
  • fr  joint-venture, n f var. ling.
  • en  joint venture, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús (RECONSIDERACIÓ)**

Empresa, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Aliança d'empreses que té com a finalitat la realització d'una activitat econòmica subjecta a un control conjunt de les empreses que hi participen.

Nota

  • 1. Una empresa conjunta se sol constituir per a un projecte concret i normalment implica compartir els riscos que genera.
  • 2. La majoria d'empreses conjuntes es materialitzen en una nova entitat legal (sovint una societat limitada o una societat anònima), a fi de facilitar la gestió compartida, el repartiment clar de beneficis i pèrdues i la separació de riscos respecte a les empreses fundadores. També n'hi ha, però, que es limiten a la signatura d'un contracte de col·laboració en què es detallen les aportacions i obligacions de cada part, la distribució dels beneficis i els òrgans de gestió.
  • 3. L'entitat legal en què sovint es materialitza una empresa conjunta se sol anomenar també empresa conjunta. Dues o més empreses automobilístiques convencionals, per exemple, poden crear una empresa conjunta per a desenvolupar vehicles elèctrics. En el cas concret que la nova empresa hagi estat creada i participada al 50 % per dues empreses o grups d'empreses se'n pot dir també filial comuna o filial conjunta.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme empresa conjunta

    Resolució del Consell Supervisor

    Es reconsidera la forma aliança d'empreses, aprovada prèviament pel Consell Supervisor com a alternativa a la forma anglesa joint venture (acta núm. 200, del 7 de febrer de 1995), i se substitueix per la forma empresa conjunta.

    Criteris aplicats

    Pel que fa al motiu de reconsideració:

    ·Actualment, segons els especialistes, la forma aliança d'empreses correspon a l'anglès business alliance i designa un concepte més ampli que el de joint venture.

    Quant a la forma empresa conjunta:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, calc de la forma anglesa joint venture.

    ·És semànticament adequada, descriptiva del concepte.

    ·És la designació habitual del concepte en català, a banda del manlleu anglès, el qual continua tenint un ús considerable.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 742, 29 de setembre de 2025]
  • ca  càtering, n m
  • ca  empresa de càtering, n f
  • es  cáterin, n m
  • es  catering, n m
  • es  empresa de cáterin, n f
  • es  empresa de catering, n f
  • fr  traiteur, n m
  • en  caterer, n
  • en  catering company, n
  • en  catering firm, n
  • de  Caterer, n m

Alimentació. Gastronomia > Establiments

Definición
Empresa que es dedica a la preparació i el proveïment de càterings.