Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  escaneig, n m
  • ca  escombratge, n m sin. compl.
  • es  barrido
  • es  escaneado
  • es  exploración
  • fr  balayage
  • fr  exploration
  • fr  scannage
  • en  scanning

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definición
Exploració d'un espai per mitjans electrònics.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme escaneig (sin. compl. escombratge):

    El Consell Supervisor aprova els substantius escaneig i escombratge com a sinònims, el primer com a forma principal i el segon com a sinònim complementari, en l'àmbit concret de la teledetecció, si bé en el diccionari normatiu escaneig i escombratge no es recullen amb aquesta remissió de sinonímia(1), perquè així es reflecteix l'ús que fan d'aquestes formes els especialistes de l'àmbit, que habitualment utilitzen escaneig, amb un sentit genèric, i no estableixen cap matís de significat entre els dos substantius.

    En relació amb la denominació escombratge, el Consell Supervisor adverteix que, si bé en algunes zones del territori el verb agranar equival a escombrar amb el sentit de 'netejar el sòl amb una escombra (allò que l'embruta, la neu, etc.)' o de 'netejar (alguna cosa) amb una escombra', el verb agranar no té el significat primer de escombrar, del llatí excomborare 'treure noses, destorbs' (recollit al diccionari normatiu com a sentit per extensió: "El vent ha escombrat la nuvolada. La metralla escombrà materialment els enemics"), que és el sentit en què es basa el substantiu escombratge en l'àmbit de l'electrònica. Per tant, no seria adequat com a sinònim de escaneig i escombratge un substantiu derivat del verb agranar.

    (1) Segons el diccionari normatiu, escombrar equival a explorar ("Reconèixer d'una manera sistemàtica i seqüencial la superfície (d'un objecte) amb un raig lluminós, un feix de partícules o un tren d'ones per tal de generar un senyal elèctric variable que és traduït en imatges per mitjans informàtics); en canvi, escanejar és "Fer una exploració mitjançant un escàner", és a dir, amb un "Aparell que explora una zona d'una manera seqüencial, per escombratge, i en dona una imatge digitalitzada". Per tant, d'acord amb aquestes definicions, escombrar designa un concepte més genèric que escanejar.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • ca  escòpids, n m pl
  • nc  Scopidae

Zoologia > Ocells

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels pelecaniformes.
  • ca  escopòfil | escopòfila, n m, f
  • ca  voyeur [fr], n m, f sin. compl.
  • es  escopófilo
  • es  voyeur
  • fr  voyeur
  • en  voyeur

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definición
Persona afecta a l'escopofília.
  • ca  escopofília, n f
  • ca  voyeurisme [fr], n m sin. compl.
  • es  escopofilia
  • es  voyeurismo
  • fr  scopophilie
  • fr  voyeurisme
  • en  scopophilia
  • en  voyeurism

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definición
Desig fort o habitud de contemplar actes sexuals o, simplement, persones nues.
  • ca  còrtex, n m
  • ca  escorça, n f

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definición
Cutícula o pell que constitueix la part externa de la fibra de llana.
  • ca  escorça suberosa, n f
  • ca  GCBaV, n f sigla
  • es  enfermedad de la corteza leñosa
  • es  madera acorchada
  • fr  maladie de l'écorce liégeuse
  • it  suberosi corticale
  • en  corky bark disease
  • en  grapevine corky bark virus

Agricultura > Fitopatologia

Definición
Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics com ara l'aparença surosa que pren la fusta.
  • ca  escorcoll personal, n m
  • es  cacheo, n m
  • es  registro corporal externo, n m
  • es  registro personal, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Dret processal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Inspecció corporal consistent a palpar externament i superficialment el cos d'una persona per saber si amaga, entre la roba o les seves pertinences, algun objecte il·legal o vinculat a la comissió d'un delicte.

Nota

  • Els escorcolls personals poden fer-se en el marc de la investigació d'un delicte o bé els pot dur a terme la policia de manera preventiva si hi ha indicis racionals de delicte. Els escorcolls personals policials fets de manera arbitrària són il·legals.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme escorcoll personal

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma escorcoll personal.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli escorcoll, que és l'acció i l'efecte d'escorcollar, és a dir, d'"Examinar minuciosament (alguna cosa, els seus racons, amagatalls, etc.), per veure què hi ha, si hi ha allò que cerca, etc.", segons el diccionari normatiu, i que també s'aplica a persones (escorcollar algú) referit a "Escorcollar la roba (d'algú)". L'específic personal, que pot elidir-se segons el context, permet distingir el concepte de l'escorcoll domiciliari.

    ·Té ús i ja es recull en algunes fonts terminològiques.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    Formes desestimades

    -escorcoll corporal extern: Atès que s'ha descartat la forma escorcoll corporal com a sinònim de inspecció corporal, aquesta denominació no té sentit. De fet, té poc ús i suggereix redundància, ja que escorcoll corporal remet habitualment a un escorcoll personal, és a dir, a un examen extern i superficial d'algú. Fins i tot escorcoll, sense cap complement, remet també sovint a aquest concepte degudament contextualitzat.

    -inspecció corporal externa: Aquesta forma, tot i que és semànticament adequada, no té ús.

    [Acta 742, 29 de setembre de 2025]
  • ca  escorpí de mar d'espines curtes, n m
  • es  charrasco
  • es  coto escorpión
  • fr  chaboisseau à épines courtes
  • fr  chaboisseau de mer commun
  • it  scazzone marino
  • en  bull-rout
  • en  bullhead
  • en  shorthorn sculpin
  • en  shortspined bullhead
  • en  shortspined sculpin
  • de  Seeskorpion
  • nc  Myoxocephalus scorpius

Zoologia > Peixos

Definición
Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels còtids, amb aletes ventrals en forma de ventall, de color gris marronós amb taques fosques al cap i al dors i taques clares a la cara ventral, que viu entre els 0 i els 100 metres de profunditat en zones rocoses i poblades de vegetació de l'Atlàntic nord, el mar del Nord, el mar Bàltic i l'oceà Àrtic.
  • ca  escorpí de mar d'espines llargues, n m
  • es  cabrachito
  • es  cabracho venenoso
  • fr  chabot buffle
  • fr  chabot de mer
  • pt  escorpião-roco
  • en  longspined bullhead
  • en  sea scorpion
  • de  gemeiner Seebull
  • de  langstacheliger Seeskorpion
  • de  Seebull
  • nc  Taurulus bubalis

Zoologia > Peixos

Definición
Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels còtids, sense escates i amb espines cefàliques llargues, que viu entre els 0 i els 100 metres de profunditat en zones rocoses i poblades de vegetació de l'Atlàntic nord-oriental, el mar Bàltic i el nord-est del Mediterrani.
  • ca  α-Escòrpids, n m pl
  • ca  alfa-Escòrpids, n m pl sin. compl.
  • es  Alfa Escórpidas, n f pl
  • es  α-Escórpidas, n f pl
  • fr  Alpha Scorpiides, n f pl
  • fr  α-Scorpiides, n f pl
  • en  alpha Scorpiids, n pl
  • en  α-Scorpiids, n pl

Ciències de la Terra > Astronomia

Definición
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de l'Escorpió, que té lloc anualment des de finals d'abril fins a finals de maig, amb el pic d'activitat al voltant del 16 de maig.

Nota

  • 1. El cos progenitor dels α-Escòrpids és probablement l'asteroide 2004 BZ74.
  • 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).