Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  frase final, n f
  • es  pie de anuncio
  • fr  phrase-conclusion
  • fr  signature
  • en  base line

Comunicació > Publicitat

Definición
Frase que se situa gràficament al peu d'un anunci imprès i que clou un missatge publicitari.
  • ca  frau amb identitat sintètica, n m
  • es  fraude de identidad sintética, n m
  • es  robo de identidad sintética, n m
  • fr  fraude d'identité synthétique, n f
  • fr  fraude par identité synthétique, n f
  • en  synthetic identity fraud, n
  • en  synthetic identity theft, n
  • en  synthetic identity theft fraud, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Ciberdelicte consistent a utilitzar una identitat artificial, fabricada mitjançant la combinació de dades personals reals i dades falses, per a cometre un frau.

Nota

  • La informació real utilitzada per a cometre aquest delicte (per exemple, el DNI o una fotografia) sol ser robada, i es combina amb informació falsa (per exemple, el nom, l'adreça o la data de naixement). Aquesta combinació d'informació es pot utilitzar, per exemple, per a obrir comptes o per a fer compres fraudulentes. El delicte sovint passa desapercebut, pel fet que no existeix una víctima clarament identificable.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme frau amb identitat sintètica

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma frau amb identitat sintètica.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte. Està creada sobre el genèric frau (utilitzat en el mateix àmbit en denominacions com ara frau del clic o frau publicitari) i el sintagma identitat sintètica, que designa una identitat artificial, creada combinant dades reals amb dades falses.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -frau d'identitat sintètica: No remet prou clarament a la idea que la identitat sintètica és l'instrument del frau.

    -robatori d'identitat sintètic i robatori d'identitat sintètica: Tot i que són formes documentades, són males traduccions de l'anglès i no funcionen semànticament.

    [Acta 678, 9 de juny de 2021]
  • ca  free-jazz [en], n m
  • es  free, n m
  • es  free jazz, n m
  • es  free-jazz, n m
  • fr  free jazz, n m
  • fr  free-jazz, n m
  • en  free jazz, n

Música

Definición
Jazz avantguardista originat als anys cinquanta i seixanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza per una manca total o parcial de tonalitat, de seqüència harmònica, d'estructura estròfica i de continuïtat rítmica.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  freelance [en], adj
  • es  freelance
  • es  independiente
  • fr  free-lance
  • fr  indépendant
  • it  free-lance
  • en  freelance

Treball

Definición
Dit del treball o l'activitat encarregats a un professional freelance.
  • ca  freelance [en], adj
  • es  freelance
  • es  independiente
  • fr  free-lance
  • fr  indépendant
  • fr  pigiste
  • fr  vacataire
  • it  free-lance
  • en  freelance
  • en  freelancer

Treball

Definición
Dit del professional, especialment el que duu a terme activitats liberals o creatives, que treballa pel seu compte prestant serveis professionals per a altri.
  • ca  fregador, n m
  • es  plonge
  • fr  plonge
  • en  dishwashing department

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments domèstics

Definición
Espai d'una cuina d'un establiment turístic on es renten els estris de cuinar.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  fregar, v tr
  • es  barrer, v tr
  • es  frotar, v tr
  • es  limpiar, v tr
  • es  rascar, v tr
  • en  pan, to, v tr

Informàtica

Definición
Desplaçar repetidament per la pantalla un dit o més en posició plana, en un i altre sentit i sense perdre el contacte amb la superfície.

Nota

  • Generalment es frega la pantalla per descobrir una imatge amagada.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de l'àmbit de la informàtica refertis a gestos tàctils:

    ·les denominacions aprovades coincideixen majoritàriament amb les formes preferides pels usuaris (fer un toc, fer un doble toc, mantenir pressionat -ada, fregar, etc.); només s'ha optat per altres solucions en els casos en què s'ha considerat que la forma proposada no responia exactament al concepte definit: per exemple, s'ha preferit pinçar en comptes de reduir, perquè reduir no fa referència a l'acció que es fa amb els dits (to pinch, en anglès), sinó al resultat d'aquesta acció; puntualment, també s'ha fet alguna petita variació respecte de la forma amb més suport per motius estrictament lingüístics: per exemple, s'ha preferit fer girar en comptes de girar per motius de precisió;

    ·en tots els casos, les formes aprovades són lingüísticament adequades i descriuen amb transparència els respectius conceptes;

    ·majoritàriament segueixen també el paral·lelisme de la resta de llengües;

    ·atès que els conceptes denominats són força generals i d'àmplia difusió, la sinonímia s'ha considerat pertinent en alguns casos, especialment en aquells en què hi havia clarament dues o més formes possibles i ja amb un cert ús.

    El Consell Supervisor fa notar, finalment, que l'aprovació d'aquestes denominacions i la recomanació que siguin les utilitzades normalment no ha d'impedir que en determinats contextos sigui possible també l'ús de formes alternatives no consignades aquí, sobretot tenint en compte el caràcter d'àmplia difusió dels termes, la relació que mantenen amb la llengua general o, fins i tot, el caràcter canviant o inestable que poden tenir els conceptes.

    [Acta 564, 3 d'octubre de 2013]
  • ca  fregàtids, n m pl
  • nc  Fregatidae

Zoologia > Ocells

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels suliformes.
  • ca  fregidora d'aire, n f
  • es  freidora de aire, n f
  • es  freidora de convección, n f
  • es  freidora sin aceite, n f
  • fr  friteuse à air chaud, n f
  • fr  friteuse à convection, n f
  • fr  friteuse sans huile, n f
  • it  friggitrice ad aria, n f
  • it  friggitrice ad aria calda, n f
  • pt  frigideira de ar, n f
  • pt  frigideira sem óleo, n f
  • pt  fritadeira de ar, n f
  • pt  fritadeira de convecção, n f
  • pt  fritadeira sem óleo, n f
  • en  air convection fryer, n
  • en  air fryer, n
  • en  airfryer, n
  • en  low fat fryer, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Electrodomèstics, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Aparell de cuina elèctric que cou els aliments fent circular aire calent a gran velocitat al seu interior, de manera que permet obtenir una textura cruixent similar a l'obtinguda amb una fregida convencional però sense necessitat d'oli o amb poca quantitat.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme fregidora d'aire

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma fregidora d'aire.

    Criteris aplicats

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, calc de l'anglès air fryer. Està formada a partir del nucli fregidora ("Recipient d'una certa fondària, proveït d'una escorredora, que serveix per a fregir-hi aliments", segons el diccionari normatiu) i el modificador d'aire, que fa referència al fet que el transport de l'energia calorífica necessària per a coure l'aliment es fa a través de l'aire (i no de l'oli, com en les fregidores tradicionals).

    ·És la forma més utilitzada per a designar el concepte i ja es documenta en fonts enciclopèdiques i terminològiques.

    ·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -fregidora de convecció: Aquesta forma és també descriptiva (l'escalfament dels aliments es produeix per convecció) i segueix el paral·lelisme de forn de convecció (un forn proveït d'un ventilador que fa circular aire calent de manera uniforme i contínua pertot), però té poc ús en comparació amb fregidora d'aire.

    -fregidora sense oli: Aquesta forma té menys ús que fregidora d'aire i semànticament no és del tot precisa, ja que les fregidores d'aire també incorporen sovint oli en la cocció, encara que menys que les fregidores convencionals.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  karaague, n m
  • ca  fregit japonès, n m sin. compl.
  • es  karaage, n m
  • fr  karaage, n m
  • it  karaage, n m
  • pt  karaage, n m
  • en  kara-age, n
  • en  karaage, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del japonès**

Procediments culinaris, **Denominació catalana 1: Manlleu del japonès adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Tècnica pròpia de la cuina japonesa consistent a marinar trossos petits de pollastre o d'altres tipus de carn o peix i després arrebossar-los amb farina i fregir-los amb oli.

Nota

  • El karaague es basa en un arrebossat sec, a diferència de la tempura, en què l'aliment se submergeix en una pasta líquida.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme karaague (sin. compl. fregit japonès)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes karaague i, com a sinònim complementari, fregit japonès.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a karaague:

    ·El manlleu del japonès és pràcticament l'única denominació utilitzada per a designar aquest concepte.

    ·En l'àmbit de la gastronomia i l'alimentació és habitual la incorporació de manlleus procedents de llengües diverses que fan referència a plats o productes originaris d'altres cultures.

    ·La grafia karaague, adaptació a l'ortografia catalana de la transcripció karaage, s'adequa al sistema fonicogràfic del català i afavoreix la pronúncia adequada del manlleu.

    ·En les altres llengües també es documenta exclusivament el manlleu del japonès.

    Pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, aquest mot s'aprova com a nom masculí perquè correspon a l'ús que en fan en totes les llengües analitzades.

    Pel que fa a fregit japonès:

    ·És una denominació lingüísticament adequada.

    ·Tot i que no és una locució del tot precisa, perquè existeixen altres tipus de fregits originaris del Japó (com la tempura), es considera que pot ser útil en determinats contextos com a denominació semànticament més transparent que el manlleu o com a forma explicativa del manlleu.

    ·Ja es documenta en alguns contextos d'ús.


    Formes desestimades

    -fregit a l'estil japonès: Com a forma descriptiva, té menys ús que la forma fregit japonès, és menys sintètica i no aporta cap element de precisió.

    [Acta 743, 13 d'octubre de 2025]