Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  furgoteca, n f
  • es  camión de comida, n m
  • es  camión de comidas, n m
  • es  camioneta de comida, n f
  • es  food truck, n m/f
  • es  furgón de comida, n m
  • es  gastroneta, n f
  • fr  camion de cuisine de rue, n m
  • fr  camion de nourriture de rue, n m
  • fr  camion de restauration, n m
  • fr  camion restaurant, n m
  • fr  food truck, n m
  • fr  camion-restaurant, n m var. ling.
  • it  camion-ristorante, n m
  • it  chiosco-furgone, n m
  • it  food truck, n m
  • en  catering van, n
  • en  food truck, n
  • de  Foodtruck, n m
  • de  Imbisswagen, n m
  • de  Food-Truck, n m var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Alimentació. Gastronomia > Establiments, **Denominació catalana 1: Acrònim (segment inicial de mot + mot sencer) **

Definición
Vehicle de dimensions mitjanes o grans, generalment amb motor, especialment equipat per a preparar i servir menjar.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme furgoteca

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma furgoteca, truncament de furgoneta + el nom teca, forma popular per a 'menjar'.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa pròpia, creada des del català, al manlleu anglès foodtruck.

    ·És una forma original, que juga amb els mateixos components de la denominació anglesa de partida (food > teca i truck> camió, furgoneta) i manté la mateixa estructura sil·làbica i fonètica que furgoneta.

    ·Té l'avantatge, respecte d'altres formes més descriptives, que és una solució curta, que funciona bé en contextos generals i populars.

    ·És una forma creada pels mateixos usuaris de la llengua i ha tingut una difusió important des del TERMCAT i des de diversos mitjans de comunicació catalans.

    Formes desestimades

    -camió [o furgoneta] restaurant, restaurant [o furgoneta] sobre rodes: Es prefereix la forma aprovada, que és més curta i més original i ja ha tingut una difusió important.

    [Acta 712, 23 d'octubre de 2023]
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  fúria, n f
  • es  cervantes, n f
  • fr  point-de-Hongrie, n m
  • it  tagete, n m
  • en  dingy skipper, n
  • nc  Erynnis tages

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Hespèrids > Erynnis

Nota

  • ca  furiptèrids, n m pl
  • nc  Furipteridae

Zoologia > Mamífers

Definición
Família de mamífers de l'ordre dels quiròpters.
  • ca  furnàrids, n m pl
  • nc  Furnariidae

Zoologia > Ocells

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
  • ca  fusaiola, n f
  • ca  tortera, n f
  • es  fusayola
  • es  spindle whorl
  • es  tortera
  • es  tortero
  • fr  fusaïole
  • it  fusaiola
  • it  fusaiolo
  • en  spindle whorl

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definición
Peça de terrissa amb un orifici central col·locada a l'extrem inferior del fus per a tòrcer el fil.
  • ca  fusió, n f
  • es  fusión, n f
  • fr  fusion, n f
  • en  fusion, n

Música

Definición
Música que combina elements harmònics, rítmics, melòdics o instrumentals de diferents estils.

Nota

  • 1. Són exemples de fusió la combinació de jazz i rock, de rock i punk, o de rap, funk i punk.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  fusta estriada, n f
  • ca  GLgRD, n f sigla
  • es  madera rizada
  • fr  bois strié
  • it  legno riccio
  • en  stem pitting

Agricultura > Fitopatologia

Definición
Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics, com ara la presència d'acanalaments entre la fusta i l'escorça.
  • ca  fustal, n m
  • es  fustal
  • fr  futaie

Ciència forestal

Definición
Classe natural d'edat, en silvicultura, formada per peus de diàmetre normal de més de 20 cm.
  • ca  fustal jove, n m
  • es  fustal bajo
  • es  fustal joven
  • fr  jeune futaie

Ciència forestal

Definición
Fustal format per peus de diàmetre normal comprès entre 20 i 35 cm.
  • ca  fustal mitjà, n m
  • es  fustal mediano
  • es  fustal medio

Ciència forestal

Definición
Fustal format per peus de diàmetre normal comprès entre 35 i 50 cm.