Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  intoxicació alimentària, n f
  • es  intoxicación alimentaria, n f
  • fr  empoisonnement alimentaire, n m
  • fr  intoxication alimentaire, n f
  • en  food poisoning, n
  • en  foodborne intoxication, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Malaltia transmesa per aliments en què l'agent causant ingerit és una toxina o una substància química tòxica.

Nota

  • 1. Una intoxicació alimentària pot ser produïda, per exemple, per les toxines dels bacteris Bacillus cereus, Clostridium botulinum o Staphylococcus aureus, per metalls com el mercuri i el plom, per metal·loides com l'arsènic o per compostos com les dioxines i els bifenils policlorats.
  • 2. Les intoxicacions alimentàries s'engloben dins les toxiinfeccions alimentàries.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme intoxicació alimentària

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma intoxicació alimentària.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli intoxicació ("Malaltia provocada per l'acció de substàncies tòxiques en l'organisme", segons el diccionari normatiu) i l'adjectiu alimentari -ària, que fa referència al vehicle de la intoxicació (els aliments).

    ·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara intoxicació alcohòlica, intoxicació professional, intoxicació fúngica.

    ·És la designació habitual del concepte.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 698, 7 de novembre de 2022]
  • ca  ante mortem [la], adj
  • ca  intra vitam [la], adj
  • es  ante mortem
  • es  intra vitam
  • en  ante-mortem
  • en  intra vitam

Història > Arqueologia

Definición
Dit de les alteracions produïdes en els ossos d'un individu al llarg de la seva vida.
  • ca  intragèn, n m
  • es  intragén
  • fr  intragène
  • en  intragene

Ciències de la vida > Genètica

Definición
Gen recombinat introduït per intragènesi en el genoma d'un organisme.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes intragènesi, intragèn i intragènic -a:

    S'aprova el terme intragènesi, juntament amb els termes relacionats intragèn i intragènic -a, pels motius següents:

    ·totes tres denominacions són neologismes utilitzats en l'àmbit de la genètica, especialment en enginyeria genètica de plantes;

    ·es documenten ja en nombrosos textos d'especialitat;

    ·segueixen el model dels termes relacionats transgènesi, transgèn i transgènic -a, respectivament, ja consolidats entre els especialistes i documentats en nombroses fonts especialitzades i terminològiques (l'adjectiu transgènic -a és una forma ja normativa);

    ·són també paral·lels als termes relacionats cisgènesi, cisgèn i cisgènic -a, utilitzats igualment en enginyeria genètica de plantes;

    ·poden considerar-se formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic, creades per adjunció del prefix d'origen llatí intra-, que significa 'dins' o 'a l'interior de', als nuclis nominals gènesi (del llatí gĕnĕsis, i aquest, del grec génnēsis 'creació, generació'), gen (del grec génos 'naixement, raça, gènere') i gènic -a ("Relatiu o pertanyent als gens", segons el diccionari normatiu), respectivament;

    ·en la resta de llengües s'utilitzen les denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Si bé l'adjectiu intragènic -a podria considerar-se equívoc, perquè ja té ús en català (i igualment la forma paral·lela en la resta de llengües veïnes) amb el sentit de 'situat o que té lloc dins d'un gen', és l'única forma que es documenta per a qualificar també els organismes als quals s'ha introduït un o diversos intragens, és a dir, que han estat sotmesos a intragènesi. L'adjectiu intragenètic -a (derivat de intragènesi), que podria resoldre aquesta ambigüitat, té l'inconvenient que no té ús i, sobretot, que trenca el paral·lelisme amb els termes relacionats transgènic -a i cisgènic -a, tots dos construïts sobre gen.

    [Acta 545, 19 d'abril de 2012]
  • ca  intragènesi, n f
  • es  intragénesis
  • fr  intragénèse
  • en  intragenesis

Ciències de la vida > Genètica

Definición
Modificació genètica consistent a introduir en el genoma d'un organisme, generalment una espècie vegetal, un o més gens creats a partir d'elements genètics aïllats i reordenats in vitro procedents del mateix organisme o d'una espècie compatible sexualment.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes intragènesi, intragèn i intragènic -a:

    S'aprova el terme intragènesi, juntament amb els termes relacionats intragèn i intragènic -a, pels motius següents:

    ·totes tres denominacions són neologismes utilitzats en l'àmbit de la genètica, especialment en enginyeria genètica de plantes;

    ·es documenten ja en nombrosos textos d'especialitat;

    ·segueixen el model dels termes relacionats transgènesi, transgèn i transgènic -a, respectivament, ja consolidats entre els especialistes i documentats en nombroses fonts especialitzades i terminològiques (l'adjectiu transgènic -a és una forma ja normativa);

    ·són també paral·lels als termes relacionats cisgènesi, cisgèn i cisgènic -a, utilitzats igualment en enginyeria genètica de plantes;

    ·poden considerar-se formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic, creades per adjunció del prefix d'origen llatí intra-, que significa 'dins' o 'a l'interior de', als nuclis nominals gènesi (del llatí gĕnĕsis, i aquest, del grec génnēsis 'creació, generació'), gen (del grec génos 'naixement, raça, gènere') i gènic -a ("Relatiu o pertanyent als gens", segons el diccionari normatiu), respectivament;

    ·en la resta de llengües s'utilitzen les denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Si bé l'adjectiu intragènic -a podria considerar-se equívoc, perquè ja té ús en català (i igualment la forma paral·lela en la resta de llengües veïnes) amb el sentit de 'situat o que té lloc dins d'un gen', és l'única forma que es documenta per a qualificar també els organismes als quals s'ha introduït un o diversos intragens, és a dir, que han estat sotmesos a intragènesi. L'adjectiu intragenètic -a (derivat de intragènesi), que podria resoldre aquesta ambigüitat, té l'inconvenient que no té ús i, sobretot, que trenca el paral·lelisme amb els termes relacionats transgènic -a i cisgènic -a, tots dos construïts sobre gen.

    [Acta 545, 19 d'abril de 2012]
  • ca  intragènic -a, adj
  • es  intragénico
  • fr  intragénique
  • en  intragenic

Ciències de la vida > Genètica

Definición
Dit de l'organisme, generalment una espècie vegetal, modificat genèticament per la introducció en el seu genoma d'un o més intragens.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes intragènesi, intragèn i intragènic -a:

    S'aprova el terme intragènesi, juntament amb els termes relacionats intragèn i intragènic -a, pels motius següents:

    ·totes tres denominacions són neologismes utilitzats en l'àmbit de la genètica, especialment en enginyeria genètica de plantes;

    ·es documenten ja en nombrosos textos d'especialitat;

    ·segueixen el model dels termes relacionats transgènesi, transgèn i transgènic -a, respectivament, ja consolidats entre els especialistes i documentats en nombroses fonts especialitzades i terminològiques (l'adjectiu transgènic -a és una forma ja normativa);

    ·són també paral·lels als termes relacionats cisgènesi, cisgèn i cisgènic -a, utilitzats igualment en enginyeria genètica de plantes;

    ·poden considerar-se formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic, creades per adjunció del prefix d'origen llatí intra-, que significa 'dins' o 'a l'interior de', als nuclis nominals gènesi (del llatí gĕnĕsis, i aquest, del grec génnēsis 'creació, generació'), gen (del grec génos 'naixement, raça, gènere') i gènic -a ("Relatiu o pertanyent als gens", segons el diccionari normatiu), respectivament;

    ·en la resta de llengües s'utilitzen les denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Si bé l'adjectiu intragènic -a podria considerar-se equívoc, perquè ja té ús en català (i igualment la forma paral·lela en la resta de llengües veïnes) amb el sentit de 'situat o que té lloc dins d'un gen', és l'única forma que es documenta per a qualificar també els organismes als quals s'ha introduït un o diversos intragens, és a dir, que han estat sotmesos a intragènesi. L'adjectiu intragenètic -a (derivat de intragènesi), que podria resoldre aquesta ambigüitat, té l'inconvenient que no té ús i, sobretot, que trenca el paral·lelisme amb els termes relacionats transgènic -a i cisgènic -a, tots dos construïts sobre gen.

    [Acta 545, 19 d'abril de 2012]
  • ca  intralaboratorial, adj
  • es  intralaboratorio
  • en  intralaboratory

Ciències de la salut

Definición
Relatiu o pertanyent a una activitat que es duu a terme en un laboratori.
  • ca  intranet, n f
  • es  intranet
  • fr  intranet
  • en  intranet

Informàtica > Maquinari, Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definición
Xarxa informàtica d'ús intern d'una organització, dissenyada i desenvolupada seguint els protocols de comunicació propis d'Internet, però sense estar-hi connectada necessàriament.
  • ca  intraprenedor | intraprenedora, n m, f
  • es  intraemprendedor
  • es  intrapreneur
  • fr  intrapreneur
  • en  intrapreneur

Empresa

Definición
Persona que, en una empresa o organització, impulsa nous projectes i afavoreix la innovació.
  • ca  intraprenedoria, n f
  • es  intraemprendimiento
  • es  intrapreneurship
  • fr  intraprenariat
  • en  intrapreneurship

Empresa

Definición
Sistema de gestió i planificació en què es promou l'esperit emprenedor i la innovació a l'interior d'una empresa o organització.
  • ca  introducció, n f
  • es  introducción
  • fr  introduction
  • it  introduzione
  • en  put-in

Esport > Esports de pilota > Rugbi

Definición
Acció del mig de melé de posar la pilota al passadís d'una melé ordenada.