Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  jurat pur, n m
  • es  jurado puro
  • en  jury

Dret penal

Definición
Tribunal format per ciutadans, la missió dels quals és determinar i declarar els fets en els processos penals, sense atribucions en matèria de dret.

Nota

  • El jurat pur és l'únic tipus de jurat vigent actualment a l'Estat espanyol.
  • ca  juridificació, n f
  • ca  juridització, n f
  • es  juridificación, n f
  • es  juridización, n f
  • fr  juridicisation, n f
  • pt  juridicização, n f
  • pt  juridificação, n f
  • en  juridicalization, n
  • en  juridification, n
  • en  juridicalisation, n var. ling.
  • en  juridicialisation, n var. ling.
  • de  Verrechtlichung, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Dret, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Verb + sufix**

Definición
Fet d'estendre l'ordenament jurídic a una matèria, una situació o un àmbit no regulats anteriorment pel dret.

Nota

  • La juridificació en àmbits socials i econòmics tendeix a propiciar la judicialització dels conflictes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme juridificació (sin. juridització)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes juridificació i juridització, com a sinònim.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues formes són lingüísticament adequades, creades a partir dels sufixos
    -ificar i -itzar, respectivament, que formen verbs que expressen un procés (en aquest cas, juridificar i juriditzar), i el sufix -ció, que forma noms d'acció o efecte relacionats amb les bases verbals a què s'adjunta. Les formes verbals de base (juridificar i juriditzar), al seu torn, estan creades sobre l'arrel de l'adjectiu jurídic -a (del llatí juridĭcus, -a, -um, compost de jus, juris 'dret' i dicĕre 'dir').

    ·Totes dues es troben en textos especialitzats, sobretot relacionats amb la filosofia del dret: tant juridització com, sobretot, juridificació es documenten com a traduccions catalanes de l'alemany Verrechtlichung (en anglès, juridification), concepte emblemàtic del pensament de Habermas.(1)

    Pel que fa a juridificació:

    ·Segueix el paral·lelisme de cultismes com ara dulcificació, fortificació o purificació, i d'altres formes catalanes anàlogues derivades d'adjectius catalans, com ara falsificació o russificació.

    ·És la forma més freqüent en català.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Quant a juridització:

    ·Segueix el paral·lelisme d'altres formes catalanes com ara folklorització, problematització o turistització, construïdes també sobre la base d'un adjectiu acabat en -ic -ica. A més, les formes semànticament relacionades judicialització i legalització també s'han creat amb el sufix -itzar.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -juridicialització: Forma creada sobre la base de l'adjectiu juridicial (del llatí juridicialis), amb adjunció del sufix -itz(ació). L'adjectiu juridicial és inèdit, però, en català i aquesta forma pràcticament no es documenta.

    -juridicalització: L'adjectiu juridical no existeix en català, de manera que aquesta proposta, derivada d'aquest adjectiu, es pot atribuir a la influència de l'anglès, que sí que el té, o a l'adaptació del cultisme juridic(i)alis. És una forma molt poc utilitzada en català.

    -juridicització: Forma creada sobre la base de l'adjectiu jurídic -a (del llatí juridicus) amb adjunció del sufix -itz(ació). És una forma possible, anàloga a la forma francesa més utilitzada (juridicisation) i a formes catalanes com ara laïcitzar o anglicitzar. Té, però, molt poc ús en comparació amb les solucions aprovades i és més difícil de pronunciar.

    -normació(2); regulació; regulació jurídica: Tot i que alguns especialistes han mostrat reserves sobre l'acceptació de juridificació i juridització i han proposat alguna d'aquestes alternatives, es creu que no són solucions del tot vàlides. Malgrat que són conceptualment pròximes, juridificació i juridització tenen un matís d'intensitat, d'expandiment del dret, que no tenen aquestes altres formes, molt més neutres. A normació i regulació els manca, a més, la referència explicita al dret, a l'àmbit jurídic, que és rellevant en els contextos d'aparició del terme. El fet que juridificació i juridització ja s'hagin utilitzat per a traduir el concepte de Verrechtlichung (juridification, en anglès) de Habermas és un argument més per a acceptar aquestes formes.

    (1) Apareix a la seva obra Teoria de l'acció comunicativa, on la juridificació es vincula a la teoria de la cosificació de Lukács i a la pèrdua de llibertat de l'individu a la societat. (veg. ABAD i NINET, Antoni. Teoria iusfilosòfica de Jürgen Habermas. Complementació amb l'obra de Bruce Ackerman [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica, 2007. Tesi doctoral.
    <<www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1755/AAN_TESI.pdf;jsessionid=F695A52D519C1F479058ABB450DBBA58?sequence=1>> [Consulta: 29 juny 2023])

    (2) Forma normalitzada amb el significat "Acció d'establir normes jurídiques" (acta del Consell Supervisor núm. 270, de l'11 de juny de 1998), sobre la base del verb normar.

    [Acta 708, 12 de juny de 2023]
  • ca  juridificació, n f
  • ca  juridització, n f
  • es  juridificación, n f
  • es  juridización, n f
  • fr  juridicisation, n f
  • pt  juridicização, n f
  • pt  juridificação, n f
  • en  juridicalization, n
  • en  juridification, n
  • en  juridicalisation, n var. ling.
  • en  juridicialisation, n var. ling.
  • de  Verrechtlichung, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Dret, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Verb + sufix**

Definición
Fet d'estendre l'ordenament jurídic a una matèria, una situació o un àmbit no regulats anteriorment pel dret.

Nota

  • La juridificació en àmbits socials i econòmics tendeix a propiciar la judicialització dels conflictes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme juridificació (sin. juridització)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes juridificació i juridització, com a sinònim.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues formes són lingüísticament adequades, creades a partir dels sufixos
    -ificar i -itzar, respectivament, que formen verbs que expressen un procés (en aquest cas, juridificar i juriditzar), i el sufix -ció, que forma noms d'acció o efecte relacionats amb les bases verbals a què s'adjunta. Les formes verbals de base (juridificar i juriditzar), al seu torn, estan creades sobre l'arrel de l'adjectiu jurídic -a (del llatí juridĭcus, -a, -um, compost de jus, juris 'dret' i dicĕre 'dir').

    ·Totes dues es troben en textos especialitzats, sobretot relacionats amb la filosofia del dret: tant juridització com, sobretot, juridificació es documenten com a traduccions catalanes de l'alemany Verrechtlichung (en anglès, juridification), concepte emblemàtic del pensament de Habermas.(1)

    Pel que fa a juridificació:

    ·Segueix el paral·lelisme de cultismes com ara dulcificació, fortificació o purificació, i d'altres formes catalanes anàlogues derivades d'adjectius catalans, com ara falsificació o russificació.

    ·És la forma més freqüent en català.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Quant a juridització:

    ·Segueix el paral·lelisme d'altres formes catalanes com ara folklorització, problematització o turistització, construïdes també sobre la base d'un adjectiu acabat en -ic -ica. A més, les formes semànticament relacionades judicialització i legalització també s'han creat amb el sufix -itzar.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -juridicialització: Forma creada sobre la base de l'adjectiu juridicial (del llatí juridicialis), amb adjunció del sufix -itz(ació). L'adjectiu juridicial és inèdit, però, en català i aquesta forma pràcticament no es documenta.

    -juridicalització: L'adjectiu juridical no existeix en català, de manera que aquesta proposta, derivada d'aquest adjectiu, es pot atribuir a la influència de l'anglès, que sí que el té, o a l'adaptació del cultisme juridic(i)alis. És una forma molt poc utilitzada en català.

    -juridicització: Forma creada sobre la base de l'adjectiu jurídic -a (del llatí juridicus) amb adjunció del sufix -itz(ació). És una forma possible, anàloga a la forma francesa més utilitzada (juridicisation) i a formes catalanes com ara laïcitzar o anglicitzar. Té, però, molt poc ús en comparació amb les solucions aprovades i és més difícil de pronunciar.

    -normació(2); regulació; regulació jurídica: Tot i que alguns especialistes han mostrat reserves sobre l'acceptació de juridificació i juridització i han proposat alguna d'aquestes alternatives, es creu que no són solucions del tot vàlides. Malgrat que són conceptualment pròximes, juridificació i juridització tenen un matís d'intensitat, d'expandiment del dret, que no tenen aquestes altres formes, molt més neutres. A normació i regulació els manca, a més, la referència explicita al dret, a l'àmbit jurídic, que és rellevant en els contextos d'aparició del terme. El fet que juridificació i juridització ja s'hagin utilitzat per a traduir el concepte de Verrechtlichung (juridification, en anglès) de Habermas és un argument més per a acceptar aquestes formes.

    (1) Apareix a la seva obra Teoria de l'acció comunicativa, on la juridificació es vincula a la teoria de la cosificació de Lukács i a la pèrdua de llibertat de l'individu a la societat. (veg. ABAD i NINET, Antoni. Teoria iusfilosòfica de Jürgen Habermas. Complementació amb l'obra de Bruce Ackerman [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica, 2007. Tesi doctoral.
    <<www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1755/AAN_TESI.pdf;jsessionid=F695A52D519C1F479058ABB450DBBA58?sequence=1>> [Consulta: 29 juny 2023])

    (2) Forma normalitzada amb el significat "Acció d'establir normes jurídiques" (acta del Consell Supervisor núm. 270, de l'11 de juny de 1998), sobre la base del verb normar.

    [Acta 708, 12 de juny de 2023]
  • ca  jurilingüista, n m, f
  • es  jurilingüista, n m, f
  • es  lingüística jurídico | lingüista jurídica, n m, f
  • fr  jurilinguiste, n m, f
  • fr  linguiste juridique, n m, f
  • en  jurilinguist, n
  • de  Rechtslinguist | Rechtslinguistin, n m, f
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (de llengües clàssiques diferents)**

Definición
Especialista en jurilingüística.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme jurilingüista

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma jurilingüista.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, relacionada amb la forma jurilingüística, que designa la disciplina pròpia d'aquest expert.

    ·Segueix el paral·lelisme d'altres denominacions catalanes, també creades a partir del sufix -ista, referides a experts en una branca determinada de la lingüística (per exemple, neurolingüista, psicolingüista o sociolingüista) o, en general, en altres matèries (etimologista, hel·lenista, tractadista, etc.)

    ·És la denominació habitual del concepte i ja es documenta en fonts catalanes.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Formes desestimades

    -lingüista jurídic; lingüista del dret: Aquestes formes pràcticament no tenen ús.

    -lingüista jurista: Aquesta forma pràcticament no té ús i, a més, designaria un altre conceptes: la persona que és alhora lingüista i jurista.

    [Acta 702, 13 de febrer de 2023]
  • ca  jurilingüística, n f
  • ca  lingüística jurídica, n f
  • ca  lingüística del dret, n f sin. compl.
  • es  jurilingüística, n f
  • es  lingüística del derecho, n f
  • es  lingüística jurídica, n f
  • fr  jurilinguistique, n f
  • fr  linguistique juridique, n f
  • en  forensic linguistics, n
  • en  jurilinguistics, n
  • en   legal linguistics, n
  • de  Rechtslinguistik, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Especialitat de la lingüística aplicada que es dedica a l'estudi del llenguatge jurídic, amb l'objectiu de millorar-ne la qualitat i de facilitar la interpretació, la comprensió i la traducció dels textos jurídics, i, en general, a analitzar la interacció entre llengua i dret.

Nota

  • 1. Són àmbits d'interès de la jurilingüística la terminologia jurídica, la interpretació judicial, l'estudi de corpus jurídics (textos normatius, legislatius, dels fonaments del dret, etc.), la mediació intercultural o el dret comparat per a la traducció, entre d'altres.
  • 2. La jurilingüística es distingeix de la lingüística forense, que és la branca de la jurilingüística que s'ocupa d'analitzar textos amb la finalitat d'obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial. La forma anglesa forensic linguistics s'utilitza, però, referida a tots dos conceptes.
  • 3. La forma francesa linguistique juridique s'utilitza de vegades amb un significat més ampli, referida a l'estudi del llenguatge jurídic i del dret lingüístic.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme jurilingüística

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes jurilingüística, lingüística jurídica i lingüística del dret com a sinònimes (lingüística del dret com a sinònim complementari).

    Criteris aplicats

    ·Totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades:

    -jurilingüística és un calc del francès jurilinguistique creat sobre la base lingüística ("Ciència que estudia el llenguatge i s'interessa per descriure i explicar l'estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües", d'acord amb el diccionari normatiu) i el formant jur-, a partir del llatí jus, juris ('dret'), amb adjunció de la vocal d'enllaç i.

    -lingüística jurídica i lingüística del dret són sintagmes descriptius del concepte.

    ·Segueixen el paral·lelisme formal d'altres denominacions del mateix àmbit: jurilingüística és anàloga, per exemple, a sociolingüística, psicolingüística o neurolingüística, i lingüística jurídica i lingüística del dret són formes sintagmàtiques com lingüística aplicada, lingüística computacional, lingüística del text o lingüística de corpus.

    ·Totes tres formes es documenten i tenen ús en català, especialment jurilingüística, que és la forma més freqüent, i lingüística jurídica, menys usada però també habitual; la forma lingüística del dret es documenta menys (i per això es fa constar com a sinònim complementari) però també es recull en alguns diccionaris i fonts fiables.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    [Acta 702, 13 de febrer de 2023]
  • ca  juristocràcia, n f
  • ca  critarquia, n f sin. compl.
  • ca  critocràcia, n f sin. compl.
  • es  critarquía, n f
  • es  gobierno de los jueces, n m
  • es  juristocracia, n f
  • fr  dicastocratie, n f
  • fr  dikastocratie, n f
  • fr  gouvernement des juges, n m
  • fr  juristocratie, n f
  • en  critocracy, n
  • en  dikastocracy, n
  • en  juristocracy, n
  • en  jurocracy, n
  • en  kritarchy, n
  • en  kritocracy, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Dret penal, Política, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (de llengües clàssiques diferents)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta homogeni (formants grecs)**, **Denominació catalana 3: Compost a la manera culta homogeni (formants grecs)**

Definición
Sistema de govern en què el poder judicial s'arroga la facultat d'orientar o influir en decisions polítiques rellevants.

Nota

  • El terme juristocràcia va ser desenvolupat per Ran Hirschl (1963), politòleg israelià especialista en dret comparat.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme juristocràcia (sin. compl. critarquia; critocràcia)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes juristocràcia i, com a sinònims complementaris, critocràcia i critarquia.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a juristocràcia:

    ·Malgrat que és un calc de l'anglès, és una forma lingüísticament adequada en català: es tracta d'un compost a la manera culta creat amb el formant juristo- (del llatí jūrista,'persona que exerceix el dret') i la forma sufixada del grec -cràcia, que significa 'força', 'poder' i forma noms amb el sentit de 'sistema de poder' o 'sistema de govern'.

    ·És una forma transparent, que s'identifica fàcilment amb el concepte.

    ·És anàloga a altres formes catalanes acabades en -cràcia (majoritàriament d'origen grec, però), que designen també formes de govern (democràcia, estratocràcia, teocràcia, etc.).

    ·És una forma ja força documentada en català en textos especialitzats.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Quant a critarquia i critocràcia:

    ·Són cultismes d'origen grec creats a partir de kritḗs ('jutge') i -cràcia ('sistema de poder') i -arquia (de arkhḗ 'autoritat'), respectivament. Aquestes denominacions designen, estrictament, el govern, o el període de govern, dels jutges a l'antic Israel (es descriu al Llibre dels Jutges de l'Antic Testament), però per extensió s'apliquen també, d'acord amb els contextos documentats, al concepte plantejat aquí.

    ·Són formes amb una documentació notable en textos especialitzats, però són menys transparents que juristocràcia i per això s'aproven com a sinònims complementaris.

    ·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -dicastocràcia: Es tracta també d'una forma creada amb formants del grec (a partir de dikastēs, 'jutge' i -cràcia, 'sistema de poder'). No s'ha documentat en català, però, i és una forma molt poc transparent.

    [Acta 739, 18 de juny de 2025]
  • ca  just a diner, adj
  • es  a dinero
  • es  at the money
  • es  en dinero
  • es  en el dinero
  • fr  à la monnaie
  • fr  à parité
  • fr  au cours
  • en  at the money
  • de  am Geld

Economia > Finances > Mercats financers

Definición
Dit del producte derivat que no té valor intrínsec per al comprador perquè el preu d'exercici coincideix amb el preu de mercat de l'actiu subjacent.
  • ca  justícia restaurativa, n f
  • ca  justícia reparadora, n f sin. compl.
  • es  justicia reparadora, n f
  • es  justicia restaurativa, n f
  • fr  justice réparatrice, n f
  • fr  justice restauratrice, n f
  • it  giustizia riparativa, n f
  • en  restorative justice, n

Resolució alternativa de conflictes

Definición
Paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses.

Nota

  • 1. La justícia restaurativa proposa una concepció del delicte i una manera de respondre-hi diferents de la justícia tradicional, centrada en la vulneració de la llei.
  • 2. Formen part de la justícia restaurativa els processos restauratius i les pràctiques restauratives.
  • 3. La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català. La forma justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment.
  • 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

    ·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

    ·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
  • ca  justícia restaurativa, n f
  • ca  justícia reparadora, n f sin. compl.
  • es  justicia reparadora, n f
  • es  justicia restaurativa, n f
  • fr  justice réparatrice, n f
  • fr  justice restauratrice, n f
  • it  giustizia riparativa, n f
  • en  restorative justice, n

Resolució alternativa de conflictes

Definición
Paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses.

Nota

  • 1. La justícia restaurativa proposa una concepció del delicte i una manera de respondre-hi diferents de la justícia tradicional, centrada en la vulneració de la llei.
  • 2. Formen part de la justícia restaurativa els processos restauratius i les pràctiques restauratives.
  • 3. La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català. La forma justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment.
  • 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

    ·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

    ·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
  • ca  justificacionisme, n m
  • es  justificacionismo
  • fr  justificationisme
  • en  justificationalism
  • en  justificationism

Filosofia

Definición
Tendència que exclou l'estudi de tot context diferent de la justificació o validació dels enunciats científics, perquè considera que el context mai no pot explicar una teoria científica.