Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  jazz fusió, n m
  • es  jazz fusión, n m
  • es  jazz rock, n m
  • fr  jazz fusion, n m
  • fr  jazz-rock, n m
  • en  jazz fusion, n

Música

Definición
Estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX als Estats Units, que combina el jazz amb altres estils, especialment la música rock i el funk, i es caracteritza per la barreja de les estructures i les tècniques del jazz amb els instruments musicals propis del rock.

Nota

  • 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme jazz fusió:

    D'acord amb l'ús habitual entre els especialistes, s'aprova la forma jazz fusió, traducció literal de l'anglès jazz fusion, amb manteniment de l'estructura sintàctica anglesa però explicable també formalment en català com a compost creat per l'aposició del substantiu fusió al nucli jazz.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  jazz llatí, n m
  • es  jazz latino, n m
  • fr  latin jazz, n m
  • en  latin jazz, n

Música

Definición
Estil musical que combina ritmes i formes originàries de la música llatinoamericana, sobretot de la música caribenya, i especialment de la cubana, amb elements propis del jazz.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  jazz-funk [en], n m
  • es  jazz funk, n m
  • es  jazz-funk, n m
  • fr  jazz-funk, n m
  • en  jazz funk, n

Música

Definición
Estil musical de ball originat als anys setanta del segle XX als Estats Units, que combina elements del jazz i del funk.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  jelutong, n m
  • es  jelutong
  • fr  jelutong
  • en  jelutong
  • de  Jelutong

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dyera (família de les apocinàcies), principalment de l'espècie Dyera costulata, lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen de color marró groguenc i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior i en la fabricació d'embalatges, mobles, joguines i talles.
  • ca  jequitibà, n m
  • es  jequitiba
  • fr  jequitiba
  • pt  jequitibá
  • en  jequitiba
  • de  Jequitibá

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent del Brasil que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Cariniana (família de les lecitidàcies), principalment de l'espècie Cariniana legalis, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca poc diferenciada, emprada en la fabricació de mobles, joguines, talons de sabata, llapis i pals d'escombra.
  • ca  piràmide de Maslow, n f
  • ca  jerarquia de les necessitats humanes, n f sin. compl.
  • es  jerarquía de las necesidades humanas, n f
  • es  pirámide de Maslow, n f
  • fr  hiérarchie des besoins selon Maslow, n f
  • en  hierarchy of needs, n
  • en  Maslow's hierarchy of needs, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Sociologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**

Definición
Teoria psicològica que afirma que les necessitats humanes s'ordenen jeràrquicament i que fins que no s'ha satisfet una necessitat d'ordre inferior no se'n manifesta una d'ordre superior.

Nota

  • 1. La piràmide de Maslow és una teoria formulada pel psicòleg nord-americà Abraham Harold Maslow (1908-1970) a l'article "A Theory of Human Motivation", publicat el 1943 a Psychological Review.
  • 2. A la piràmide de Maslow, les necessitats s'ordenen en cinc nivells jeràrquics: necessitats fisiològiques (aire, aigua, aliment, sexe, etc.), necessitats de seguretat (protecció, estabilitat, ordre, etc.), necessitats de pertinença (afecte, amistat, integració social, etc.), necessitats d'estima (prestigi, reconeixement, èxit, etc.) i necessitats d'autorealització.
  • ca  jerricà, n m
  • es  cuñete, n m
  • es  jerrican, n m
  • es  jerricán, n m
  • es  jerrycan, n m
  • fr  bidon à carburant, n m
  • fr  jerrican, n m
  • fr  jerricane, n m
  • fr  jerrycan, n m
  • fr  nourrice, n f
  • it  tanica, n f
  • pt  jerricã, n m
  • en  jerrican, n
  • en  jerrycan, n
  • en  jerry can, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Transports > Manipulació de materials, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definición
Recipient de plàstic o metall de costats plans i amb nansa, d'uns 20 litres de capacitat, que s'utilitza per a emmagatzemar o transportar líquids, generalment aigua o carburant.

Nota

  • El jerricà és un bidó dissenyat originalment a Alemanya, segons diverses fonts, que va ser adoptat per l'exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial. El nom prové de jerry o jerri, forma amb què els britànics anomenaven col·loquialment els soldats alemanys, i can ('bidó').
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme jerricà

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma jerricà.

    Criteris aplicats

    ·És una adaptació completa del manlleu anglès jerrycan o jerrican, el qual té un ús pràcticament internacional. La forma anglesa prové de jerry o jerri , nom amb què els britànics anomenaven col·loquialment els soldats alemanys durant la Segona Guerra Mundial (moment en què es va començar a utilitzar aquest recipient), i can ('bidó'), segons diverses fonts.

    ·És una denominació inequívoca del concepte.

    ·Ja es documenta, encara que poc, en alguns contextos.

    Formes desestimades

    -bidó de carburant: És una denominació massa genèrica.

    bidó alemany: Tot i que és una forma motivada (perquè el jerricà és un bidó d'origen alemany), és una forma poc transparent i sense ús, que difícilment s'identificarà amb el concepte.

    [Acta 736, 28 d'abril de 2025]
  • ca  jet-lag, n m
  • ca  trastorn d'horari, n m sin. compl.
  • es  desfase horario, n m
  • es  jet lag, n m
  • fr  jet-lag, n m
  • fr  symptômes du décalage horaire, n m pl
  • fr  syndrome du décalage horaire, n m
  • it  jet lag, n m
  • it  jetlag, n m
  • pt  jet lag, n m
  • en  jet lag, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Ciències de la salut > Medicina clínica, Psicologia, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Sensació general de fatiga i desorientació que experimenta una persona després d'un viatge aeri llarg a causa de les diferències horàries entre el lloc d'origen i el d'arribada.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme jet-lag (sin. compl. trastorn d'horari)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes jet-lag i, com a sinònim complementari, trastorn d'horari.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a jet-lag:

    ·El manlleu de l'anglès sense adaptar s'adequa a l'ortografia catalana i no presenta dificultats especials de pronúncia.

    ·És la denominació més estesa per a designar aquest concepte. De fet, es tracta d'un manlleu d'àmplia difusió, amb una forta implantació en la llengua general.

    ·Ja es recull en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    ·En les altres llengües el manlleu de l'anglès també està molt estès i ja es recull en diccionaris generals de referència.

    Pel que fa a trastorn d'horari:

    ·És la forma catalana aprovada inicialment pel Consell Supervisor com a alternativa al manlleu jet-lag.

    ·Tot i que té un ús testimonial al costat de l'anglicisme, ja es documenta en reculls lexicogràfics o enciclopèdics i es documenta en alguns contextos d'ús.

    ·En castellà i en francès, tot i que el manlleu de l'anglès és la denominació més estesa, des d'organismes de referència en l'àmbit de la llengua i la terminologia es proposen formes anàlogues.


    [Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
  • ca  jeté, n m
  • es  jeté, n m
  • fr  jeté, n m
  • en  jeté, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definición
Salt d'un peu a l'altre que s'inicia amb el llançament enèrgic d'una de les dues cames en qualsevol direcció i a diferents altures.

Nota

  • Hi ha diferents tipus de jetés: per exemple, el jeté simple, el grand jeté, el grand jeté développé o el grand jeté entrelacé.
  • 2. La denominació jeté prové del verb francès jeter, que significa 'llançar'.
  • ca  jeté simple, n m
  • ca  petit jeté, n m sin. compl.
  • es  jeté, n m
  • es  petit jeté, n m
  • fr  jeté simple, n m
  • fr  petit jeté, n m
  • en  jeté, n
  • en  jeté ordinaire, n
  • en  pas jeté, n
  • en  petit jeté, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès**

Definición
Salt que s'inicia amb el llançament enèrgic d'una de les dues cames a 45° en qualsevol direcció i finalitza sobre aquesta mateixa cama, mentre l'altra cama acaba en una posició de cou-de-pied davant o darrere.

Nota

  • Si el jeté simple es fa amb desplaçament s'anomena jeté simple porté (o petit jeté porté).