Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  mix de comunicació, n m
  • es  mix de comunicación
  • fr  composition promotionnelle
  • fr  moyens d'action promotionnels
  • en  communication mix
  • en  marketing communications mix
  • en  promotional mix

Empresa > Comunicació empresarial

Definición
Conjunt de comunicacions, que comprèn fonamentalment la publicitat, la promoció de vendes, el màrqueting directe i les relacions públiques, de què se serveix una organització per a donar-se a conèixer, informar el mercat i persuadir-lo que compri els seus productes o serveis i per a difondre els compromisos de tipus social que té assumits.
  • ca  mizopòdids, n m pl
  • nc  Myzopodidae

Zoologia > Mamífers

Definición
Família de mamífers de l'ordre dels quiròpters.
  • ca  model de llenguatge, n m
  • ca  ML, n m sigla
  • fr  modèle de langage, n m
  • fr  modèle de langue, n m
  • fr  modèle linguistique, n m
  • fr  ML, n m sigla
  • it  modello di linguaggio, n m
  • it  modello linguistico, n m
  • en  language model, n
  • en  LM, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**

Definición
Model matemàtic construït amb xarxes neuronals artificials entrenades amb grans conjunts de dades textuals que és capaç de generar text o veu en llenguatge natural.

Nota

  • Els models de llenguatge aprenen les probabilitats i els patrons estadístics que relacionen paraules, frases i significats per predir el text més probable en un context determinat.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme model de llenguatge (sigla ML)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma model de llenguatge.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, descriptiva del concepte.

    ·És una forma ja àmpliament documentada en català.

    ·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Forma desestimada

    -model lingüístic: És també una forma adequada però model de llenguatge és la forma consolidada en l'àmbit de la intel·ligència artificial.

    [Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
  • ca  model de llenguatge gran, n m
  • ca  LLM, n m sigla
  • ca  MLG, n m sigla
  • es  gran modelo de lenguaje, n m
  • es  modelo de lenguaje de gran tamaño, n m
  • es  modelo de lenguaje extenso, n m
  • fr  grand modèle de langage, n m
  • fr  grand modèle de langue, n m
  • fr  modèle de langage de grande taille, n m
  • fr  modèle de langue de grande taille, n m
  • fr  GML, n m sigla
  • fr  LLM, n m sigla
  • fr  MLGT, n m sigla
  • it  grande modello linguistico, n m
  • it  modello linguistico di grandi dimensioni, n m
  • it  LLM, n m sigla
  • pt  modelo de linguagem de grande dimensão, n m
  • pt  modelo linguístico de grande dimensão, n m
  • en  large language model, n
  • en  LLM, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús (RECONSIDERACIÓ)**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**, **Denominació catalana 3: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**

Definición
Model de llenguatge entrenat amb mètodes d'aprenentatge autosupervisat sobre grans volums de dades que conté milers de milions de paràmetres i és capaç d'entendre indicacions en llenguatge natural i generar contingut nou en diferents llengües, àmbits temàtics, estils, registres i situacions comunicatives.

Nota

  • Els models de llenguatge grans poden dur a terme diverses tasques de processament del llenguatge natural, com ara generar, transcriure, traduir i classificar text, respondre preguntes de manera conversacional o reconèixer i sintetitzar la parla.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme model de llenguatge gran (sigla LLM i MLG)

    Resolució del Consell Supervisor

    D'acord amb el suggeriment d'alguns especialistes, es reconsidera la forma model de llenguatge extens, aprovada inicialment pel Consell Supervisor com a equivalent català de l'anglès large language model, i se substitueix per model de llenguatge gran.

    Criteris aplicats

    ·L'adjectiu extens no és prou adequat en aquest context, ja que bàsicament té a veure amb els conceptes de superfície (àrea extensa, bosc extens, regió extensa) o d'espai ocupat (text extens), mentre que en aquest cas l'anglès large es refereix al gran nombre de paràmetres que conformen el model de llenguatge, en cap cas a l'espai que ocupa.

    ·La definició de gran del diccionari normatiu (DEIEC-E) s'adequa plenament, en canvi, al concepte: "Que excedeix les dimensions ordinàries entre els elements de la mateixa espècie" o "Constituït per un nombre d'elements superior a l'ordinari".

    ·En altres llengües romàniques també s'utilitza l'adjectiu equivalent a gran.

    ·La forma model de llenguatge gran ja es documenta i s'oposa a model de llenguatge petit, que designa un concepte relacionat.

    Forma desestimada

    -model gran de llenguatge: Aquesta forma trenca la denominació del concepte superordinat (model de llenguatge), que ja està fortament fixada. A més, no té gaire ús i cap altra llengua ha optat per un recurs similar. Tampoc sembla que la possible ambigüitat que pugui generar model de llenguatge gran (en el sentit que gran s'associï a llenguatge i no a model) sigui realment rellevant o generi un conflicte important.

    -gran model de llenguatge: Aquesta forma té força ús, però es considera més adequada la solució model de llenguatge gran, amb l'adjectiu posposat al nom, tal com és habitual en català quan l'adjectiu té funció restrictiva o especificativa, com és el cas aquí.

    [Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
  • ca  model de llenguatge petit, n m
  • ca  MLP, n m sigla
  • ca  SLM, n m sigla
  • es  modelo de lenguaje pequeño, n m
  • es  pequeño modelo de lenguaje, n m
  • es  MLP, n m sigla
  • fr  petit modèle de langage, n m
  • fr  petit modèle de langue, n m
  • fr  PML, n m sigla
  • it  modello linguistico di piccole dimensioni, n m
  • it  piccolo modello linguistico, n m
  • it  SLM, n m sigla
  • en  small language model, n
  • en  small-scale language model, n
  • en  SLM, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 3: Manlleu de l'anglès**

Definición
Model de llenguatge amb un nombre de paràmetres significativament reduït en comparació amb els models de llenguatge grans, que es caracteritza per l'accessibilitat i l'eficiència a l'hora de dur a terme les tasques.

Nota

  • 1. Els models de llenguatge petits es construeixen de vegades a partir de models de llenguatge grans i sovint s'especialitzen en un domini o en una funció concreta. Són menys competents que els models de llenguatge grans a l'hora de realitzar tasques complexes, perquè contenen menys paràmetres, però solen tenir un rendiment més efectiu, permeten un major control de la seguretat i la privacitat, presenten una latència menor i són més sostenibles des del punt de vista ambiental.
  • 2. Segons la variant dialectal del català, també és adequada la forma model de llenguatge menut.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme model de llenguatge petit (sigles MLP i SLM)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma model de llenguatge petit (o model de llenguatge menut, segons al variant dialectal).

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, descriptiva del concepte.

    ·És una forma paral·lela a model de llenguatge gran (alternativa catalana aprovada per a l'anglès large language model), que designa un concepte relacionat.

    ·És una forma ja documentada en català.

    ·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions similars.

    Forma desestimada

    -model petit de llenguatge: Aquesta forma trenca la denominació del concepte superordinat (model de llenguatge), que ja està fortament fixada, i se separa de model de llenguatge gran, que designa un terme relacionat. A més, no té gaire ús i cap altra llengua ha optat per un recurs similar.

    [Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  mnemòsine, n f
  • es  blanca de Asso, n f
  • fr  semi-apollon, n m
  • it  mnemosine, n f
  • en  clouded Apollo, n
  • nc  Parnassius mnemosyne

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Papiliònids > Parnassius

Nota

  • ca  mòbil, adj
  • es  móvil
  • fr  mobile
  • en  mobile

Telecomunicacions

Definición
Relatiu o pertanyent als dispositius electrònics mòbils.
  • ca  mobilitat quotidiana, n f
  • ca  mobilitat diària, n f sin. compl.
  • es  movilidad cotidiana, n f
  • fr  mobilité quotidienne, n f
  • en  daily commuting, n

Transports > Mobilitat

Definición
Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme cada dia entre el lloc de residència i un altre lloc, amb independència de la causa i tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.

Nota

  • 1. La mobilitat quotidiana, que cobreix totes les franges horàries del dia, s'estructura d'una manera molt diversa segons si es tracta de dies laborables o de dies del cap de setmana, com a conseqüència dels canvis que es produeixen en les ocupacions laborals, els estudis i el lleure.
  • 2. Segons el punt de vista de la repetició, la mobilitat quotidiana es divideix en mobilitat ocupacional i mobilitat no ocupacional; segons el punt de vista de la voluntarietat, en mobilitat obligada i mobilitat no obligada, i, segons el punt de vista del tipus de dia, en mobilitat en dia feiner i mobilitat en cap de setmana.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mobilitat quotidiana (sin. compl. mobilitat diària):

    S'aprova la denominació mobilitat quotidiana (amb el sinònim complementari mobilitat diària) pels motius següents:

    ·són formes sintagmàtiques descriptives i transparents, que sumen el nucli mobilitat i un adjectiu que especifica l'abast temporal del concepte;

    ·designen un concepte genèric que fa referència al conjunt de la mobilitat que té lloc cada dia, de manera que permeten referir-se amb una mateixa forma a la mobilitat ocupacional i la mobilitat no ocupacional, a la mobilitat obligada i la mobilitat no obligada, i també a la mobilitat en dia feiner i la mobilitat en cap de setmana;

    ·els textos especialitzats documenten totes dues formes, amb més freqüència per a mobilitat quotidiana;

    ·són formes avalades pels especialistes, que també mostren preferència per mobilitat quotidiana.

    [Acta 599, 16 de desembre de 2015]
  • ca  mobilitat en cap de setmana, n f
  • es  movilidad de fin de semana, n f
  • fr  mobilité du week-end, n f
  • en  week-end commuting, n

Transports > Mobilitat

Definición
Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme el dissabte i el diumenge entre el lloc de residència i un altre lloc, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.

Nota

  • 1. La mobilitat en cap de setmana i la mobilitat en dia feiner constitueixen la mobilitat quotidiana des del punt de vista del tipus de dia de la setmana.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mobilitat en dia feiner (sin. compl. mobilitat en dia laborable) i mobilitat en cap de setmana:

    S'aprova la denominació mobilitat en dia feiner (amb el sinònim complementari mobilitat en dia laborable), juntament amb el terme relacionat mobilitat en cap de setmana, pels motius següents:

    ·són formes sintagmàtiques descriptives i transparents, que sumen el nucli mobilitat i un sintagma que especifica l'abast temporal del concepte;

    ·es tracta de conceptes complementaris en la distribució temporal al llarg de la setmana, corresponents a tipus de desplaçaments molt diferents, els quals, sumats, formen la mobilitat quotidiana;

    ·es documenten en textos especialitzats, especialment en les anàlisis de les enquestes de mobilitat, amb una clara preponderància de mobilitat en dia feiner respecte al sinònim mobilitat en dia laborable;

    ·tenen l'aval dels especialistes.

    [Acta 599, 16 de desembre de 2015]
  • ca  mobilitat en dia feiner, n f
  • ca  mobilitat en dia laborable, n f sin. compl.
  • es  movilidad en día laborable, n f
  • fr  mobilité un jour de semaine, n f
  • en  weekday commuting, n
  • en  workday commuting, n

Transports > Mobilitat

Definición
Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme de dilluns a divendres entre el lloc de residència i un altre lloc, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.

Nota

  • 1. La mobilitat en dia feiner i la mobilitat en cap de setmana constitueixen la mobilitat quotidiana des del punt de vista del tipus de dia de la setmana.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mobilitat en dia feiner (sin. compl. mobilitat en dia laborable) i mobilitat en cap de setmana:

    S'aprova la denominació mobilitat en dia feiner (amb el sinònim complementari mobilitat en dia laborable), juntament amb el terme relacionat mobilitat en cap de setmana, pels motius següents:

    ·són formes sintagmàtiques descriptives i transparents, que sumen el nucli mobilitat i un sintagma que especifica l'abast temporal del concepte;

    ·es tracta de conceptes complementaris en la distribució temporal al llarg de la setmana, corresponents a tipus de desplaçaments molt diferents, els quals, sumats, formen la mobilitat quotidiana;

    ·es documenten en textos especialitzats, especialment en les anàlisis de les enquestes de mobilitat, amb una clara preponderància de mobilitat en dia feiner respecte al sinònim mobilitat en dia laborable;

    ·tenen l'aval dels especialistes.

    [Acta 599, 16 de desembre de 2015]