Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  montàsio, n m
  • es  montasio
  • fr  montasio
  • it  montasio
  • en  Montasio

Làctics

Definición
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de tres a divuit mesos, amb una crosta que es va endurint amb el temps, de gust ric i afruitat, originari d'Itàlia.

Nota

  • La denominació prové del nom d'un cim dels Alps del Friül, el Jôf di Montâs, en italià Giogo di Montasio.
  • ca  monterey [en], n m
  • es  monterey
  • fr  monterey
  • en  Jack cheese
  • en  Monterey cheese
  • en  Monterey Jack

Làctics

Definición
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta més o menys tova segons el punt de maduració, madurat durant un període d'un a sis mesos, de gust molt suau, originari de la ciutat nord-americana de Monterey.

Nota

  • La varietat més popular, el monterey jack sec, es deixa madurar afegint-hi sal, oli i pebre.
  • ca  monticle, n m
  • es  montículo
  • es  montón
  • fr  tas
  • fr  tas binaire
  • en  heap

Informàtica > Estructura de les dades

Definición
Arbre binari complet en què el valor de cada node és igual o superior al valor dels seus nodes fill i que permet accedir de forma eficient al vèrtex amb valor màxim.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes monticle i memòria en monticle:

    S'aprova el terme monticle, i el terme relacionat memòria en monticle, pels motius següents:

    ·són alternatives al manlleu de l'anglès heap;

    ·la denominació monticle ja té un cert ús i té el suport de diversos especialistes de l'àmbit;

    ·en castellà es documenta la forma anàloga montículo;

    ·a diferència d'altres alternatives (pilot, munt, etc.), el fet que no es tracti d'un mot habitual en llengua general afavoreix l'especialització de la denominació;

    ·si bé des d'un punt de vista semàntic s'allunya de la denominació anglesa heap(1), a partir de la definició del diccionari normatiu del substantiu monticle ("Muntanya petita") es pot considerar una denominació metafòrica del concepte, per tal com designa una representació gràfica en forma de muntanya d'una estructura de dades; en aquest sentit es pot considerar una designació paral·lela a la forma arbre, que en l'àmbit de la informàtica designa la representació gràfica en forma d'arbre d'una estructura de dades;

    ·la denominació memòria en monticle es pot considerar lingüísticament adequada i motivada des d'un punt de vista semàntic, ja que fa referència a un tipus de memòria basada en l'estructura de dades per a la qual s'ha aprovat la designació monticle.

    Es bandegen per a fer referència a l'arbre binari les denominacions munt i piló, que es podrien justificar des d'un punt de vista semàntic, perquè, a diferència de la forma aprovada, no tenen gaire ús. A més, el fet que siguin mots habituals en llengua general, propis de registres més aviat informals, faria més difícil la implantació d'aquestes formes en un àmbit especialitzat i en registres més aviat formals.

    Es desestima la denominació pilot, que establiria una contraposició semàntica amb el terme relacionat pila(2), de manera paral·lela a la parella de formes angleses stack ('pila') i heap(3), perquè, d'una banda, la semblança formal entre les denominacions pila i pilot podria dificultar la identificació dels dos conceptes i, de l'altra, perquè la denominació pilot té connotacions negatives que no facilitarien l'ús de la forma catalana en contextos especialitzats. També es constata que el substantiu pilot no se sol utilitzar com a unitat lèxica aïllada, sinó que normalment constitueix la base de sintagmes nominals amb un complement preposicional(4). A més a més, tot i que la forma pilot és la que s'ha difós en diverses obres terminològiques i enciclopèdiques(5), no sembla que estigui gaire implantada en l'ús.

    Es bandeja la denominació simple monticle per a designar la memòria basada en un monticle perquè la forma aprovada és més precisa i en general és la que prefereixen els especialistes.

    (1)En anglès heap en llengua general significa "An untidy collection of objects placed haphazardly on top of each other" (Soanes, Catherine; Stevenson, Angus (eds.). Oxford dictionary of English. 2nd ed. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 2003.)

    (2)Pila i pilot es defineixen al diccionari normatiu, respectivament, com a "Reunió d'objectes posats regularment els uns sobre els altres" i com a "Munt de coses en desordre". La forma pila, més concretament, es recull en l'àmbit de la informàtica per a designar la "Llista en què l'accés a les dades es fa de manera que l'últim element inserit és el primer que s'extreu", una estructura de dades que sovint es contraposa al monticle.

    (3)En anglès stack i heap en llengua general signifiquen, respectivament, "A pile of objects, typically one that is neatly arranged" i "An untidy collection of objects placed haphazardly on top of each other" (Soanes, Catherine; Stevenson, Angus (eds.). Oxford dictionary of English. 2nd ed. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 2003.).

    (4)Al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recullen exemples com ara "pilot de llibres", "pilot de llana" i "pilot de palla".

    (5)Per exemple, pilot es recull en l'àmbit de la informàtica al Diccionari de termes informàtics (CERVERA i CAMINAL, A.; MERENCIANO i SALADRIGUES, J.M. Diccionari de termes informàtics: català, anglès, castellà, francès. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 1994. 62 p.) i a la Gran enciclopèdia catalana (Gran enciclopèdia catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-2006. 28 v.)

    [Acta núm. 537, 24 de novembre de 2011]
  • ca  parellada, n m/f
  • ca  montònec, n m sin. compl.
  • ca  montònega, n f sin. compl.
  • es  montonec, n m
  • es  montonega, n f
  • es  parellada, n m/f
  • fr  parellada, n m/f
  • en  Parellada, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición
Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, molt productiu.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parellada (sin. compl. montònec; montònega):

    Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm) pels motius següents: (1)

    ·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

    ·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

    Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.


    (1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  parellada, n m/f
  • ca  montònec, n m sin. compl.
  • ca  montònega, n f sin. compl.
  • es  montonec, n m
  • es  montonega, n f
  • es  parellada, n m/f
  • fr  parellada, n m/f
  • en  Parellada, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definición
Vi elaborat amb raïm parellada, lleuger, poc àcid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma floral, que se sol utilitzar per a fer vins escumosos.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parellada (sin. compl. montònec; montònega):

    Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm) pels motius següents: (1)

    ·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

    ·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

    Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.


    (1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  parellada, n m/f
  • ca  montònec, n m sin. compl.
  • ca  montònega, n f sin. compl.
  • es  montonec, n m
  • es  montonega, n f
  • es  parellada, n m/f
  • fr  parellada, n m/f
  • en  Parellada, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definición
Raïm blanc produït pel cep parellada, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos, esfèrics i de color verdós amb reflexos daurats i rosats.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parellada (sin. compl. montònec; montònega):

    Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm) pels motius següents: (1)

    ·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

    ·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

    Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.


    (1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  parellada, n m/f
  • ca  montònec, n m sin. compl.
  • ca  montònega, n f sin. compl.
  • es  montonec, n m
  • es  montonega, n f
  • es  parellada, n m/f
  • fr  parellada, n m/f
  • en  Parellada, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición
Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, molt productiu.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parellada (sin. compl. montònec; montònega):

    Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm) pels motius següents: (1)

    ·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

    ·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

    Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.


    (1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  parellada, n m/f
  • ca  montònec, n m sin. compl.
  • ca  montònega, n f sin. compl.
  • es  montonec, n m
  • es  montonega, n f
  • es  parellada, n m/f
  • fr  parellada, n m/f
  • en  Parellada, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definición
Vi elaborat amb raïm parellada, lleuger, poc àcid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma floral, que se sol utilitzar per a fer vins escumosos.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parellada (sin. compl. montònec; montònega):

    Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm) pels motius següents: (1)

    ·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

    ·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

    Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.


    (1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  parellada, n m/f
  • ca  montònec, n m sin. compl.
  • ca  montònega, n f sin. compl.
  • es  montonec, n m
  • es  montonega, n f
  • es  parellada, n m/f
  • fr  parellada, n m/f
  • en  Parellada, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definición
Raïm blanc produït pel cep parellada, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos, esfèrics i de color verdós amb reflexos daurats i rosats.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma montona (nom masculí o femení), variant lingüística de montònega.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme parellada (sin. compl. montònec; montònega):

    Es ratifica la denominació normativa parellada (probablement derivada de parella, per la simetria dels raïms) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes montònec i montònega (d'origen dubtós, potser de Montona, ciutat d'Ístria, a Croàcia, o de l'italià montonico, varietat de raïm) pels motius següents: (1)

    ·la forma parellada és la més estesa i la més documentada en les obres de referència del sector;

    ·montònec i montònega són denominacions que també tenen ús i que es documenten, juntament amb parellada, en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que totes tres formes s'utilitzen referides a aquesta varietat.

    Es descarta la sinonímia amb martorell (o martorella), forma d'origen toponímic (de la ciutat de Martorell), malgrat que es recull en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que es tracti de la mateixa varietat.


    (1) Les etimologies són extretes de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  monxina, n f
  • ca  MOX, n f sigla
  • es  monchina, n f
  • fr  monchina, n f
  • en  Monchina, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu del castellà adaptat gràficament**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça prové del castellà (que probablement l'ha pres de l'asturlleonès de Cantàbria). És una forma descriptiva que significa 'muntanyenca'. D'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), s'incorpora el manlleu, que no té cap forma alternativa documentada i ja es troba també en la resta de llengües. S'adapta, però, la ch en x a fi d'adequar la denominació al sistema ortogràfic català, tal com admeten els mateixos Criteris per a altres casos en què la intervenció sobre la forma d'origen és mínima.

    Pel que fa al codi català, es descarta la forma MON, que és la que correspondria per defecte (tres primeres lletres en el cas de denominacions uninomials), perquè aquest codi coincidiria amb el de la raça montbeliarda. S'opta per MOX d'acord amb els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor, que estableixen que en cas de coincidència entre dues o més races, es prenen les dues primeres lletres comunes del nom i la primera lletra diferent (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]