Neoloteca

ca pop, n m
ca música pop, n f sin. compl.
es música pop, n f
es pop, n m
fr musique pop, n f
fr pop, n f
en pop, n
en pop music, n

Música

Definición

Estil musical d'arrels populars originat a principis dels anys seixanta del segle XX al Regne Unit i als Estats Units, que recull influències del jazz, el rock, el folk i el blues.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca pop-punk [en], n m
es pop punk, n m
fr pop punk, n m
fr punk-pop, n m
en pop punk, n

Música

Definición

Estil musical originat als anys setanta del segle XX als Estats Units, que combina el to melòdic del pop amb els temps ràpids i les successions harmòniques del punk.

Nota

1. El pop-punk, a diferència del punk, no tracta de temes polítics i s'adreça especialment al públic adolescent.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca pop-rock, n m
es pop rock, n m
es pop-rock, n m
fr pop rock, n m
fr pop-rock, n m
en pop rock, n

Música

Definición

Estil musical originat als anys seixanta del segle XX al Regne Unit i als Estats Units, que combina elements del pop i el rock i es caracteritza per unes composicions d'estructura senzilla i l'ús de la guitarra elèctrica com a base instrumental.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca senglar híbrid, n m
ca porc fer híbrid, n m sin. compl.
es cerdolí, n m
fr cochonglier, n m
fr sanglichon, n m
fr sanglochon, n m
en boar-pig hybrid, n
en feral hog, n
en wild boar-pig hybrid, n
en wild boar/pig hybrid, n var. ling.
ja inobuta, n
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Mamífers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj+Adj)**

Definición

Porc que resulta de l'encreuament entre porc senglar (Sus scrofa) i porc domèstic (Sus scrofa domesticus).

Nota

La presència de senglars híbrids s'ha accentuat darrerament per la voluntat d'alguns criadors d'aconseguir una carn de senglar més rica en greixos i per l'aparició al nostre país de noves races de porc domèstic que havien arribat com a animals de companyia i han acabat passant al medi natural (especialment, el porc vietnamita).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme senglar híbrid (sin. compl. porc fer híbrid)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions senglar híbrid i, com a sinònim complementari, porc fer híbrid.

Criteris aplicats

·Són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades, formades, respectivament, pels nuclis senglar i porc fer (tots dos recollits al diccionari normatiu referits a l'espècie Sus scrofa), i l'adjectiu híbrid, que s'aplica, segons el mateix diccionari, als individus "que resulten de l'encreuament d'individus d'espècies distintes". Els nuclis senglar i porc fer són pertinents i preferibles a porc, atès que l'espècie resultant de l'encreuament viu generalment en estat salvatge. Al diccionari normatiu porc fer (denominació viva sobretot en nord-occidental) és forma secundària de senglar i per aquest motiu es proposa senglar híbrid com a forma principal.

·Malgrat que no precisen l'altra espècie encreuada, són formes que s'identifiquen bé amb el concepte, tenint en compte que no es coneixen altres encreuaments del senglar, a banda de l'encreuament amb diverses races de porc domèstic.

·Es basen en les formes més documentada en català actualment o proposades pels especialistes (híbrid de senglar i porc domèstic, híbrid de porc senglar i porc domèstic, senglar hibridat de porc domèstic, etc.), que són descriptives però excessivament llargues com a denominacions.

·En altres llengües s'han documentat solucions similars.

Formes desestimades

-Senglar mestís (o porc fer mestís): Perquè mestís s'aplica quan l'encreuament es fa entre races diferents d'animals de la mateixa espècie, mentre que en aquest cas l'encreuament es fa entre subespècies diferents (o, segons els taxonomistes, entre espècies diferents).(1)

-Híbrid de senglar i porc domèstic; híbrid de porc senglar i porc domèstic; senglar hibridat de porc domèstic: Perquè són massa llargues.

-Híbrid de senglar i porc vietnamita; híbrid de porc senglar i porc vietnamita; senglar hibridat de porc vietnamita: Perquè són massa llargues i, a més, semànticament massa restrictives, ja que el porc vietnamita és una de les races de porc domèstic -la més freqüent- amb què es pot encreuar el porc senglar.

-Senglar porc: Té l'inconvenient que és massa similar a porc senglar i, per tant, que costa entendre'l com un animal diferent.

-Senglar bacó: No és una denominació prou clara; bacó significa 'porc' en algunes zones, però també 'cansalada' i 'persona bruta', i pot suggerir, per tant, un senglar gros o greixós més que no un senglar hibridat de porc.

-Porcglar; senglorc (acrònims de porc + senglar i de senglar + porc, respectivament, i formes anàlogues al castellà cerdolí (de cerdo jabalí) i al francès cochonglier (de cochon sanglier)): No tenen cap ús i alguns especialistes s'hi ha mostrat clarament desfavorables.

-Porcalí (acrònim de porc i javalí): Als inconvenients esmentats per a porcglar i senglorc s'afegeix el fet que javalí no és una forma recollida al diccionari normatiu ni general de tot el domini lingüístic. Tot i que té un ús molt estès al País Valencià i en una part important del nord-occidental, és probablement un castellanisme en la major part de zones en què s'utilitza. El mateix Diccionari normatiu valencià remet javalí a senglar, malgrat que sovint dona prioritat a les formes valencianes.

-Garringlar (acrònim de garrí i senglar): Als inconvenients ja esmentats per a la resta de mots creuats s'afegeix el fet que garrí és un porc petit. No és, per tant, una forma adequada, ja que semànticament remet a un híbrid de porc petit i senglar o a un senglar petit.

-Inobuta (forma japonesa documentada per a fer referència a aquest animal): És una denominació poc coneguda i només utilitzada en l'àmbit gastronòmic.

(1) El porc domèstic es tracta sovint com a subespècie del seu avantpassat salvatge, el senglar, anomenat Sus scrofa per Linné el 1758. El nom formal del porc domèstic és Sus scrofa domesticus. L'any 1777, Johann Christian Polycarp Erxleben el va considerar una espècie separada del senglar i li va donar el nom Sus domesticus, que encara és utilitzat per alguns taxonomistes. (Informació extreta de: Viquipèdia: L'enciclopèdia lliure [en línia]. St. Petersburg, Fl.: Wikimedia Foundation, 2020. <ca.wikipedia.org/wiki/Portada)

[Acta 668, 16 de setembre de 2020]

ca porc lacat, n m
es cerdo lacado, n m
es cerdo laqueado, n m
es cha siu, n m
es char siu, n m
fr cha siu, n m
fr char siu, n m
fr chashao, n m
fr porc laqué, n m
pt char siu, n m
en cha siu, n
en char siu, n
en char sui, n
en chashao, n
en Chinese barbecued pork, n
en glazed barbecued pork, n
zh 叉烧, n
zh chāshāo, n

Gastronomia

Definición

Plat de carn de porc típic de la cuina xinesa que s'elabora rostint en un forn tires de carn, tradicionalment enfilades en un ast, que prèviament s'han untat amb una barreja de mel, espècies, tofu i salses diverses, i s'han deixat assecar.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme porc lacat:

S'aprova la denominació porc lacat pels motius següents:

·es considera una alternativa catalana viable al manlleu del cantonès char siu (en xinès estàndard, chāshāo, que significa literalment 'rostit a l'ast', de chā 'ast' i shāo 'rostit'), força conegut;

·és una denominació creada per analogia amb la forma ànec lacat, que designa un plat tradicional xinès elaborat de manera similar.

·és, com ànec lacat, una forma semànticament motivada, que descriu metafòricament l'aparença del plat: tires de porc cobertes amb una capa cruixent i brillant, com si fos una capa de laca;(1)

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

Malgrat que té ús en diferents llengües, es descarta la incorporació de la forma cantonesa char siu (i de les variants cha siu, char sui, xa sui, etc.), vehiculada, probablement a través de l'anglès, perquè es considera que la forma aprovada pot substituir-la sense problema i té possibilitats d'implantació. Pels mateixos motius (i també, en aquest cas, perquè no té ús), s'ha descartat la incorporació de la denominació xinesa estàndard chashao (forma simplificada de chāshāo, que és la transcripció estricta dels caràcters xinesos segons el sistema pinyin).

Altres formes que s'han valorat, però que s'han descartat en favor de la forma aprovada són: porc xinès a la barbacoa (és una forma poc precisa i, alhora, molt llarga), porc caramelitzat amb mel (és una solució descriptiva, però és llarga i es considera que la forma aprovada té més possibilitats d'implantació), porc glacejat (és també una denominació descriptiva, però trenca el paral·lelisme amb el terme relacionat ànec lacat).

(1) Segons el diccionari normatiu, lacar és "Envernissar amb laca", i laca és "Resina produïda per exsudació de certs vegetals orientals de la família de les anacardiàcies, especialment dels gèneres Gluta i Rhus" i també "Vernís dur i brillant fet amb laca natural o amb productes sintètics".

[Acta 606, 20 de maig de 2016]

ca porno, n m
es porno, n m
fr porno, n m
en porn, n

Antropologia > Sexualitat. Erotisme, Audiovisuals > Imatge. So, Arts > Cinema

Definición

Gènere audiovisual, especialment cinematogràfic, basat en la pornografia.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme porno:

S'aprova la denominació porno, com a sinònim complementari del substantiu pornografia i de l'adjectiu pornogràfic -a i com a substantiu referit, específicament, a un gènere audiovisual, pels motius següents:

·és una forma lingüísticament adequada, creada per reducció (per apòcope) de pornografia, semblantment a altres formes ja normatives com ara foto (reducció de fotografia) o cine (reducció de cinema i aquest, alhora, de cinematògraf);

·és una forma molt estesa i consolidada, tant en català com en altres llengües;

·ja es documenta en obres lexicogràfiques catalanes;

·té el vistiplau dels especialistes.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

ca pornografia, n f
ca porno, n m sin. compl.
es porno, n m
es pornografía, n f
fr porno, n m
fr pornographie, n f
en porn, n
en porno, n
en pornography, n

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definición

Representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té com a finalitat excitar sexualment.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme porno:

S'aprova la denominació porno, com a sinònim complementari del substantiu pornografia i de l'adjectiu pornogràfic -a i com a substantiu referit, específicament, a un gènere audiovisual, pels motius següents:

·és una forma lingüísticament adequada, creada per reducció (per apòcope) de pornografia, semblantment a altres formes ja normatives com ara foto (reducció de fotografia) o cine (reducció de cinema i aquest, alhora, de cinematògraf);

·és una forma molt estesa i consolidada, tant en català com en altres llengües;

·ja es documenta en obres lexicogràfiques catalanes;

·té el vistiplau dels especialistes.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

ca pornogràfic -a, adj
ca porno, adj sin. compl.
es porno, adj
es pornográfico -ca, adj
fr porno, adj
fr pornographique, adj
en porn, adj
en pornographic, adj

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definición

Relatiu a la pornografia.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme porno:

S'aprova la denominació porno, com a sinònim complementari del substantiu pornografia i de l'adjectiu pornogràfic -a i com a substantiu referit, específicament, a un gènere audiovisual, pels motius següents:

·és una forma lingüísticament adequada, creada per reducció (per apòcope) de pornografia, semblantment a altres formes ja normatives com ara foto (reducció de fotografia) o cine (reducció de cinema i aquest, alhora, de cinematògraf);

·és una forma molt estesa i consolidada, tant en català com en altres llengües;

·ja es documenta en obres lexicogràfiques catalanes;

·té el vistiplau dels especialistes.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

ca porno alternatiu, n m
es altporn, n m
es porno alternativo, n m
fr altporn, n m
fr porno alternatif, n m
fr alt-porn, n m var. ling.
en alternative porn, n
en altporn, n
en independent porn, n
en indie porn, n

Antropologia > Sexualitat. Erotisme, Audiovisuals > Imatge. So, Arts > Cinema

Definición

Porno allunyat dels corrents pornogràfics majoritaris i de les grans productores que mostra en els films protagonistes d'edats i tipologies corporals diferents, i de diferents subcultures.

Nota

1. En el porno alternatiu es presenten, per exemple, models d'estètica rockera, gòtica, emo o punk, amb personatges tatuats, amb pírcings, escarificacions, els cabells acolorits, etc.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme porno alternatiu

S'aprova la denominació porno alternatiu pels motius següents:

·és una alternativa catalana a l'anglicisme altporn, acrònim de alternative porn;

·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, creada sobre el nucli porno, aprovat pel Consell Supervisor referit a la pornografia en general i, específicament, a un gènere audiovisual, i l'adjectiu alternatiu, que indica contraposició als models tradicionals o establerts;

·té ús i els especialistes hi donen el vistiplau;

·en altres llengües s'utilitzen designacions paral·leles.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

ca porno feminista, n m
es porno feminista, n m
fr porno féministe, n m
en feminist porn, n

Antropologia > Sexualitat. Erotisme, Audiovisuals > Imatge. So, Arts > Cinema

Definición

Corrent cinematogràfic vinculat al postporno en què es qüestiona la visió predominantment masculina i heteronormativa de la indústria pornogràfica tradicional i es presenta un relat d'una sexualitat diversa, basada en la inclusió i en la igualtat entre home i dona.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme porno feminista:

S'aprova la denominació porno feminista pels motius següents:

·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, creada sobre el nucli porno, aprovat pel Consell Supervisor referit a la pornografia en general i, específicament, a un gènere audiovisual, i l'adjectiu feminista, que indica relació amb el feminisme;

·té ús i es documenta en nombroses fonts especialitzades;

·els especialistes hi donen el vistiplau;

·en altres llengües s'utilitzen designacions paral·leles.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota