Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  posició Weaver, n f
  • es  posición Weaver

Protecció civil > Policia

Definición
Posició dreta que adopta el tirador consistent a empunyar una arma curta amb totes dues mans, estirant el braç dret i flexionant l'esquerre per fer força enrere i obtenir estabilitat i control de l'arma en el moment d'apuntar i disparar.
  • ca  posicionament, n m
  • es  posicionamiento
  • fr  positionnement
  • en  positioning

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición
Percepció competitiva d'un producte o un servei associat a una marca determinada que el fa atractiu a una part de consumidors.
  • ca  posicionament digital, n m
  • es  posicionamiento digital, n m
  • fr  positionnement digital, n m
  • en  digital brand positioning, n
  • en  digital positioning, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial, Comunicació > Audiovisuals >Televisió

Definición
Percepció que té el públic objectiu d'un producte o d'una marca amb relació a la resta de competidors de la xarxa.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • ca  post d'empostissar, n f
  • es  tabla de entarimado
  • fr  planche
  • en  deal
  • de  Planke

Construcció

Definición
Cadascuna de les posts que s'utilitzen per a fer un empostissat.
  • ca  post mortem [la], adj
  • es  post mortem
  • en  postmortem

Història > Arqueologia

Definición
Dit de les alteracions produïdes en els ossos d'un individu després de la seva mort.
  • ca  pòster, n m
  • es  póster
  • fr  affiche
  • fr  poster
  • en  poster

Comunicació. Audiovisuals. Informació

Definición
Aportació científica d'un investigador a un congrés, presentada en un format adequat per a ser afixada.
  • ca  postesquí, n m
  • es  après-ski
  • fr  après-ski
  • en  after-ski
  • en  après-ski

Esport > Esports d'hivern > Esquí

Definición
Activitat social que es desenvolupa després d'un dia d'esquí.
  • ca  posticum [la], n m
  • es  posticum
  • en  posticum

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

Definición
Part posterior d'un temple grec o romà.
  • ca  postimatge de tancament, n f
  • es  after pack
  • fr  plan tampon
  • en  after pack

Comunicació > Publicitat

Definición
Part d'un espot, molt breu, que apareix després de la imatge de tancament, que sol ser la conclusió de l'espot o un gag.
  • ca  postlocutiu -iva, adj
  • es  poslingual, adj
  • es  poslocutivo -va, adj
  • es  postlingüístico -ca, adj
  • es  postlingual, adj var. ling.
  • es  postlingüístico -ca, adj var. ling.
  • es  postlocutivo -va, adj var. ling.
  • fr  postlingual -ale, adj
  • fr  postlinguistique, adj
  • fr  postlocutif -ive, adj
  • it  postlinguale, adj
  • it  postverbale, adj
  • en  postlingual, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Otorrinolaringologia, Neurolingüística, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**

Definición
Que correspon al període posterior a l'adquisició del llenguatge oral.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sordesa prelocutiva, prelocutiu -iva, sordesa perilocutiva, perilocutiu -iva, sordesa postlocutiva i postlocutiu -iva.

    S'aproven les denominacions sordesa prelocutiva, sordesa perilocutiva i sordesa postlocutiva, juntament amb els adjectius semànticament relacionat prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva, pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades: prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva són formes creades per adjunció dels prefixos cultes pre-, peri- i post- (que signifiquen, respectivament, 'abans', 'al voltant de' i 'després') al nucli locutiu -iva ("Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu", segons el diccionari normatiu, derivat del llatí locutio, que és, en general, l'acció de parlar);

    ·són formes motivades des del punt de vista semàntic i s'associen inequívocament amb els conceptes a què fan referència;

    ·són les formes utilitzades habitualment en català i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarten les formes creades sobre -fàsic -a (sordesa prefàsica, sordesa perifàsica, sordesa postfàsica, etc., del formant grec -fàsia, que vol dir 'paraula') perquè no tenen ús, malgrat que serien lingüísticament adequades.

    Les formes creades sobre l'adjectiu lingüístic -a (sordesa prelingüística, sordesa perilingüística, etc.) també tenen poc ús i, a més, són poc específiques, ja que lingüístic -a no fa referència a l'oralitat, que en aquest cas és important, sinó que és, en general, "Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística", segons el diccionari normatiu. En altres llengües, malgrat tot, és una denominació habitual (per exemple, en castellà, en francès o en portuguès).

    Les formacions amb verbal (sordesa preverbal, sordesa periverbal, etc.), que es documenten en altres llengües (sobretot en italià), també tenen poc ús en català i no són prou transparents (verbal és "relatiu a la paraula"), ja que en l'àmbit de la medicina hi ha diverses denominacions que contenen l'adjectiu verbal i no fan referència exactament al fet de parlar, sinó a les paraules (per exemple, amnèsia verbal, ceguetat verbal, memòria verbal, parafàsia verbal o audiometria verbal).

    També s'han valorat les formes amb lingual (sordesa prelingual, sordesa perilingual, sordesa postlingual), habituals en anglès, i les formes amb -lingüe (sordesa prelingüe, sordesa perilingüe, etc.), però també s'han descartat. En el cas de lingual, perquè en català aquest adjectiu no fa referència al llenguatge, sinó només a l'òrgan de la cavitat bucal (en anglès, en canvi, té els dos sentits), i en el cas de les formes amb -lingüe, perquè no es documenten i perquè aquest formant sol referir-se a les llengües en concret (monolingüe, bilingüe, multilingüe, etc.), no al llenguatge com a facultat que permet la comunicació.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]