Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  postura de l'espelma, n f
  • ca  postura de tots els membres, n f
  • ca  sarvangàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de la vela, n f
  • es  postura de todos los miembros, n f
  • es  postura sobre los hombros, n f
  • en  all-members pose, n
  • en  candle pose, n
  • en  shoulder stand, n
  • sa  sarvaṅgāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definición
Postura en què el iogui s'aguanta sobre les espatlles i la part posterior del cap, amb la pelvis elevada i les cames estirades cap amunt, en línia recta amb el tronc, les mans a l'esquena, a l'altura de les costelles, i el mentó tocant al pit.

Nota

  • La forma sarvangàssana prové del sànscrit sarvaṅgāsana, denominació constituïda pels formants sarva 'tots', aṅga 'membres' i āsana 'postura'.
  • ca  postura del cadàver, n f
  • ca  xavàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de relajación final, n f
  • es  postura del cadáver, n f
  • es  postura del muerto, n f
  • en  corpse pose, n
  • sa  śavāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definición
Postura de relaxació en què el iogui es manté estirat de panxa enlaire, amb els braços estirats i lleugerament separats del cos, els palmells de les mans mirant enlaire i els peus oberts lleugerament cap enfora.

Nota

  • La forma xavàssana prové del sànscrit śavāsana, denominació constituïda pels formants śava 'cadàver' i āsana 'postura'.
  • ca  postura del camell, n f
  • ca  ustràssana, n m sin. compl.
  • es  postura del camello, n f
  • en  camel pose, n
  • sa  uṣṭrāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definición
Postura en què el iogui es manté agenollat a terra amb les cames rectes, amb el tronc i el coll flexionats cap enrere, els braços estirats cap a terra i les mans tocant als talons.

Nota

  • La forma ustràssana prové del sànscrit uṣṭrāsana, denominació constituïda pels formants uṣṭrā 'camell' i āsana 'postura'.
  • ca  postura del cavall, n f
  • ca  samcalanàssana, n m sin. compl.
  • es  postura ecuestre, n f
  • en  equestrian pose, n
  • sa  aśva saṃcalanāsana, n n
  • sa  saṃcalanāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definición
Postura en què el iogui es manté dret, amb el genoll d'una cama doblegat cap endavant i l'altra cama estirada cap enrere amb el genoll i el peu recolzats a terra.

Nota

  • 1. En la postura del cavall les mans poden estar a l'altura del genoll doblegat, enlairades cap amunt o bé a terra, a banda i banda del peu, i el cap pot estar mirant lleugerament cap amunt o bé endavant.
  • 2. La forma samcalanàssana prové del sànscrit saṃcalanāsana, denominació constituïda pels formants saṃcalana 'moviment' i āsana 'postura'. L'altra denominació sànscrita, aśva saṃcalanāsana, està constituïda per aśva 'cavall', saṃcalana 'moviment' i āsana 'postura'.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  postura del corb, n f
  • ca  kakàssana, n m sin. compl.
  • es  postura del cuervo, n f
  • en  crow pose, n
  • sa  kākāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definición
Postura en què el iogui s'aguanta a terra només amb les dues mans, amb el cos encongit, els braços flexionats per davant de les cames i les cames doblegades i elevades, de manera que les cuixes toquen al tronc i els genolls toquen a la part alta dels braços o a les aixelles, mantenint la mirada fixa cap endavant.

Nota

  • 1. Algunes escoles no distingeixen entre la postura del corb i la postura de la grua, i consideren que són només variants de la mateixa postura.
  • 2. La forma kakàssana prové del sànscrit kākāsana, denominació constituïda pels formants kāka 'corb' i āsana 'postura'.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  postura del diamant, n f
  • ca  vajràssana, n m sin. compl.
  • es  postura del diamante, n f
  • es  postura del rayo, n f
  • es  postura diamantina, n f
  • en  thunderbolt pose, n
  • sa  vajrāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definición
Postura en què el iogui es manté agenollat a terra assegut sobre els talons, lleugerament separats, i amb el tronc i el cap rectes en posició vertical.

Nota

  • 1. La postura del diamant, generalment amb una mudrà, se sol adoptar com a postura de meditació o de pranaiama.
  • 2. La forma vajràssana prové del sànscrit vajrāsana, denominació constituïda pels formants vajra 'diamant' i āsana 'postura'.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  postura del gos mirant avall, n f
  • ca  adho-mukha-xuanàssana, n m sin. compl.
  • ca  postura de la piràmide, n f sin. compl.
  • es  postura de la pirámide, n f
  • es  postura del perro boca abajo, n f
  • en  downward-facing dog, n
  • sa  adho-mukha-śvanāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Postura en què el iogui es manté amb les mans i els peus tocant a terra, els malucs elevats i els braços i les cames estirats, formant un triangle amb el terra.

Nota

  • La forma adho-mukha-xuanàssana prové del sànscrit adho-mukha-śvanāsana, denominació constituïda pels formants adho 'avall', mukha 'de cara a', śvana 'gos' i āsana 'postura'.
  • ca  postura del gran angle, n f
  • ca  prasarita-padotanàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de las piernas abiertas en extensión, n f
  • es  postura del gran ángulo, n f
  • en  wide-legged forward bend pose, n
  • sa  prasārita-pādottanāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definición
Postura en què el iogui es manté dret, amb les cames obertes i el tronc doblegat cap endavant, tocant a terra amb els peus, el cap i les mans.

Nota

  • La denominació sànscrita prasārita-pādottanāsana està constituïda pels formants prasārita 'obert', pāda 'cama', uttāna 'estirat' i āsana 'postura'.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  postura del guerrer, n f
  • ca  virabhadràssana, n m
  • es  postura del guerrero, n f
  • en  warrior pose, n
  • sa  vīrabhadrāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definición
Postura en què el iogui es manté dret, amb una cama flexionada cap endavant en angle recte i l'altra estirada cap enrere, amb el tronc dret i els braços estirats a banda i banda horitzontalment.

Nota

  • 1. La definició anterior s'identifica sovint amb la forma postura del guerrer II. La postura del guerrer també es pot executar de la mateixa manera, però mantenint els braços estirats enlaire (postura del guerrer I), o bé amb el iogui dret, aguantant-se sobre una cama i amb l'altra cama, el tronc i els braços estirats formant una línia recta paral·lela a terra (postura del guerrer III).
  • 2. La denominació sànscrita vīrabhadrāsana està constituïda pels formants vīrabhadra (Vīrabhadra, nom propi d'una forma ferotge del déu Xiva) i āsana 'postura'.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  postura del lotus, n f
  • ca  padmàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de la semilla, n f
  • es  postura del loto, n f
  • en  lotus pose, n
  • sa  padmāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definición
Postura en què el iogui es manté assegut a terra, amb les cames encreuades, els peus recolzats a les cuixes, el tronc i el cap drets i amb els ulls tancats o amb la mirada buscant la punta del nas.

Nota

  • 1. La postura del lotus, amb una mudrà, se sol adoptar com a postura de meditació o de pranaiama.
  • 2. La forma padmàssana prové del sànscrit padmāsana, denominació constituïda pels formants padma 'lotus' i āsana 'postura'.