Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  souplesse [fr], n f
  • ca  projecció per flexió enrere, n f sin. compl.
  • es  proyección con arqueo
  • es  proyección de cintura hacia atrás
  • es  souplesse
  • fr  ceinture arrière executée en souplesse
  • fr  souplesse
  • en  souplesse

Esport > Esports de combat > Lluita

Definición
Presa de lluita dempeus consistent a agafar l'adversari per la cintura, arrencar-lo del tapís tot flexionant el tronc cap enrere, i projectar-lo per damunt o per un costat del propi cos de manera que caigui sobre les espatlles.
  • ca  projecció geogràfica, n f
  • ca  projecció quadriculada, n f
  • es  proyección geográfica
  • es  proyección plana cuadrada
  • es  proyección plate carrée
  • fr  projection des cartes plates carrées
  • fr  projection géographique
  • fr  projection plate carrée
  • it  proiezione geografica
  • it  proiezione piano-quadrata
  • it  proiezione plate carrée
  • pt  projeção geográfica
  • pt  projeção plana-quadrada
  • pt  projeção plate carrée
  • en  flat-square projection
  • en  geographic projection
  • en  plate carrée projection

Geografia > Cartografia

Definición
Projecció cilíndrica equidistant que pren l'equador com a paral·lel estàndard i presenta la xarxa geogràfica com una quadrícula.

Nota

  • La forma projecció geogràfica és especialment utilitzada en l'àmbit dels sistemes d'informació geogràfica.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació dels termes projecció geogràfica (sin. projecció quadriculada) i projecció cilíndrica equidistant (sin. projecció equirectangular):

    S'aproven les denominacions projecció geogràfica i projecció quadriculada, com a sinònimes, juntament amb les formes relacionades projecció cilíndrica equidistant i projecció equirectangular, també com a sinònimes, pels motius següents:

    Pel que fa a projecció geogràfica i projecció quadriculada,

    ·són alternatives catalanes al manlleu d'origen francès projecció plate carrée, força conegut entre els especialistes i cada cop més estès internacionalment;

    ·la forma projecció geogràfica és ja força utilitzada en l'àmbit digital i dels sistemes d'informació geogràfica per a designar aquest concepte; la forma anàloga es fa servir també en altres llengües, i és una solució semànticament motivada i precisa, per tal com fa referència al fet que aquest tipus de projecció utilitza directament les coordenades geogràfiques com si fossin planes (i és l'únic cas de projecció que ho fa);

    ·la forma projecció quadriculada, d'altra banda, és també semànticament motivada (es basa en el fet que presenta la xarxa geogràfica en forma de quadrícula) i precisa, i té el vistiplau de la majoria d'especialistes de l'àmbit cartogràfic, que creuen que s'identifica fàcilment amb el concepte i pot substituir sense problema el manlleu.

    Quant a projecció cilíndrica equidistant i projecció equirectangular:

    ·són formes ja consolidades i documentades en nombroses fonts terminològiques;

    ·totes dues són descriptives del concepte, lingüísticament adequades i precises;

    ·en la resta de llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.


    Es descarta la forma projecció plate carrée, tot i que és coneguda internacionalment, perquè es considera innecessària, tenint en compte que les denominacions catalanes aprovades s'identifiquen sense dificultat amb el concepte. Per a aquest mateix terme s'han descartat igualment les alternatives projecció plana quadrada (calc del francès sense ús ni suport entre els especialistes), projecció no projectada (forma documentada però semànticament opaca per a la majoria d'experts) i projecció cilíndrica simple (ja designa un altre tipus de projecció).

    [Acta 542, 23 de febrer de 2012]
  • ca  prolàgids, n m pl
  • nc  Prolagidae

Zoologia > Mamífers

Definición
Família de mamífers de l'ordre dels lagomorfs.
  • ca  prolongació de l'aparellament, n f
  • es  prolongación del apareamiento
  • en  branch migration

Ciències de la vida > Genètica

Definición
Capacitat d'una cadena de DNA, aparellada parcialment amb la seva cadena complementària en un dúplex, d'estendre el seu aparellament desplaçant la cadena resident homòloga.
  • ca  promeròpids, n m pl
  • nc  Promeropidae

Zoologia > Ocells

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
  • ca  promesa de marca, n f
  • es  promesa de marca, n f
  • fr  promesse de marque, n f
  • en  brand promise, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición
Benefici rellevant, distintiu i durador al qual es pretén que els consumidors associïn una marca.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes raó per creure i promesa de marca:

    S'aprova la denominació raó per creure, calc de la forma anglesa reason to believe, juntament amb la forma semànticament relacionada promesa de marca, per les raons següents:

    Pel que fa a raó per creure:

    ·és una forma adequada perquè és transparent semànticament;

    ·té el suport dels especialistes de l'àmbit.


    Pel que fa a la forma relacionada promesa de marca:

    ·es tracta d'una forma sintagmàtica descriptiva;

    ·és una denominació que ja té ús en àmbits especialitzats i té el vistiplau dels especialistes;

    ·és una forma paral·lela a les del castellà, el francès i l'anglès.

    [Acta 637, 30 de maig de 2018]
  • ca  prometafase, n f
  • es  premetafase
  • es  prometafase
  • fr  prométaphase
  • en  prometaphase

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definición
Estadi de la mitosi en què l'embolcall nuclear es desintegra, els centríols s'encaminen cap als pols del fus acromàtic, i els cromosomes, cap a l'equador del fus acromàtic.
  • ca  prominència, n f
  • es  prominencia
  • es  saliencia
  • fr  proéminence
  • fr  relief
  • fr  saillance
  • it  prominenza
  • it  salienza
  • en  salience
  • en  saliency
  • de  Prominenz
  • de  Salienz

Psicologia > Processos mentals. Processos sensorials

Definición
Propietat d'un estímul que fa que destaqui respecte a la resta d'estímuls del mateix context i que el subjecte hi pari atenció.

Nota

  • El fet que un subjecte percebi un estímul amb més o menys prominència està relacionat amb factors diversos, de percepció física de l'estímul (grandària, intensitat, claredat, etc.), però també de tipus emotiu, cognitiu, de motivació, etc.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme prominència (àmbits de la psicologia i la lingüística):

    S'aprova el terme prominència, en l'àmbit de la psicologia i de la lingüística, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès saliency o salience (substantius derivats de l'adjectiu salient, del participi llatí saliens, salientis, del verb salire 'sortir' o 'saltar'), adaptats sovint en català amb la forma *saliència;

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic, ja recollida al diccionari normatiu amb el sentit genèric de "Qualitat de prominent", és a dir, d'allò "Que s'eleva sobre allò que el circumda" (i elevar-se respecte a una cosa implica, en sentit figurat, 'distingir-se' o 'destacar' respecte a aquesta cosa);

    ·és una forma que ja es documenta en nombrosos contextos catalans especialitzats, tant de l'àmbit de la psicologia com de la lingüística;

    ·té el vistiplau d'especialistes dels dos sectors, que asseguren que ja té ús, especialment en lingüística.

    Es descarta l'aprovació de l'anglicisme saliència perquè la majoria d'especialistes, conscients que es tracta d'un manlleu, s'han mostrat favorables a evitar-lo i a trobar alternatives en català. Cal tenir en compte que el verb salire llatí, del qual deriven en última instància les formes angleses salience i saliency, en català no ha arribat a la llengua comuna de manera general (a diferència del que ha passat en altres llengües romàniques) i només té ús en rossellonès (sallir o sàller 'sortir', a partir de l'occità salhir, segons recull el DCVB(1)) i en algun parlar de transició de la Ribagorça (amb la forma salldre), i és present tan sols en uns pocs derivats (per exemple, a sallent, del llatí saliente).

    Les formes distintivitat, relleu, rellevància, ressalt, notorietat, discernibilitat i destacabilitat, que també s'han valorat com a alternatives al manlleu, s'han desestimat perquè la forma aprovada (prominència) ja s'utilitza i, en general, es considera semànticament més escaient i amb més possibilitats d'implantació.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.
  • ca  prominència, n f
  • es  prominencia
  • es  saliencia
  • fr  proéminence
  • fr  relief
  • fr  saillance
  • it  prominenza
  • it  salienza
  • en  salience
  • en  saliency
  • de  Prominenz
  • de  Salienz

Lingüística

Definición
Propietat d'un element lingüístic que fa que destaqui respecte a la resta d'elements del mateix context i que el subjecte l'assimili amb facilitat.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme prominència (àmbits de la psicologia i la lingüística):

    S'aprova el terme prominència, en l'àmbit de la psicologia i de la lingüística, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès saliency o salience (substantius derivats de l'adjectiu salient, del participi llatí saliens, salientis, del verb salire 'sortir' o 'saltar'), adaptats sovint en català amb la forma *saliència;

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic, ja recollida al diccionari normatiu amb el sentit genèric de "Qualitat de prominent", és a dir, d'allò "Que s'eleva sobre allò que el circumda" (i elevar-se respecte a una cosa implica, en sentit figurat, 'distingir-se' o 'destacar' respecte a aquesta cosa);

    ·és una forma que ja es documenta en nombrosos contextos catalans especialitzats, tant de l'àmbit de la psicologia com de la lingüística;

    ·té el vistiplau d'especialistes dels dos sectors, que asseguren que ja té ús, especialment en lingüística.

    Es descarta l'aprovació de l'anglicisme saliència perquè la majoria d'especialistes, conscients que es tracta d'un manlleu, s'han mostrat favorables a evitar-lo i a trobar alternatives en català. Cal tenir en compte que el verb salire llatí, del qual deriven en última instància les formes angleses salience i saliency, en català no ha arribat a la llengua comuna de manera general (a diferència del que ha passat en altres llengües romàniques) i només té ús en rossellonès (sallir o sàller 'sortir', a partir de l'occità salhir, segons recull el DCVB(1)) i en algun parlar de transició de la Ribagorça (amb la forma salldre), i és present tan sols en uns pocs derivats (per exemple, a sallent, del llatí saliente).

    Les formes distintivitat, relleu, rellevància, ressalt, notorietat, discernibilitat i destacabilitat, que també s'han valorat com a alternatives al manlleu, s'han desestimat perquè la forma aprovada (prominència) ja s'utilitza i, en general, es considera semànticament més escaient i amb més possibilitats d'implantació.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.
  • ca  promitent, n m, f
  • es  promitente

Dret civil

Definición
Persona que promet alguna cosa.