Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  punt de fil, n m
  • es  punto de hebra, n m
  • es  punto de hilo, n m
  • fr  filé, n m
  • fr  filet, n m
  • en  thread stage, n

Procediments culinaris

Definición
Punt de cocció d'un xarop entre 105 i 110ºC, en què el xarop agafa forma de fil quan s'estira entre els dits polze i índex, que han estat submergits just abans en aigua freda.

Nota

  • 1. Segons la llargada i la resistència del fil, el punt de fil es divideix en punt de fil fluix i punt de fil fort. Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi, el punt de fil mitjà (en castellà, punto de hebra gruesa, segons la classificació tradicional francesa, i en francès, grand filé, grand filet o lissé).
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]
  • ca  punt de fil fluix, n m
  • es  punto de hebra flojo, n m
  • es  punto de hilo flojo, n m
  • fr  petit filé, n m
  • fr  petit filet, n m
  • en  small gloss, n
  • en  small thread, n

Procediments culinaris

Definición
Punt de fil en què el fil que forma el xarop fa uns 2 o 3 mm de llargada i es trenca fàcilment.

Nota

  • 1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenta com a equivalent castellà d'aquest punt de cocció la forma punto de hebra fina.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]
  • ca  punt de fil fort, n m
  • es  punto de hebra fuerte, n m
  • es  punto de hilo fuerte, n m
  • es  punto de perla, n m
  • fr  petit perlé, n m
  • fr  petit soufflé, n m
  • en  large gloss, n
  • en  large thread, n
  • en  small pearl, n

Procediments culinaris

Definición
Punt de fil en què el fil que forma el xarop fa uns 5 mm de llargada i oposa una certa resistència al trencament.

Nota

  • 1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenta com a equivalent castellà d'aquest punt de cocció la forma punto de perlita.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]
  • ca  punt volant, n m
  • ca  punt de floreta, n m sin. compl.
  • es  punto de florecilla, n m
  • es  punto de soplo, n m
  • es  punto volante, n m
  • fr  grand perlé, n m
  • fr  grand soufflé, n m
  • fr  petit boulé, n m
  • fr  soufflé, n m

Procediments culinaris

Definición
Punt de cocció d'un xarop a 115ºC, en què el xarop forma bombolles quan, bufant, es fa passar a través dels forats d'una escumadora.

Nota

  • 1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenta com a equivalent castellà d'aquest punt de cocció la forma punto de gran perla.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]
  • ca  pilota de joc, n f
  • ca  punt de joc, n m
  • es  pelota de juego
  • es  punto de juego
  • fr  balle de jeu
  • fr  point de jeu
  • en  game ball
  • en  game point

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta

Definición
Punt que dona la victòria d'un joc a un jugador o a una parella.
  • ca  pilota de partit, n f
  • ca  punt de partit, n m
  • es  pelota de partido
  • es  punto de partido
  • fr  balle de match
  • fr  point de match
  • en  match ball
  • en  match point

Esport > Esports de pilota > Voleibol, Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta

Definición
Punt que dona la victòria d'un partit a un jugador o a una parella.
  • ca  punt de penal, n m
  • es  punto de penalti
  • fr  point de pénalité
  • en  penalty spot

Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba

Definición
Cadascuna de les marques de la línia de porteria, situades a 9,1 m dels pals, que indiquen la distància màxima a què es pot acostar un jugador per a executar un penal.
  • ca  punt de pivot, n m
  • es  punto de pivote
  • fr  point de pivot
  • en  pivot point

Esport > Tir > Tir amb arc

Definición
Punt d'equilibri de l'arc, situat generalment al fons del coll de l'empunyadura i a la vertical del botó de pressió.
  • ca  punt de ràting, n m
  • es  punto de rating
  • en  rating point

Comunicació > Publicitat

Definición
Índex que expressa l'1% de l'audiència a què arriba un suport publicitari, calculat en un període determinat i sense comptar les duplicacions d'audiència.
  • ca  punt de ràting brut, n m
  • ca  GRP, n m sigla
  • es  punto de rating bruto
  • es  GRP sigla
  • fr  point de couverture brute
  • fr  GRP sigla
  • fr  PCB sigla
  • en  gross rating point
  • en  GRP sigla

Comunicació > Publicitat

Definición
Suma de tots els punts de ràting obtinguts per cadascun dels suports publicitaris inclosos en un pla de mitjans, sense excloure'n les duplicacions d'audiència.

Nota

  • El nombre de punts de ràting brut també es pot calcular multiplicant la cobertura per la freqüència.
  • S'utilitza generalment en plural.
  • La sigla GRP correspon a la denominació anglesa gross rating point.