Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  passo, n m
  • es  paso, n m
  • fr  passe, n m
  • en  pass, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Esport > Esports mentals > Bridge, **Denominació catalana 1: Lexicalització**

Definición
Veu amb què es renuncia a fer una declaració, doblar o redoblar en un torn determinat.

Nota

  • 1. El passo no afecta la darrera veu realitzada diferent de passo. Si els quatre jugadors passen en el seu primer torn, no s'estableix cap contracte i no es juga la mà. Un cop donada una veu diferent de passo, és a dir, un cop oberta la subhasta, aquesta finalitza després de 3 passos consecutius.
  • 2. A la capsa de subhastes, el passo es representa amb una targeta amb la paraula PASSO amb lletres de color blanc sobre un fons verd. Si no hi ha capsa de subhastes, es manifesta verbalment amb la interjecció passo.
  • 3. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions pas (en baleàric), passe (en valencià) i passi (en septentrional).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme passo

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma passo.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada per lexicalització de la primera persona del present d'indicatiu del verb passar, d'acord amb l'expressió utilitzada per un jugador quan renuncia a fer una declaració, doblar o redoblar en un torn determinat (passo!).

    ·És paral·lela a altres noms de la llengua creats també a partir d'una forma verbal conjugada, com és el cas de alto (interjecció i nom) (1), credo (2), erro (3) o veto (4).

    ·Dins el bridge s'utilitzen també els noms doblo i redoblo, creats amb el mateix mecanisme.

    ·És la forma utilitzada habitualment en l'àmbit.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Formes desestimades

    -passada: Aquesta forma no té ús, segons els especialistes.

    (1) De l'it. alto, provinent de l'alemany halt, imperatiu del verb halten 'detenir, aturar'.

    (2) Del ll. credo 'crec', del ll. crēdĕre 'creure', substantivació de la paraula amb què comença el símbol de la fe catòlica: Credo in unum Deum 'Crec en un sol Déu'.

    (3) Del verb errar.

    (4) Del ll. veto, primera pers. del pres. d'ind. de vetare 'impedir, prohibir'.

    [Acta 726, 30 de setembre de 2024]
  • ca  passes, n f pl
  • ca  passos, n m pl
  • es  pasos
  • fr  marcher
  • en  walking
  • en  walking violation

Esport > Esports de pilota > Handbol

Definición
Falta comesa per un jugador quan fa més de tres passes amb la pilota a la mà.
  • ca  pasta adhesiva, n f
  • es  masilla adhesiva
  • fr  gomme adhésive
  • fr  pâte adhésive
  • en  adhesive putty
  • en  reusable adhesive
  • en  reusable adhesive putty

Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina

Definición
Substància adhesiva reutilitzable de consistència semisòlida que s'empra per a fixar en una superfície objectes de poc pes, generalment papers.

Nota

  • Aquest concepte es coneix sovint amb la forma Blu Tack, que és una marca comercial.
  • ca  pasta alimentària, n f
  • ca  pasta alimentosa, n f sin. compl.
  • es  pasta alimenticia
  • fr  pâte alimentaire
  • it  pasta alimentare
  • en  pasta

Alimentació

Definición
Producte obtingut per dessecació d'una massa no fermentada feta amb farina, sèmola de blat dur o de blat candial i aigua, que s'emmotlla mecànicament segons formes diverses.
  • ca  pasta alimentària, n f
  • ca  pasta alimentosa, n f sin. compl.
  • es  pasta alimenticia
  • fr  pâte alimentaire
  • it  pasta alimentare
  • en  pasta

Alimentació

Definición
Producte obtingut per dessecació d'una massa no fermentada feta amb farina, sèmola de blat dur o de blat candial i aigua, que s'emmotlla mecànicament segons formes diverses.
  • ca  pasta bric, n f
  • es  masa brick, n f
  • es  pasta brick, n f
  • fr  feuilles de brick, n f pl
  • fr  malsouka, n f
  • fr  pâte brick, n f
  • it  malsouka, n f
  • it  pasta brick, n f
  • pt  massa brick, n f
  • en  brick pastry, n
  • en  brik pastry, n
  • en  malsouka, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (àrab/català)**

Cereals, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-àrab)**

Definición
Massa elaborada amb sèmola de blat, aigua i sal i presentada en làmines molt fines, que es consumeix amb farciments molt diversos, tant dolços com salats.

Nota

  • La pasta bric és molt semblant a la pasta fil·lo, però més resistent.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pasta bric

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma pasta bric.

    Criteris aplicats

    ·Correspon a la forma habitual d'aquest concepte amb una petita adaptació gràfica.

    ·És una locució híbrida formada pel nom català pasta, que designa específicament una massa que conté farina, i l'adaptació de la transcripció del manlleu de l'àrab (brick o brik) a l'ortografia catalana (bric).

    ·L'adaptació bric s'allunya poc de les formes transcrites (brick o brik) i s'adequa al sistema gràfic català.

    ·En el cas de l'anglicisme homògraf brick ("Envàs de cartó impermeabilitzat, generalment de forma paral·lelepipèdica, per a productes alimentaris líquids"), també es va optar, tot i que es tracta de denominacions amb orígens totalment diferents, per l'adaptació bric.

    ·La grafia pasta bric, tot i que no és majoritària, ja té un cert ús.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues, si bé amb algunes diferències pel que fa a la grafia del manlleu.

    Formes desestimades

    -malsouka: A diferència d'altres llengües, en català no té ús aquesta forma, que correspon a la denominació amb què es coneix aquesta pasta a Tunísia.

    [Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
  • ca  pasta fil·lo, n f
  • es  masa filo, n f
  • es  pasta filo, n f
  • fr  filo, n f
  • fr  pâte filo, n f
  • fr  pâte phyllo, n f
  • it  pasta fillo, n f
  • pt  massa filo, n f
  • pt  massa phyllo, n f
  • en  fillo, n
  • en  filo, n
  • en  phyllo, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (grec/català)**

Cereals, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-grec)**

Definición
Massa elaborada amb farina, aigua i sal i presentada en làmines extremament fines, que s'utilitza habitualment en capes superposades per a elaborar menges dolces o salades.

Nota

  • La pasta fil·lo és molt semblant a la pasta bric, però més fina.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pasta fil·lo

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma pasta fil·lo.

    Criteris aplicats

    ·És la denominació més estesa per a designar aquest concepte, consistent en una locució híbrida formada pel nom català pasta, que designa específicament una massa que conté farina, i l'adaptació del manlleu del grec φύλλο ('fulla') a l'ortografia catalana (fil·lo).

    ·La grafia fil·lo correspon a l'adaptació natural en català de la forma grega, ja que és anàloga a la forma prefixada fil·lo- (del grec antic phýllon), que es recull al diccionari normatiu amb el sentit de 'fulla' i es troba en mots catalans com fil·losilicats o fil·loxera.

    ·És una denominació implantada en l'ús i ja es documenta en algun recull terminològic.

    · Té l'aval dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues (amb diferències pel que fa a l'adaptació gràfica del manlleu), les quals en alguns casos ja es documenten en fonts lexicogràfiques.

    Formes desestimades

    -massa fil·lo: Tot i que podria ser adequada, es considera que la denominació amb el nucli pasta és més precisa i segueix el paral·lelisme amb altres termes relacionats (pasta bamba, pasta fullada, pasta trencada o pasta brisa, etc.).

    -pasta de full i pasta fullada: A banda que serien propostes allunyades de les solucions en altres llengües, crearien confusió perquè ja designen un altre concepte de l'àmbit de la pastisseria.

    [Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
  • ca  pasticultura, n f
  • es  pasticultura
  • fr  économie herbagère
  • fr  exploitation des herbages
  • en  grassland agriculture
  • en  grassland farming

Ciència forestal

Definición
Branca de l'enginyeria forestal que estudia la gestió i l'aprofitament de les pastures.
  • ca  pastillatge, n m
  • es  pastillaje
  • fr  pastillage
  • it  pastiglia
  • it  tecnica della pastiglia
  • en  paste work
  • en  pastiglia
  • en  pastiglia technique
  • en  pastillage

Art

Definición
Tècnica decorativa consistent a adornar una superfície llisa, generalment de fusta, amb motius en relleu que es modelen amb una pasta feta de guix i cola i que, un cop endurits, es poden daurar o policromar.

Nota

  • La tècnica del pastillatge va tenir una especial vigència durant l'edat mitjana i el Renaixement.
  • ca  pastisset de lluna, n m
  • es  pastel de luna, n m
  • es  pastelito de luna, n m
  • fr  gâteau de lune, n m
  • it  torta lunare, n f
  • pt  bolo lunar, n m
  • pt  torta da Lua, n f
  • en  moon cake, n
  • en  mooncake, n
  • de  Mondkuchen, n m
  • zh  月饼, n
  • zh  yuèbĭng, n

Cereals

Definición
Pastisset dolç de forma rodona o quadrada, farcit de pasta de llavors de lotus o de mongetes vermelles, sovint amb un rovell d'ou d'ànec en salaó sencer al centre i decorat a la part superior amb sinogrames i motius diversos en relleu, que es consumeix tradicionalment a la Xina durant la Festa de la Lluna.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pastisset de lluna:

    S'aprova la denominació pastisset de lluna, calc del xinès yuèbĭng (de yuè 'lluna' i bĭng 'pastís'), pels motius següents:

    ·és una forma descriptiva i lingüísticament adequada, basada en el moment de l'any en què se sol consumir aquest pastisset a la Xina, durant la Festa de la Lluna;

    ·és precisa i s'identifica sense dificultats amb el concepte;

    ·ja té un cert ús en català;

    ·en la resta de llengües també s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·té l'aval dels especialistes.

    Es descarta l'adopció del manlleu del xinès (yuebing) perquè no té gaire ús i es creu que la forma aprovada pot substituir-lo sense problemes.

    La forma pastisset lunar també s'ha valorat, però s'ha preferit recórrer a l'ús del sintagma de lluna, que és més popular i s'adequa més bé als contextos en què sol usar-se el terme.

    Finalment, també s'ha tingut en compte la forma pastís de lluna, però s'ha descartat en favor de pastisset de lluna, que es considera una forma més precisa.

    [Acta 604, 1 d'abril de 2016]