Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  RNA separador, n m
  • es  ARN espaciador
  • fr  ARN espaceur
  • en  spacer RNA

Ciències de la vida > Genètica

Definición
Seqüència d'RNA no transcrita que separa els gens a l'interior d'unitats repetides.
  • ca  RNA de transferència, n m
  • ca  RNA transferidor, n m
  • es  ARN de transferencia
  • es  RNA de transferencia
  • fr  ARN de transfert
  • fr  RNA de transfert
  • en  transfer RNA

Ciències de la vida > Genètica

Definición
Molècula d'RNA que transfereix un aminoàcid determinat a una cadena polipeptídica en creixement durant la traducció.
  • ca  càrrega horitzontal, n f
  • ca  ro-ro, n m sin. compl.
  • es  sistema de carga horizontal
  • fr  manutention horizontale
  • fr  manutention par roulage
  • fr  transroulage
  • en  ro-ro
  • en  roll-on roll-off system

Transports > Transport marítim

Definición
Sistema de càrrega i descàrrega de mercaderies que es duu a terme mitjançant vehicles que poden entrar al vaixell o sortir-ne amb la càrrega, a través d'unes rampes especialment condicionades.
  • ca  rendibilitat dels actius, n f
  • ca  rendibilitat econòmica, n f sin. compl.
  • ca  ROA, n m sigla
  • es  rentabilidad del activo, n f
  • es  rentabilidad económica, n f
  • es  rentabilidad sobre activos, n f
  • es  ROA, n m sigla
  • fr  rendement de l'actif, n m
  • fr  rentabilité de l'actif, n f
  • fr  rentabilité des actifs, n f
  • fr  RDA, n m sigla
  • fr  ROA, n f sigla
  • it  redditività dell'attivo, n f
  • it  redditività delle attività totali, n f
  • it  rendimento delle attività totali, n m
  • it  ROA, n m sigla
  • pt  retorno sobre ativos, n m
  • pt  retorno sobre o ativo total, n m
  • pt  taxa de retorno sobre o ativo total, n f
  • en  return on assets, n
  • en  ROA, n

Economia > Finances

Definición
Ràtio entre el benefici net d'una empresa i els seus actius totals, generalment expressada en percentatge, que s'utilitza per a mesurar l'eficiència amb què una empresa utilitza els seus actius per a generar beneficis.

Nota

  • La sigla ROA correspon a l'equivalent anglès return on assets.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor del terme rendibilitat dels actius (sin. compl. rendibilitat econòmica; sigla ROA)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes rendibilitat dels actius i, com a sinònim complementari, rendibilitat econòmica, juntament amb la sigla ROA.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a rendibilitat dels actius:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli rendibilitat ("Relació entre un capital invertit i els rendiments nets que proporciona", segons el diccionari normatiu) i el sintagma dels actius, en referència al conjunt de béns, drets i crèdits d'una empresa, que són la base per al càlcul d'aquest tipus de rendibilitat.

    ·És una forma semànticament adequada, descriptiva del concepte i transparent.

    ·És una forma força estesa ja en català, documentada en contextos especialitzats de l'àmbit.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues o molt pròximes, amb petites variacions.

    Pel que fa a rendibilitat econòmica:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli rendibilitat ("Relació entre un capital invertit i els rendiments nets que proporciona", segons el diccionari normatiu) i l'adjectiu econòmic -a ("Relatiu o pertanyent a l'economia"), referit aquí (per oposició a financer -a) al valor econòmic del conjunt de recursos utilitzats per l'empresa, independentment de com s'han finançat (dimensió econòmica de l'empresa).

    ·S'oposa a rendibilitat financera, que mesura la rendibilitat obtinguda dels capitals propis, és a dir, dels recursos aportats pels accionistes o propietaris (dimensió financera de l'empresa).

    ·És una denominació àmpliament documentada i consolidada en la bibliografia especialitzada de l'àmbit per a designar aquest indicador.

    ·Té el vistiplau dels especialistes del sector, que en confirmen l'ús.

    ·Tot i que es tracta d'una forma menys explícita des del punt de vista conceptual que rendibilitat dels actius, s'ha considerat convenient incorporar-la com a sinònim complementari, atès l'elevat grau d'implantació que té.

    Quant a ROA:

    ·És la sigla anglesa corresponent a return on assets. Està plenament consolidada en l'àmbit financer com a forma abreujada de l'indicador, tant en català com en altres llengües.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·S'aprova com a forma masculina, d'acord amb l'ús habitual documentat.

    Formes desestimades

    -rendiment: És una denominació massa genèrica.

    -rendiment dels actius: El nucli rendiment no expressa el sentit de 'relació' o 'quocient' que hi ha darrere d'aquest concepte.

    -rendibilitat sobre els actius: Tot i que és lingüísticament adequada, la forma amb la preposició de és més travada, té més ús i és paral·lela a altres denominacions relacionades ja normalitzades (per exemple, rendibilitat de la inversió).

    -rendibilitat de l'actiu: La forma amb el plural dels actius reflecteix amb més precisió que l'indicador es calcula sobre el conjunt dels actius de l'empresa i no sobre un únic actiu considerat individualment.

    [Acta 752, 11 de maig de 2026]
  • ca  pel·lícula de carretera, n f
  • ca  road-movie [en], n f
  • es  película de carretera, n f
  • es  road movie, n m/f
  • fr  film de route, n m
  • fr  film routard, n m
  • fr  road-movie, n m
  • fr  routard, n m
  • fr  road movie, n m var. ling.
  • it  film di strada, n m
  • it  film su strada, n m
  • it  road movie, n m
  • pt  filme de estrada, n m
  • pt  road movie, n m
  • en  road film, n
  • en  road movie, n
  • de  Roadmovie, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Arts > Cinema, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definición
Pel·lícula en què l'acció transcorre al llarg d'un viatge per carretera durant el qual els protagonistes reflexionen o guanyen coneixement sobre ells mateixos.

Nota

  • Són pel·lícules de carretera, per exemple, Easy rider (D. Hopper, 1969), Paper moon (P. Bogdanovich, 1973), The color of money (M. Scorsese, 1986), Thelma and Louise (R. Scott , 1991), Carreteras secundarias (E. Martínez-Lázaro, 1996) i The straight story (D. Lynch, 1999).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pel·lícula de carretera (sin. road-movie)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes pel·lícula de carretera i road-movie, com a sinònims absoluts referits a un tipus de film.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a pel·lícula de carretera:

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, calc de l'anglès road-movie. El sintagma de carretera es refereix al viatge per carretera que fan els protagonistes d'aquest tipus de pel·lícules.

    ·És una forma bastant documentada en català, sobretot en contextos especialitzats però també en algunes fonts enciclopèdiques i terminològiques.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües el calc també conviu amb el manlleu de l'anglès.

    Pel que fa a road-movie:

    ·És el manlleu de l'anglès i una forma molt introduïda. S'hi posa guionet entre els formants, d'acord amb el que preveu l'Ortografia normativa per al cas dels manlleus compostos no adaptats.

    ·S'utilitza en nombrosos contextos especialitzats i es documenta també en fonts lexicogràfiques i terminològiques catalanes.

    ·Els especialistes es mostren favorables a la incorporació del manlleu.

    ·Es recull en la majoria de diccionaris generals d'altres llengües.

    S'aprova pel·lícula de carretera i road-movie com a sinònims absoluts, seguint l'analogia d'altres formes també normalitzades, com ara biopic i pel·lícula biogràfica.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  cinema de carretera, n m
  • ca  road-movie [en], n f
  • es  cine de carretera, n m
  • es  película de carretera, n f
  • es  road movie, n m
  • fr  film de route, n m
  • fr  film routard, n m
  • fr  road-movie, n m
  • fr  routard, n m
  • fr  road movie, n m var. ling.
  • it  film di strada, n m
  • it  film su strada, n m
  • it  road movie, n m
  • pt  filme de estrada, n m
  • pt  road movie, n m
  • en  road film, n
  • en  road movie, n
  • de  Roadmovie, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Arts > Cinema, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definición
Gènere cinematogràfic propi de les pel·lícules en què l'acció transcorre al llarg d'un viatge per carretera durant el qual els protagonistes reflexionen o guanyen coneixement sobre ells mateixos.

Nota

  • 1. El cinema de carretera es consolida com a gènere cinematogràfic als Estats Units durant els anys seixanta i setanta del segle XX.
  • 2. Pertanyen al gènere del cinema de carretera, entre d'altres, les pel·lícules Easy rider (D. Hopper, 1969), Paper moon (P. Bogdanovich, 1973), The color of money (M. Scorsese, 1986), Thelma and Louise (R. Scott , 1991), Carreteras secundarias (E. Martínez-Lázaro, 1996) i The straight story (D. Lynch, 1999).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cinema de carretera (sin. road-movie)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes cinema de carretera i road-movie, com a sinònims absoluts referits a un gènere cinematogràfic.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a cinema de carretera:

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, basada en la forma relacionada pel·lícula de carretera, que designa el film característic d'aquest gènere cinematogràfic.

    ·Malgrat que no es documenta gaire en català (sí, en canvi, pel·lícula de carretera per al film), és una denominació lògica, que segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres gèneres cinematogràfics, com ara cinema biogràfic, cinema d'acció o cinema de terror.

    Pel que fa a road-movie:

    ·És el manlleu de l'anglès i una forma molt introduïda, tant per a designar un tipus de film com el gènere en què s'inscriu.

    ·S'utilitza en nombrosos contextos especialitzats i es documenta també en fonts lexicogràfiques i terminològiques catalanes.

    ·Els especialistes es mostren favorables a la incorporació del manlleu.

    ·Es recull en la majoria de diccionaris generals d'altres llengües.

    S'aproven com a sinònims absoluts, seguint l'analogia de les formes, també normalitzades, biopic i cinema biogràfic.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  robapàgines, n m
  • ca  trencapàgines, n m
  • es  robapáginas
  • es  rompepáginas
  • fr  mini-page
  • en  junior page
  • en  junior unit
  • en  killer-page

Comunicació > Publicitat

Definición
Anunci en una publicació impresa el format del qual és la reducció proporcional del format de la pàgina que ocupa, a fi que cap altre anunci d'aquella pàgina pugui atreure més l'atenció del lector.
  • ca  robatori d'identitat, n m
  • es  robo de identidad, n m
  • fr  vol d'identité, n m
  • en  identity-theft, n

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Ciberdelicte consistent a apropiar-se de les dades personals d'altri, com ara el nom, la data de naixement o el número de targeta de crèdit, per a cometre un frau.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme robatori d'identitat:

    S'aprova la denominació robatori d'identitat pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, que descriu amb precisió el concepte;

    ·és una forma ja documentada, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques o lexicogràfiques, i es difon des de fa temps des del TERMCAT;

    ·en altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 632, 14 de febrer de 2018]
  • ca  bot, n m
  • ca  agent, n m sin. compl.
  • ca  robot, n m sin. compl.
  • es  bot, n m
  • fr  agent, n m
  • fr  bot, n m
  • en  agent, n
  • en  bot, n
  • en  robot, n
  • en  software agent, n
  • en  software robot, n
  • en  user agent, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Informàtica > Programari, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 3: Manlleu de l'anglès**

Definición
Programa informàtic autònom capaç de dur a terme tasques concretes de manera automàtica en nom d'un usuari o d'altres programes, generalment en una xarxa informàtica com ara internet.

Nota

  • 1. Es fan servir bots per a usos diversos (per exemple, per a cercar, emmagatzemar o analitzar dades o per a fer càlculs), incloent-hi usos maliciosos (per exemple, piratejar sistemes informàtics i perfils d'usuaris).
  • 2. Tot i que la forma bot és un manlleu de l'anglès creat per afèresi de robot i, tenint en compte aquest fet, hauria de pronunciar-se amb o oberta (com robot), se sol pronunciar amb o tancada, possiblement perquè els parlants no fan la relació amb robot i hi apliquen, en canvi, l'analogia amb la paraula patrimonial bot 'salt'.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bot (sin. compl. agent, robot)

    Resolució del Consell Supervisor

    Es revisa la fitxa del terme agent, aprovada pel Consell Supervisor l'any 1999, i s'actualitza de la manera següent:

    -Es proposa la forma bot com a denominació principal del concepte, es manté agent com a sinònim complementari i s'afegeix, també com a sinònim complementari, la forma robot.

    -Se substitueix la definició inicial ("Programa que duu a terme una cerca complexa a Internet") per una de nova, d'acord amb l'evolució que han anat experimentant aquest tipus de programes, cada cop més complexos i sofisticats.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a bot:

    ·És el manlleu de l'anglès bot, afèresi de robot (produïda molt probablement a partir de software robot i passant per l'acrònim softbot), que es fa servir per a designar programes informàtics que treballen autònomament. Tot i que seria esperable que es pronunciés amb o oberta (com robot), se sol pronunciar amb o tancada, possiblement perquè els parlants no fan la relació amb robot i hi apliquen, en canvi, l'analogia amb la paraula patrimonial bot , que es pronuncia tancada referida als diferents significats que té ('salt', 'tipus d'embarcació', 'bota (de vi)', 'varietat de peix', etc.).

    ·És una forma semànticament motivada, tot i que cal saber-ne l'origen per a comprendre-la.

    ·És la designació habitual del concepte.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·És una denominació que ha esdevingut pràcticament internacional i es documenta també en la resta de llengües properes.

    Quant al manteniment de agent, forma aprovada inicialment pel Consell Supervisor, com a sinònim complementari de bot:

    ·Tot i que és probablement un calc de l'anglès, és també una forma adequada en català (a partir de la definició normativa de agent: "Persona que té la missió d'obrar per algú") i s'ajusta amb precisió al concepte, atès que aquest tipus de programes actuen en nom d'un altre, ja sigui un usuari o un o més programes.

    ·És una designació que té ús, tot i que els especialistes opinen que està en retrocés per la irrupció de bot, i que ha tingut una difusió important des del TERMCAT.

    ·Es troba també en anglès i en fonts de referència d'altres llengües, motiu pel qual es considera rellevant mantenir-la en català.

    Quant a robot:

    ·És la forma de base de bot i, si bé sovint té connotacions físiques i s'associa a màquines o mecanismes (1), també s'utilitza amb el significat de bot (és a dir, de programa) i pot considerar-se una forma adequada.

    ·En altres llengües és també una denominació utilitzada al costat de bot i agent.

    (1) Al diccionari normatiu robot és "Màquina que pot realitzar automàticament una sèrie de moviments i tasques que normalment fan persones" o "Giny programable de control no estrictament seqüencial que pot variar amb gran flexibilitat els moviments i les tasques que realitza"

    [Acta 718, 4 de març de 2024]
  • ca  música rock, n f
  • ca  rock, n m sin. compl.
  • es  música rock, n f
  • es  rock, n m
  • fr  musique rock, n f
  • fr  rock, n m
  • fr  rock music, n f
  • en  rock, n
  • en  rock music, n

Música

Definición
Estil musical derivat del rock-and-roll i el pop, originat a mitjans dels anys seixanta del segle XX als Estats Units i al Regne Unit, que es caracteritza per un ritme molt marcat i una melodia senzilla.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]