Neoloteca
PresentaciónDiccionario de los términos normalizados
Zoologia > Ocells
- ca salangana linxi, n f
- es salangana linchi, n f
- fr salangane linchi, n f
- en cave swiftlet, n
- de Linchisalangane, n f
- nc Collocalia linchi
Zoologia > Ocells
Definición
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme salangana linxi:
S'aprova la denominació salangana linxi pels motius següents:
Pel que fa al nucli, salangana,
·és una forma ja recollida al diccionari normatiu que designa diverses espècies d'ocells de la família dels apòdids, de l'ordre dels caprimulgiformes;
Quant a linxi,
·és una adaptació de la forma d'origen, del javanès linchi, present també al nom científic i en altres llengües i vehiculada, probablement, a través de l'anglès;
·l'adaptació de la ch en x respon a l'adaptació catalana habitual de la grafia ch, tant quan prové de l'anglès, com del castellà o del francès;
·té el vistiplau dels especialistes.
Es descarta la forma salangana de les coves (anàloga a l'anglès cave swiftlet), perquè, segons els especialistes, totes les salanganes (tres espècies) nien en coves i tenen un sistema d'ecolocalització per a moure's en ambients foscos. No seria, per tant, una denominació prou distintiva.
[Acta 624, 17 de juliol de 2017]
Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic
- ca salchow, n m
- es salchow
- fr salchow
- en salchow
Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic
Definición
Nota
- La denominació salchow prové del nom del patinador suec Ulrich Salchow.
Ciències de la Terra > Geologia
- ca salina, n f
- es laguna salada
- es salar
- es salina
- en salt pan
- en saltpan
Ciències de la Terra > Geologia
Definición
Zoologia > Peixos
- ca salmó barrat, n m
- es parr, n m
- es pinto, n m
- es preesguín, n m
- es salmón joven, n m
- es salmonillo, n m
- fr tacon, n m
- en fingerling, n
- en parr, n
Zoologia > Peixos
Definición
Nota
- Els salmons barrats constitueixen l'estadi dels salmònids que es troba entre l'estadi d'aleví i l'estadi d'esmolt.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme salmó barrat:
S'aprova el terme salmó barrat pels motius següents:
·és una alternativa catalana al manlleu anglès parr, que és la forma més estesa per a designar els salmònids que es troben en aquest estadi evolutiu;
·és una forma motivada semànticament i adequada des del punt de vista lingüístic, formada a partir del nucli salmó, que s'utilitza de vegades com a genèric referit a qualsevol individu de la família dels salmònids ("Peix de la família dels salmònids l'espècie més coneguda de la qual, el salmó europeu (Salmo salar), és molt apreciada", segons el GDLC-E(1)), i l'adjectiu barrat (sinònim, segons el diccionari normatiu, de llistat: "Que fa llistes o ratlles de diferent color"), en referència a les franges dels laterals del peix, molt característiques i distintives d'aquest estadi;
·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
Com a denominacions d'aquest concepte s'han valorat també, i s'han descartat per motius diversos, les formes següents:
-salmó juvenil, juvenil primerenc: segons els experts, no són designacions del tot adequades, ja que juvenil és, per definició, un exemplar sexualment immadur i hi ha un percentatge elevat de salmons barrats mascles que ja són sexualment madurs, és a dir, que estrictament són adults, no juvenils;
-preesmolt: fa referència als individus de l'estadi posterior (esmolts), però és una solució desestimada pels especialistes, que consideren que és una mala solució designar un estadi a partir del nom d'un altre estadi;
-salmó bigarrat: encara que ha estat proposada per alguns especialistes, l'adjectiu bigarrat ("Que té diferents colors discordants, mal combinats", segons el diccionari normatiu) no és del tot escaient en aquest cas.
-salmó ratllat (o retxat, segons el dialecte), salmó llistat: podrien considerar-se també solucions motivades, però salmó barrat és segurament una forma més precisa perquè una barra sol ser una línia vertical, mentre que les ratlles i les llistes tant poden ser horitzontals com verticals.
(1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2013.<www.diccionari.cat/>.
[Acta 561, 20 de juny de 2013]
Gastronomia, Peix. Marisc, **Denominació catalana 1: Manlleu del suec adaptat gràficament**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**
- ca gràvlax, n m
- ca salmó marinat a l'escandinava, n m sin. compl.
- es gravlax, n m
- es salmón gravlax, n m
- es salmón marinado, n m
- fr gravlaks, n m
- fr gravlax, n m
- fr saumon gravlax, n m
- en gravad lax, n
- en gravlaks, n
- en gravlax, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del suec**
Gastronomia, Peix. Marisc, **Denominació catalana 1: Manlleu del suec adaptat gràficament**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**
Definición
Nota
- El gràvlax és un plat d'origen escandinau.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gràvlax (sin. compl. salmó marinat a l'escandinava)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes gràvlax i, com a sinònim complementari, salmó marinat a l'escandinava.
Pel que fa a gràvlax:
·El manlleu del suec, format per grav ('tomba, sepultura') i lax ('salmó'), en referència al fet que tradicionalment el salmó se solia marinar i fermentar enterrat, és la denominació més estesa per a designar aquest concepte.
·En l'àmbit de la gastronomia i l'alimentació és habitual la incorporació de manlleus procedents de llengües diverses que fan referència a plats o productes originaris d'altres cultures.
·La grafia gràvlax, adaptació a l'ortografia catalana de la forma original sense accent, permet orientar la pronúncia d'aquest mot d'acord amb l'ús habitual i amb la pronúncia de la llengua d'origen.
·En les altres llengües el manlleu del suec també és la forma més estesa i en francès i en anglès ja es documenta en diverses obres lexicogràfiques.
Pel que fa a salmó marinat a l'escandinava:
·És una denominació lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, que pot ser útil en determinats conceptes com a alternativa o com a forma complementària al manlleu adaptat.
Formes desestimades
-gravlaks: Aquesta variant, d'origen noruec, està menys estesa que la forma gravlax, d'origen suec, tant en català com en la resta de llengües.
-salmó gravlax: És una locució híbrida, formada per un nom català i un nom suec, que no és del tot adequada des d'un punt de vista etimològic, ja que el mot suec gravlax ja incorpora el concepte de salmó en la composició (lax).
·salmó marinat: No és una locució del tot precisa, perquè el salmó es pot marinar seguint altres procediments (amb cítrics, amb soja i mirin, amb oli, amb vinagre, amb altres herbes i espècies, etc.).
[Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
Zoologia > Peixos
- ca salmó postfresa, n m
- es kelt, n m
- es salmón zancado, n m
- es zancado, n m
- fr bécard, n m
- fr charognard, n m
- fr saumon vide, n m
- en kelt, n
Zoologia > Peixos
Definición
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme salmó postfresa:
S'aprova el terme salmó postfresa pels motius següents:
·és una alternativa catalana al manlleu anglès kelt, que és la forma més estesa per a designar el concepte;
·és una forma motivada semànticament i adequada des del punt de vista lingüístic, formada a partir del nucli salmó, que s'utilitza de vegades com a genèric referit a qualsevol individu de la família dels salmònids ("Peix de la família dels salmònids l'espècie més coneguda de la qual, el salmó europeu (Salmo salar), és molt apreciada", segons el GDLC-E(1)), i el substantiu en aposició postfresa, del prefix d'origen llatí post- 'després de' i el substantiu fresa ("Acció de pondre els peixos", segons el diccionari normatiu);
·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
Es descarta la forma salmó buit, anàloga al francès saumon vide, que també s'ha valorat, perquè la forma aprovada es considera més precisa.
(1) Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2013.<www.diccionari.cat/>.
[Acta 561, 20 de juny de 2013]
Zoologia > Peixos
- ca salmó unihivernal, n m
- es añal, n m
- es grilse, n m
- fr castillon, n m
- fr gerbillot, n m
- fr grilse, n m
- fr madeleineau, n m
- fr unibermarin, n m
- en grilse, n
Zoologia > Peixos
Definición
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme salmó unihivernal:
S'aprova el terme salmó unihivernal pels motius següents:
·és una alternativa catalana al manlleu anglès grilse, que és la forma més estesa per a designar el concepte;
·és una forma motivada semànticament i adequada des del punt de vista lingüístic, formada a partir del nucli salmó, que s'utilitza de vegades com a genèric referit a qualsevol individu de la família dels salmònids ("Peix de la família dels salmònids l'espècie més coneguda de la qual, el salmó europeu (Salmo salar), és molt apreciada", segons el GDLC-E(1)), i l'adjectiu unihivernal (del prefix del llatí uni-, que significa 'un de sol' + l'adjectiu hivernal 'relatiu a l'hivern'), en referència al fet que són salmons que només passen un hivern al mar;
·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
La forma salmó anual, que també s'ha tingut en compte, s'ha descartat perquè la forma aprovada és més precisa (anual significa "que dura un any", a banda de "que s'esdevé cada any", segons el diccionari normatiu).
(1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2013.<www.diccionari.cat/>.
[Acta 561, 20 de juny de 2013]
Ramaderia > Explotació animal
- ca salmonicultura, n f
- es salmonicultura
- fr salmoniculture
- en salmon culture
- en salmon farming
- en salmonid farming
Ramaderia > Explotació animal
Definición
Gastronomia, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del castellà**
- ca salmorejo [es], n m
- es salmorejo, n m
- fr salmorejo, n m
- it salmorejo, n m
- en salmorejo, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**
Gastronomia, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del castellà**
Definición
Nota
- El salmorejo és típic, concretament, de Còrdova.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme salmorejo
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma salmorejo.
Criteris aplicats
·El manlleu del castellà, que és una forma derivada del nom salmuera ('salmorra'), és la denominació habitual del concepte.
·En l'àmbit de la gastronomia i l'alimentació és habitual la incorporació de manlleus procedents de llengües diverses que fan referència a plats o productes originaris d'altres cultures.
·El Consell Supervisor ja ha normalitzat en altres ocasions manlleus del castellà amb el so [x], que correspon en castellà a la grafia j: per exemple, fajita en gastronomia i més recentment mojito en cocteleria.
·És una forma àmpliament utilitzada en català des de fa anys i es documenta en molts contextos.
·En les altres llengües també es documenta únicament el manlleu del castellà.
[Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
Gastronomia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca salsa de soja, n f
- ca salsa de soia, n f sin. compl.
- es salsa de soja, n f
- es salsa de soya, n f
- fr sauce de soja, n f
- fr sauce de soya, n f
- fr sauce soja, n f
- fr sauce soya, n f
- it salsa di soia, n f
- en soy, n
- en soy sauce, n
- en soya sauce, n
- ja shōyu , n
- zh jiàngyóu, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del japonès (RECONSIDERACIÓ)**
Gastronomia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme salsa de soja (sin. compl. salsa de soia)
Resolució del Consell Supervisor
Es reconsidera la forma shoyu, manlleu del japonès aprovat inicialment pel Consell Supervisor, i se substitueix per les formes salsa de soja i, com a sinònim complementari, salsa de soia.
Criteris aplicats
·S'ha constatat que el manlleu té poc ús en comparació amb les formes salsa de soja i salsa de soia, que són les denominacions utilitzades habitualment també en el marc de la cuina japonesa.
·El japonès shoyu equival genèricament a 'salsa de soja' i no hi ha arguments de pes que justifiquin distingir conceptualment les dues formes, si més no, en els contextos generals habituals.
·Les formes salsa de soja i salsa de soia (soja i soia són formes normatives) són lingüísticament adequades i descriuen bé el concepte.
·En altres llengües també s'utilitzen habitualment formes descriptives pròpies, anàlogues a les catalanes.
D'acord amb l'ús majoritari de la forma soja en l'àmbit gastronòmic, s'opta per donar prioritat a salsa de soja per davant de salsa de soia, malgrat que al diccionari normatiu soia és l'entrada que duu la definició i soja hi remet.
[Acta 717, 19 de febrer de 2024]