Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  sloop [en], n m
  • es  sloop
  • fr  sloop
  • it  sloop
  • en  sloop

Esport > Esports nàutics > Vela

Definición
Aparell consistent en un únic pal i dues veles, que són una bermudiana i un floc o gènova a proa.
  • ca  slope [en], n m
  • es  slope
  • fr  évaluation en pente
  • fr  évaluation slope
  • fr  slope
  • en  slope
  • en  slope rating

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Coeficient de mesura de la dificultat relativa d'un camp de golf per a un jugador no expert en relació amb la dificultat que té per a un jugador de hàndicap 0.

Nota

  • L'slope mitjà estàndard és 113.
  • ca  canvi ràpid d'eines, n m
  • ca  SMED, n m sigla
  • es  cambio rápido de herramientas, n m
  • es  cambio rápido de utillajes, n m
  • es  SMED, n m sigla
  • fr  changement rapide d'outil, n m
  • fr  changement rapide d'outillage, n m
  • fr  échange minute d'outillage, n m
  • fr  méthode SMED, n f
  • fr  mise en cours rapide, n f
  • fr  mise en route rapide, n f
  • fr  CRO, n m sigla
  • fr  SMED, n m sigla
  • en  quick changeover, n
  • en  single-minute exchange of die, n
  • en  SMED, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa > Producció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Sprep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**

Definición
Sistema de funcionament d'una cadena de producció que permet adequar o reemplaçar les eines de treball necessàries molt de pressa, habitualment en pocs minuts, en cas que es produeixi una modificació en el producte fabricat o la substitució d'un producte per un altre.

Nota

  • 1. La denominació SMED és la sigla corresponent a l'equivalent anglès single-minute exchange of die ('canvi d'eines en un minut').
  • 2. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les formes canvi ràpid de ferramentes (valencià) i canvi ràpid d'aïnes (nord-occidental, valencià).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme canvi ràpid d'eines (sigla SMED)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma canvi ràpid d'eines, juntament amb la sigla SMED.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a canvi ràpid d'eines:

    ·És una forma lingüísticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

    ·És una forma ja documentada en català en textos especialitzats i té un ús considerable.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes explicatives anàlogues.

    Quant a SMED:

    ·És la sigla corresponent a la denominació anglesa single-minute exchange of die ('canvi d'eines en un minut') i és una forma molt utilitzada, tant en català com en les altres llengües.

    ·Es documenta en nombrosos textos catalans de l'àmbit i també en alguna font lexicogràfica.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    Formes desestimades

    -canvi ràpid d'utillatge: Entre eines i utillatge, es prefereix eines, que és una denominació més habitual.
    -CRE: Aquesta sigla, equivalent a la denominació catalana proposada, no té cap ús.

    [Acta 728, 4 de novembre de 2024]
  • ca  optimització per mitjans socials, n f
  • ca  SMO, n m/f sigla
  • es  optimización en medios sociales, n f
  • es  SMO, n m/f sigla
  • fr  optimisation pour les médias sociaux, n f
  • fr  optimisation pour les réseaux sociaux, n f
  • fr  optimisation sur les réseaux sociaux, n f
  • fr  référencement social, n m
  • fr  SMO, n m/f sigla
  • en  social media optimisation, n
  • en  social media optimization, n
  • en  SMO, n sigla

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació

Definición
Estratègia de màrqueting destinada a millorar la visibilitat i augmentar el trànsit d'un lloc web o d'un altre recurs digital utilitzant els mitjans socials o les eines vinculades als mitjans socials.

Nota

  • La sigla SMO correspon a l'equivalent anglès social media optimisation.
  • L'optimització per mitjans socials es pot fer afegint funcionalitats de tipus social directament al web o al recurs digital que es vol promoure (agregadors, marcadors socials, botons de reenviament, etc.), o bé tenint presència directa en plataformes de blogs, vídeos o xarxes socials.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes màrqueting de cercadors (SEM), optimització natural (SEO), optimització publicitària (SEA) i optimització per mitjans socials (SMO):

    Es descarta la forma optimització per a cercadors, proposada inicialment pels especialistes com a denominació catalana equivalent a l'anglès search engine optimization (SEO), perquè és equívoca, ja que l'optimització publicitària (SEA) també pot considerar-se un tipus d'optimització per a cercadors.

    Finalment, d'acord amb diverses fonts consultades i amb el vistiplau dels especialistes, s'estableix la forma màrqueting de cercadors (amb la sigla d'origen anglès SEM) com a denominació catalana genèrica del conjunt d'estratègies de màrqueting destinades a millorar la visibilitat dels recursos digitals per mitjà dels cercadors, i les formes relacionades optimització natural (amb la sigla d'origen anglès SEO), d'una banda, i optimització publicitària o optimització de pagament (amb la sigla SEA), de l'altra, per a designar les dues estratègies habituals utilitzades en el màrqueting de cercadors. Les formes proposades ja tenen ús, s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes i poden considerar-se adequades lingüísticament. Es descarta de recollir la forma *optimització orgànica com a sinònima de optimització natural, malgrat que també té ús, perquè no es veu clara la motivació semàntica de l'adjectiu orgànic -a en aquest context, tenint en compte els sentits que té en català aquest adjectiu.

    S'aproven les sigles d'origen anglès com a designacions també en català (SEM, SEO, SEA) perquè tenen molt d'ús, més fins i tot que les denominacions desenvolupades, tant en català com en la resta de llengües romàniques; s'aproven en masculí, d'acord amb l'ús habitual.

    També s'aprova el terme relacionat optimització per mitjans socials (igualment amb la sigla d'origen anglès SMO) per a designar la millora de la visibilitat dels recursos digitals utilitzant els mitjans socials o eines relacionades amb els mitjans socials. Es descarten les formes optimització en mitjans socials i optimització amb mitjans socials, perquè es considera que la denominació amb la preposició per recull de manera més adequada el sentit del concepte.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • ca  servei de missatges curts, n m
  • ca  SMS, n m sigla
  • es  servicio de mensajes cortos
  • es  SMC sigla
  • es  SMS sigla
  • fr  service de messages courts
  • fr  SMC sigla
  • en  short message service
  • en  SMS sigla

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

Definición
Sistema que permet l'intercanvi de missatges en format de text, generalment amb un límit de 160 caràcters, mitjançant els telèfons mòbils i altres aparells electrònics.

Nota

  • La sigla SMS correspon a la denominació anglesa short message service.
  • ca  missatge SMS, n m
  • ca  SMS, n m sigla
  • es  mensaje SMS, n m
  • es  SMS, n m sigla
  • fr  message SMS, n m
  • fr  SMS, n m sigla
  • en  SMS message, n
  • en  SMS text message, n
  • en  SMS, n sigla

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

Definición
Missatge de text enviat i rebut per mitjà del servei de missatges curts.

Nota

  • 1. La sigla SMS correspon a la denominació anglesa short message service (en català, servei de missatges curts), que és el servei per mitjà del qual s'envien aquest tipus de missatges.
  • 2. Sovint també s'utilitza la denominació missatge de text per a designar aquest concepte, si bé, estrictament, un missatge SMS és un tipus de missatge de text.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes missatge de text i missatge SMS (sigla SMS)

    S'aprova la denominació missatge de text (probablement, calc de l'anglès text message), juntament amb les formes semànticament relacionades missatge SMS i SMS (sinònimes), pels motius següents:

    Pel que fa a missatge de text,

    ·és una forma lingüísticament adequada, basada en una característica essencial d'aquest tipus de missatges: el fet que són missatges escrits (de text), per oposició als missatges de veu, que són els associats tradicionalment amb el telèfon;

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte i es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques; des del TERMCAT es difon des de fa temps;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Es descarta la forma missatge curt, tot i que és adequada i té també un cert ús, perquè s'utilitza menys que missatge de text i es considera menys definidora del concepte i, per tant, menys precisa. També té l'inconvenient que no s'oposa formalment a missatge de veu.

    Quant a missatge SMS i SMS,

    ·són formes creades sobre la sigla d'origen anglès SMS (de short message service), aprovada pel Consell Supervisor en l'acta núm. 341 (juntament amb la forma explicativa servei de missatges curts) per a designar un sistema que permet l'intercanvi de missatges en format de text a través de la xarxa telefònica d'un telèfon mòbil;

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar el concepte i es documenten en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques; des del TERMCAT es difonen des de fa temps;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Es descarta la sinonímia entre missatge de text i missatge SMS (o SMS), malgrat que es documenta en nombroses fonts en diferents llengües, perquè no és adequada, ja que els missatges SMS són, específicament, els missatges de text enviats a través del servei de missatges curts, que és el primer servei que es va crear destinat a aquest tipus de missatgeria a través del telèfon mòbil.

    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]
  • ca  snack, n m
  • es  snack
  • es  tentempié
  • fr  casse-croûte
  • fr  collation
  • fr  en-cas
  • fr  grignotine
  • fr  grignotise
  • it  snack
  • it  spuntino
  • en  snack
  • en  snack food

Indústria > Indústria alimentària

Definición
Aliment, sovint de fabricació industrial i envasat en porcions individuals, concebut per a ser consumit entre àpats.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme snack:

    S'aprova la forma snack, manlleu de l'anglès, i es reconsidera la decisió presa en la reunió del Consell Supervisor núm. 103, de 19 de juny de 1990, en què es va fixar la forma aperitius i llaminadures com a alternativa a l'anglicisme, pels motius següents:

    ·s'ha pogut observar que la proposta aperitius i llaminadures no s'ajusta a les necessitats lingüístiques del sector;

    ·l'anglicisme snack, si bé s'utilitza sobretot en la indústria alimentària, és força conegut i s'associa fàcilment al concepte a què fa referència;

    ·els especialistes del sector són partidaris d'adoptar el manlleu de l'anglès.

    Es desestima l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana, esnac, perquè és un mot que s'utilitza bàsicament en l'àmbit de la indústria alimentària i no s'ha popularitzat entre els parlants; a més, la grafia anglesa ja és força coneguda i segurament costaria que la forma esnac s'identifiqués amb el concepte. De fet, en el Gran diccionari de la llengua catalana(1) es recull el terme relacionat snack-bar, amb aquesta grafia, i no esnac-bar.

    Es desestimen les formes aperitiu, pica-pica i piscolabis perquè semànticament no s'ajusten del tot al concepte plantejat.

    Es bandeja també la forma refrigeri, si bé es pot considerar semànticament adequada d'acord amb la definició d'aquest substantiu al diccionari normatiu ("Aliment lleuger que es pren per reparar les forces"), perquè aquest mot sol tenir ús en contextos d'una formalitat més elevada que el terme snack.

    Igualment, es descarten les denominacions mos i mossada, tot i que són semànticament adequades, perquè es considera que difícilment substituirien l'anglicisme en contextos especialitzats.

    La forma entreteniments, que també s'ha valorat, es bandeja perquè pràcticament no té ús i en certs contextos pot resultar confusionària.

    (1)Gran diccionari de la llengua catalana [En línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, cop. 1997-2006.
    <www.grec.cat/home/cel/dicc.htm&gt;
  • ca  snooker [en], n m
  • es  snooker
  • fr  snooker
  • it  snooker
  • en  snooker
  • de  Snooker

Esport > Esports de pilota > Billar

Definición
Modalitat de billar de troneres d'origen britànic que es juga amb una bola blanca com a bola d'atac i vint-i-una boles més, quinze de vermelles amb valor d'un punt cadascuna i sis de colors diferents amb valors de dos a set punts, consistent a introduir alternativament a les troneres una o més boles vermelles i una bola d'un altre color.
  • ca  so clau, n m
  • es  key-audial
  • en  key-audial

Comunicació > Publicitat

Definición
Motiu sonor concís i característic que serveix per a potenciar el record d'una campanya publicitària.
  • ca  so de línia lliure, n m
  • es  tono de marcar
  • fr  tonalité
  • fr  tonalité de numérotation
  • it  segnale di linea
  • pt  sinal de marcar
  • en  dial tone
  • en  dialling tone

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

Definición
Senyal sonor continu que se sent a través de l'auricular d'un telèfon fix després de despenjar, que indica que hi ha línia i, per tant, que ja es pot marcar el número de telèfon desitjat.