Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  tolerabilitat, n f
  • es  tolerabilidad
  • fr  tolérabilité
  • en  tolerability

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición
Capacitat d'un fàrmac de no produir manifestacions de toxicitat a l'organisme.
  • ca  tolerància, n f
  • es  tolerancia
  • fr  tolérance
  • en  tolerance

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición
Disminució de l'efecte de la dosi constant d'un fàrmac com a conseqüència de l'administració repetida o de l'habituació a l'ús continuat o creixent d'una substància.
  • ca  tolerància dissociada, n f
  • fr  tolérance dissociée
  • en  split tolerance

Ciències de la vida > Immunologia

Definición
Tolerància immunitària a un antigen determinat, la qual es manifesta de manera diferent en els limfòcits B i en els limfòcits T.
  • ca  tolerància zero, n f
  • es  tolerancia cero, n f
  • fr  tolérance zéro, n f
  • en  zero tolerance, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Sociologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**

Definición
Política que es basa en la rigidesa en l'aplicació de la llei i en l'absència de reconeixement de graus en qualsevol infracció, amb l'objectiu d'eliminar comportaments indesitjables.

Nota

  • Per exemple, la política de tolerància zero fa un acostament a la prevenció de la delinqüència emfasitzant la importància del control sobre els petits delictes com a principal mecanisme per a mantenir l'ordre social i reduir significativament els crims.
  • ca  tolerització, n f
  • es  tolerización
  • fr  tolérisation
  • en  tolerization

Ciències de la vida > Immunologia

Definición
Procés pel qual s'indueix tolerància immunitària a un individu mitjançant l'administració d'un determinat antigen en condicions adequades.
  • ca  toleritzar, v tr
  • es  tolerizar
  • fr  tolériser
  • en  tolerize, to

Ciències de la vida > Immunologia

Definición
Induir tolerància immunitària a un individu mitjançant l'administració d'un determinat antigen en condicions adequades.
  • ca  tolerogen, n m
  • es  tolerógeno
  • fr  tolérogène
  • en  tolerogen

Ciències de la vida > Immunologia

Definición
Substància capaç d'induir tolerància immunitària.

Nota

  • Generalment, els tolerògens són també immunògens.
  • ca  tolerogen -ògena, adj
  • es  tolerogénico
  • fr  tolérogénique
  • en  tolerogenic

Ciències de la vida > Immunologia

Definición
Capaç d'induir tolerància immunitària.
  • ca  tolos, n m
  • es  tholos
  • en  tholos

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

Definición
Temple circular perípter o sense columnes.
  • ca  tolos, n m
  • es  tholos
  • en  tholos

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

Definición
Construcció circular romana edificada especialment al centre d'un macellum com a element decoratiu, que imita un temple circular grec.