Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  trepat, n m
  • es  trepat, n m

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definición
Vi elaborat amb raïm trepat, lleuger, fresc, afruitat, amb un grau alcohòlic baix i poca aroma, que se sol utilitzar per a fer vins rosats i negres.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trepat:

    S'aprova la denominació trepat pels motius següents:

    ·és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat; també es documenta en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques i lexicogràfiques;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes embolicaire (pròpia del País Valencià), trobat, trepó, criatendra, cuatendra, pansa borda, pansa roja, panser negre, pansó i tarragoní, que en algunes fonts es recullen per a fer referència a aquesta varietat, perquè els especialistes i els textos legals les associen amb varietats diferents. La forma embolicaire, concretament, que inicialment s'havia vinculat amb el trepat, apareix a la llista oficial de varietats autoritzades a la Comunitat Valenciana com a varietat diferent.

    Els especialistes comenten que també existeix una varietat blanca de trepat (trepat blanc), però que és poc coneguda i que actualment es cultiva molt poc.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  tres, n m
  • es  tres
  • fr  trois
  • en  three

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic

Definición
Viratge efectuat sobre un mateix peu en què el patinador canvia l'orientació del cos (de cara o d'esquena) i el fil amb què es desplaça, però sense canviar el traçat que segueix, fent una lleu desviació cap a l'interior just en el moment del gir.

Nota

  • La denominació prové del fet que el traçat que fa aquest viratge sobre la pista s'assembla al número tres.
  • ca  tres bastons, n m
  • es  tres bastones, n m
  • fr  trois bâtons, n m
  • en  three batons, n

Esport > Twirling

Definición
Especialitat d'individual en què el twirler utilitza tres bastons.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

    ·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
  • ca  tres graus de llibertat, n m pl
  • es  tres grados de libertad, n m pl
  • fr  trois degrés de liberté, n m pl
  • en  three degrees of freedom, n pl
  • en  3DOF, n pl sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Capacitat de l'usuari d'una experiència immersiva de mirar en totes direccions.

Nota

  • La forma tres graus de llibertat fa referència als tres moviments de rotació (eix vertical, eix longitudinal i eix transversal) que pot realitzar un cos en l'espai tridimensional.
  • ca  triple bogey [bogey: en], n m
  • ca  tres sobre par, n m sin. compl.
  • es  triple bogey
  • fr  boguey triple
  • fr  triple bogey
  • en  triple bogey

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Resultat de completar un forat amb tres cops per sobre del par.
  • ca  albatros, n m
  • ca  tres sota par, n m sin. compl.
  • es  albatros
  • fr  albatros
  • en  albatross
  • en  double eagle

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Resultat de completar un forat amb tres cops per sota del par.
  • ca  tresc, n m
  • es  trekking
  • fr  randonnée pédestre
  • en  trekking

Esport > Esports d'aventura

Definición
Expedició excursionista que consisteix en un viatge organitzat, i sovint amb guia, a regions exòtiques i de difícil accés.

Nota

  • El tresc es diferencia de la travessa perquè té un component turístic i d'exotisme. Així, es parla d'una "travessa pels Alps" o d'una "travessa per la Garrotxa", però d'un "tresc pels Andes" o d'un "tresc pel desert".
  • ca  trescar, v intr
  • es  hacer trekking

Esport > Esports d'aventura

Definición
Fer una expedició excursionista que consisteix en un viatge organitzat i sovint amb guia, a regions exòtiques i de difícil accés.
  • ca  tresquarts, n m, f
  • es  tres cuartos
  • fr  trois-quarts
  • it  trequarti
  • en  back division
  • en  three quarter

Esport > Esports de pilota > Rugbi

Definición
Cadascun dels quatre jugadors situats darrere del mig d'obertura i el mig de melé i davant del darrer que han d'intentar arribar a la zona d'assaig de l'adversari, en rebre la pilota del mig d'obertura, o bé, si és l'equip adversari el que ataca, barrar-li el pas.
  • ca  tresquarts ala dret | tresquarts ala dreta, n m, f
  • es  tres cuartos ala derecha
  • fr  ailier droit
  • fr  trois-quarts aile droit
  • it  trequarti ala destra
  • en  three-quarter right wing

Esport > Esports de pilota > Rugbi

Definición
Tresquarts situat a la dreta de la línia d'atac, que ha de seguir l'atac del primer centre i del segon centre pel lateral del camp de joc.