Argot culinari i gastronòmic

Tira de pasta feta de farina, aigua i altres ingredients, més llarga que ampla, molt emprada en pastisseria per a decorar pastissos i formar part d'altres preparacions.

Àpat fastuós o solemne que reuneix un gran nombre de comensals amb motiu d'una gran festa o d'un esdeveniment notable de la vida social o política. Tenint en compte la gran quantitat de plats que cal preparar i servir, el banquet no sol ser d'una gran exquisidesa gastronòmica. La paraula, que data del segle XIV, procedeix de l'italià banchetto, 'banc petit', en el qual s'asseien els convidats.

Preparació que es fa blanquejant una mescla de rovells d'ou i sucre en pols (opcionalment, afegint-hi mantega i suc de llimona) fins que augmenta de volum i es fa escumosa i clara, i que intervé especialment en la confecció de la crema anglesa, de la pasta per a bescuits, etc.

Sistema de cocció per a plats delicats (emmotllats, flams, bufats, etc.), que consisteix a introduir en un recipient més o menys fondo (ple d'aigua fins a la meitat, mantinguda constantment a una temperatura propera a l'ebullició, 95 ºC, generalment al forn) la cassola o el recipient que conté l'aliment que cal coure (el temps de cocció sol anar indicat en cada recepta). És fonamental que l'aigua del bany maria no assoleixi mai l'ebullició. Aquest procediment culinari es fa servir per tres motius: mantenir calenta una salsa, una sopa o una preparació que s'ha de servir immediatament; fondre uns elements sense perill de cremar-los i coure suaument algunes preparacions a la calor de l'aigua propera a l'ebullició. Per cuinar una salsa al bany maria es fa servir una cassola especial, composta de dues parts que encaixen una dins l'altra (la inferior conté l'aigua propera a l'ebullició).

Cobrir totalment un aliment amb un líquid: pot ser aigua per remullar el bacallà o els llegums abans de coure'ls, o pot ser brou, vi, cervesa, etc., per a un plat que s'està cuinant.

Llegum més petit que la mongeta i que es cou més de pressa. Se sol menjar sol, amanit amb oli o passat per la paella amb llard. No resulta ni per a les cassolades, com les mongetes, ni per a cap mena de potatge.

Establiment on es consumeixen begudes, en principi dempeus (o assegut en un tamboret), davant un taulell proveït d'una barra (en anglès bar), de metall o de fusta, per a recolzar-s'hi. Per extensió, es dona també aquest nom a certes cerveseries, cafeteries, etc. La paraula, que aparegué cap al 1837 a França, però que no es registrà fins al 1861, es va estendre ràpidament a tot el món. Així i tot, al nostre país, per a designar el taulell, s'empra la paraula barra.

Peix de riu molt comú (mesura un màxim de 50 cm i pot pesar fins a 30 kg). La seva carn, força insípida, està plena d'espines. Es menja escalfat o brasejat i assaonat amb herbes aromàtiques i vi negre. Els barbs es fregeixen o es rosteixen a la brasa.

Herba del gènere Tragopogon, de la família de les compostes, de fulles enteres, oblongues o linears, flors grogues ligulades, agrupades en grans capítols terminals, amb les bràctees involucrals fent un sol cercle, i fruit en aqueni bequerut i amb plomall de sedes ramoses. Quan és tendra es menja en amanides i, a més, admet totes les preparacions dels espinacs.

Aparell de cocció a l'aire lliure, que funciona gairebé sempre amb carbó vegetal i que està destinat a rostir carn o peix a la graella o a l'ast. La cocció a la brasa és el procediment més antic de la història de l'home. La pràctica de la barbacoa, d'origen americà, ja era molt popular a l'estat de Virgínia en el segle XVII, i es tracta sobretot d'una manifestació de la vida familiar: costelles, pollastrons, conills, botifarres, bistecs, xulles, etc., però el peix, els crustacis, les ostres i la llagosta també hi són rostits.