Argot culinari i gastronòmic

Reunió organitzada amb ocasió d'un esdeveniment de la vida mundana, pública o privada, en què els convidats solen beure dempeus i seguint un ritual que encara sobreviu en les regles d'urbanitat i de protocol.

Preparació composta d'elements tallats a dauets o en filets, i generalment lligats amb una mica de salsa si es tracta d'hortalisses, carn, aviram, caça, peix, crustacis i ous. Aquesta amanida és a la cuina la precursora de l'ensalada russa. Per regla general, es compon d'una o de diverses carns cuites, refredades, tallades a dauets, barrejades amb ceba picada i assaonada amb oli, vinagre, sal, pebre i julivert. Són moltes les variacions que es poden fer, afegint-hi ous durs, pebrot escalivat, tomàquet cru, etc., sempre segons la inventiva de cadascú.

Fruit del codonyer, espècie de poma dolça, arrodonida o piriforme, de color groc i coberta d'una fina pelussa o borrissol. Quan està madur desprèn una aroma forta. La seva carn, dura i molt aspra si es menja crua, és rica en taní i en pectina. Cuit, serveix per a realitzar unes preparacions culinàries molt delicades i aromàtiques. Originari del Caucas i de l'Iran, i conegut a tot Europa des de fa segles, se'n coneixen receptes per a fer el codonyat del segle XIV. El fruit fresc, poc calòric en si mateix (33 cal per 100 g), té molt sucre quan se'n fan compotes o confitures. Com les peres i les pomes, també serveix de guarnició per a tota mena d'aviram i ocells rostits.

Dit de la menja que produeix coïssor, com una cremada; molt picant, excessivament. Aquesta picantor tan forta, que realment sembla que crema la boca, la llengua i tot el tracte digestiu, la donen els bitxos.

Fruit de la mateixa família que els carabassons. Carnós, ferm, allargat i cilíndric, el cogombre posseeix una carn molt aquosa, de color verd pàl·lid, cruixent i fresca, lleugerament amarga, sota una pell fina de color verd brillant i generalment llisa. Hi ha nombroses varietats de cogombre. És molt ric en aigua (96%) i poc calòric (12 cal per 100 g), i també conté sals minerals i les vitamines A i C. S'ha de comprar molt fresc, molt ferm i mai arrugat. Gairebé sempre s'ha de pelar, ja que la seva pell és amarga. Quan se serveix cru, s'ha de fer vomitar abans, per fer-li perdre l'amargor i fer-lo més digestible. Aquesta operació té l'inconvenient que la seva carn s'estova i la seva aroma és menys pronunciada; cal escórrer-lo bé, perquè l'aigua que ha vomitat no desnaturalitzi l'assaonament. El cogombre es menja també cuit i té les mateixes preparacions que els carabassons.

Equinoderm de cos cilíndric; sol tenir de 10 a 15 cm de llargària i uns 5 o 6 d'amplada. Viu en els fons fangosos del Mediterrani, per sota dels 20 m de profunditat. Té un fort sabor marí iodat, i es prepara o bé a les graelles o bé enfarinada, de vegades arrebossada i fregida. També es guisa amb salsa de tomàquet.

Varietat de cogombre els fruits de la qual es recullen verds i es confiten en vinagre. Els cogombrets s'utilitzen com a condiment, per a acompanyar carns fredes o bullides i productes de xarcuteria, així com plats que portin gelatina. Entren en la composició d'algunes salses, i també intervenen en les amanides compostes. En el comerç es troben especialitats d'aquesta conserva d'origen alemany, polonès i rus, preparades en agredolç, que en els respectius països es mengen més com a hortalissa que com a condiment. Hi ha una salsa que es prepara amb cogombrets, que acompanya indistintament carns o peixos. Si ha d'acompanyar carn, el brou serà de carn; si és per a peix serà un fumet.

Varietat de cogombre els fruits de la qual es recullen verds i es confiten en vinagre. Els cogombrets s'utilitzen com a condiment, per a acompanyar carns fredes o bullides i productes de xarcuteria, així com plats que portin gelatina. Entren en la composició d'algunes salses, i també intervenen en les amanides compostes. En el comerç es troben especialitats d'aquesta conserva d'origen alemany, polonès i rus, preparades en agredolç, que en els respectius països es mengen més com a hortalissa que com a condiment. Hi ha una salsa que es prepara amb cogombrets, que acompanya indistintament carns o peixos. Si ha d'acompanyar carn, el brou serà de carn; si és per a peix serà un fumet.

Hortalissa de la família de les crucíferes, de fulles comestibles, que es conrea a l'hivern a les zones mediterrànies del sud de Barcelona, especialment a la comarca del Garraf i de les hortes costaneres fins a Torredembarra.

Col que té les fulles llises, apinyades com una bola i de color gairebé blanc. Com totes les classes de col, és millor blanquejar-la abans de servir-se'n. Es presta a preparar farcellets de col, per a farcir-la sencera amb carn picada i, embolicada en un filat, bullir-la en una olla prou gran. Com a hortalissa, s'aparella amb altres articles per a servir-la com a verdura.