Argot culinari i gastronòmic

Au de corral de la família dels fasiànids, criada per la seva carn delicada, que varia de talla segons les varietats. El mascle pot pesar fins a 20 kg en la seva forma domèstica. Les races mitjanes i petites han estat aconseguides en funció de la dimensió dels forns moderns, més petits que antany. Però paral·lelament algunes criances s'han especialitzat en la producció de galls dindis de mida gran destinats a ser tallats o per a la xarcuteria. L'indiot, batejat gallina de indias pels conqueridors espanyols, que encara es creien haver arribat a les Índies, quan el varen descobrir a Mèxic, no va aparèixer a Europa fins a finals del segle XVI. El seu emprament en cuina es va estendre ràpidament i va acabar destronant la tradicional oca de Nadal.
Avui és correntment utilitzat a la cuina i constitueix, quan és rostit sencer, un plat de festa tradicional. Quan es compren o s'escullen, cal tenir en compte que el mascle té la carn seca i que s'ha d'albardar, i que l'animal ha de ser jove, gras i curt de coll. Quan l'animal envelleix les potes són roges i escamoses. A part de les preparacions d'ales, cuixes, escalopes i menuts, el gall dindi es menja clàssicament rostit al forn o en una cassola gran, eventualment farcit, de vegades brasejat o estofat com l'oca. Admet les preparacions i les guarnicions del pollastre. Farcit o no, a Catalunya tenim excel·lents receptes per a cuinar el gall dindi. Hi ha receptes de cuiners del segle passat per a preparar-los amb un farciment o una guarnició de fruita seca, bolets, pernil, castanyes, salsitxes, pomes, canyella, vi ranci i mongetes seques blanques i fines, que lliguen tot el farciment. El gall dindi encara viu en estat salvatge als EUA i a Mèxic; però en aquest darrer país ja estava domesticat a l'època precolombina. Als Estats Units és el menjar tradicional del Dia d'Acció de Gràcies, des de l'arribada dels primers colons anglesos, que es varen salvar de la fam gràcies al pioc salvatge. Cal recordar que a Catalunya tenim receptes magnífiques i esplèndides per a celebrar les diades nadalenques.

Peix de 15 cm de llargària, cos ovalat i comprimit, ulls grossos, boca protràctil i morro arremangat. Color roig en el dors i platejat en la zona ventral, amb bandes fosques en els costats. Pel seu aspecte recorda un peix petit de sant Pere o un peix gall amb el morro d'un porquet de mar. És peix blanc de carn fina i força deixalles. Els seus lloms, sense espines, es poden fregir bé a la molinera, romana etc.

Femella de diverses espècies d'ocells de l'ordre dels fasianiformes. La gallina domèstica, la que coneix tothom i que produeix els ous i pollastres que consumim cada dia, és un animal que se sacrifica entre els 13 i els 24 mesos de vida. Llavors pesa de 2 a 3 kg. La seva carn és ferma, sempre una mica grassa, i se sol preparar amb una cocció a l'aigua, que la fa més tendra. És un dels ingredients indispensables de la nostra escudella i carn d'olla. Entre les races criades a Catalunya, destaquen la gallina del Prat i la gallina del Vallès.

Ocell gallinaci originari de l'Àfrica, aclimatat al món sencer. La industrialització ha transformat la cria de la pintada, ja que de salvatge ha passat a ser criada exclusivament en granges. Es pot rostir i admet totes les preparacions del faisà, i fins i tot del perdigó i del pollastre. S'ha de consumir jove (11 setmanes), ja que després té una carn massa ferma i no admet les mateixes preparacions.

Dit de tot ocell que s'assembla al gall o a la gallina, que pertany a l'ordre dels faisaniformes, de mida més aviat gran, com ara el gall dindi, el faisà, la perdiu, la guatlla, etc., amb tres dits anteriors i un de posterior.

Maxil·lar inferior, regió de la galta corresponent a les barres. Part del cap del porc molt apreciada per la cuina popular, que es prepara i es cuina de diferents maneres: guisada, al forn, a la brasa, etc. D'acompanyament s'hi avenen molt els llegums secs, especialment les mongetes del ganxet.

Crustaci de carn molt apreciada. Hi ha prou varietats de gambes comestibles. Tenen moltes utilitzacions: guarnicions de sopes, de plats i preparacions de peixos, de còctel de gambes, etc., però popularment s'aprecien més fregides, a la brasa o la planxa, amb all picat fi o pebre blanc, o simplement al natural com a aperitiu o entrant. N'hi ha gairebé a tots els mars. Les que es pesquen a Palamós no tenen rival, sobretot, sortint de la barca. Actualment 35 espècies de gambes són objecte d'una pesca intensiva al món enter fins a 300 metres de profunditat. Hi ha salses de gambes per a cuinar i acompanyar plats de peix.

Cuixa o cuixot del porc, en algunes contrades.

Gamba grossa, però de carn menys fina que la gamba comuna. Té les mateixes utilitzacions.

Desig de menjar.