Argot culinari i gastronòmic

Aril del fruit de l'arbre de la nou moscada, el qual, un cop assecat i aixafat, constitueix una espècia emprada com a eupèptic. En cuina és un condiment constituït per l'embolcall de la nou moscada. És una xarxa de fibres que es fan assecar i es redueixen a pols. El macís té un color rosat i un perfum de canyella i pebre. S'empra especialment en xarcuteria i en les barreges d'espècies; també assaona sopes i carns en salsa, així com també pot substituir la nou moscada.

Copejar la carn amb la maça de fusta per rompre'n les fibres i estovar-la.

Sistema d'alimentació considerat natural que malda cercar l'harmonia amb l'univers i recorre a les produccions estacionals locals, segons tradicions mil·lenàries xineses o japoneses, basada en l'equilibri dels principis yin (femení) i yang (masculí). Comprèn una dotzena de règims adaptats a la identitat tant física com mental de l'individu.

Vi amb aiguardent produït a l'illa portuguesa de Madeira. Tots els madeires tenen fama de ser eterns, i el cert és que alguns fàcilment passen de cent anys.

Infructescència comestible de la maduixera, constituïda pel receptacle floral, carnós i aromàtic, sobre el qual s'insereixen els fruits, petits i aqueniformes. Existeixen nombroses varietats, es parla de 600 tipus. Ja les coneixien els romans. La maduixa, refrescant i estimulant, aporta 40 cal per 100 g, sals minerals i vitamines C i PP. S'ha d'escollir vermella, brillant, sana i ferma. No s'han de posar en remull, cal rentar-les al darrer moment, procurant de no grapejar-les massa i no exposar-les a la calor. Se serveixen com a postres al natural i formen part de la preparació de molts pastissos. També se'n fan confitures i compotes.

Terreny plantat de maduixers.

Terreny plantat de maduixers.

Infructescència comestible de la fraga: és com una maduixa, però molt més gros. Té les mateixes aportacions i forma part de les mateixes preparacions que la maduixa.

Estovament de la carn rígida d'animals acabats de sacrificar, consistent a deixar-la reposar fins a l'aparició d'un tast i una aroma agradables. La maduració d'una carn d'escorxador o d'una peça de caça consisteix a fer-la esperar durant un cert temps. La carn que acaba de ser sacrificada passa de l'estat de carn calenta al de carn rígida i llavors al de carn reposada, que és més tendra i més saborosa, i té els nervis menys tensos i els músculs més relaxats. Aquesta transformació porta també el nom de mortificació. En la rapidesa i la intensitat de la maduració influeixen diversos factors, sobretot la qualitat intrínseca del múscul, condicionada per l'alimentació de l'animal, i la temperatura ambient. La maduració s'ha d'efectuar en un lloc fresc i airejat. La carn de bou i de vedell demana de 3 a 4 setmanes a -15º C, quinze dies a 0º C, dos dies a 20º C i un sol dia a 43º C. En la pràctica es produeix en una càmera freda, a 2º C, durant 5 o 6 dies. L'operació de maduració no només fa referència a les carns sinó també a altres productes alimentaris, a fi que adquireixin les propietats adients (olor, gust, etc.) transformant lentament el producte, natural o elaborat, fins a arribar a un estat òptim per al consum o per a una fabricació posterior. La maduració dels formatges correspon a la darrera fase de la seva fabricació, després de la coagulació i l'escorriment (afinat).

Copejar, masegar, lleugerament una part d'un cos, una fruita, un aliment, etc.