Argot culinari i gastronòmic

Herba anual de la família de les crucíferes, de fulles molt retallades, que s'utilitzen com a condiment pel seu sabor picant. Antigament aquesta planta era coneguda com a enciam romà perquè figurava en totes les amanides de l'antiga Roma. Actualment la ruca ha recobrat el seu predicament i és un ingredient present en molts plats estiuencs, és una varietat d'amanida molt popular. D'origen mediterrani, està introduïda en moltes parts del món, fins i tot a l'Amèrica del Nord. Té un sabor especial, semblant al del pebre, i combina bé amb les salses per a plats de pasta i fregits. Les llavors, les flors i l'oli són també comestibles. També es preparen al vapor com els espinacs. Les llavors s'assemblen a les de la mostassa, encara que més grosses.

Planta vivaç de les regions mediterrànies, de flors grogues que desprenen una olor acre intensa, difícil de confondre, que la fa poc apte per a l'ús culinari. El sabor amarg i fort de la ruda fa que no s'utilitzi gaire a la cuina, tot i que en petites quantitats es pot afegir a algunes salses, especialment les que acompanyen una carn vermella. Les llavors, juntament amb altres herbes, es poden utilitzar en maceracions. Alguns tipus d'alcohol estan aromatitzats amb ruda. En medicina s'utilitza en nombrosos preparats per a alleugerir dolors menstruals, l'epilèpsia, els còlics. També és estimulant, millora la digestió, calma el reuma, les afeccions cutànies, és antiinflamatòria, eficaç per a la vista i l'oïda, les varius i la pressió arterial alta, etc., una veritable panacea.

Peix d'un color roig viu amb reflexos platejats i l'interior de la boca de color negre o roig molt viu. Són més carnosos que les escórpores i deixen menys deixalles (del 40 al 50%). La seva carn és magra i molt saborosa. Indicada per a suquets, però sobretot per a sopes de peix i arròs a banda, com fan a València, Alacant, etc.

Planta originària de l'Àsia, de tiges carnoses que serveixen per a preparar confitures i compotes. En cru és poc energètica (16 cal per 100 g), conté fòsfor, potassi, magnesi, ferro i vitamines. Les fulles són molt laxants i es poden preparar com els espinacs. Les tiges es conserven alguns dies, però s'estoven de seguida. Es congelen bé.

Mullar lleugerament amb l'ajuda d'una cullera o una llossa, un plat en curs de cocció emprant el greix fos o el suc que es vessa. Espargir també s'aplica a altres operacions.

Habitacle d'una comunitat d'abelles on aquests insectes elaboren mel i cera, i on viu tot l'eixam amb la seva reina.