Argot culinari i gastronòmic

Impregnat de sal, que conté sal.

Variant de la salsa romesco. Té una preparació i uns ingredients més aviat per a una gran quantitat de persones, i és la que preparen els restaurants quan esperen rebre molts clients en la temporada de les calçotades.

Tenir sabor de sal.

Recipient petit emprat per a presentar la sal fina a taula. Fet de materials variats, el saler pot tenir diverses formes; sovint s'acobla sobre el mateix suport amb la pebrera, l'oli i el vinagre, formant el conjunt anomenat setrilleres.

Solució aquosa d'àcid clorhídric emprada en la neteja de paviments, en lavabos, banys, etc.

Guisat de carn de ploma amb sobrassada sofregida, sucre, espècies i canyella.

Peix de la família dels salmònids. El més conegut és l'anomenat salmó europeu. Mesura normalment un metre de llargària, però pot arribar fins als dos metres, i és de cos allargat. Viu a les aigües del nord de l'Atlàntic. En l'època de reproducció, remunta els rius europeus i americans, on fan la posta les femelles i després moren esgotades al mateix riu on han fresat. Els alevins, una vegada desenvolupats, es dirigeixen cap a l'Atlàntic, on passaran un parell d'anys, i posteriorment retornaran al riu on varen néixer per tornar a fresar, repetint el mateix cicle vital. Des del punt de vista gastronòmic, és millor el salmó que remunta els rius a fresar gruixut, inflat i greixinós, que el que es dirigeix al mar. Peix blau. Temporada: març-maig. La forma més generalitzada de cuinar el salmó és en rodanxes rostides a la graella, al forn o a la planxa, acompanyades de salses que li siguin adients, també a la papillota, que evita la pèrdua de sucs, o escalfat sencer sense tripes, acompanyat d'una salsa d'hortalisses o altres. Són nombrosíssimes les receptes per a cuinar aquest peix, únicament superades pel llenguado.

Guisat de carn cuita a la brasa i després sofregida, deixatada amb vinagre i amanida amb espècies.

Salsa composta d'aigua, vinagre, oli, sal i pebre.

Solució d'aigua i sal en la qual es submergeixen carns, peixos i hortalisses per conservar-los. A les cuines nòrdiques i de l'est d'Europa, les preparacions en salmorra són molt esteses, però solament les peces petites es poden tractar en salmorra a escala casolana.