Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  sa sana, adj
  • es  sano
  • fr  sain

Definició
Bo per a la salut, que no la danya.
  • ca  sa sana, adj
  • es  sano
  • fr  intact

Definició
Exempt de dany, de corrupció, no fet mal bé, si es tracta de vegetals o d'altres gèneres destinats a l'alimentació.
sabatera d'esquames sabatera d'esquames

  • ca  sabatera d'esquames, n f
  • es  hidno imbricado
  • fr  hydne imbriqué

Definició
Bolet de bona talla amb el barret convex i aplanat, de 7 a 20 o 25 cm, color marró fosc, amb escames grans, concèntriques, amb la punta aixecada i més fosca encara. Té el marge un xic cargolat, ondulat i lobulat. Peu curt i gruixut, de 5 a 8 cm per 2 cm de gruix, fibrós, esponjós a la base i de color canyella brut. Carn dura, blanquinosa o agrisada, i amarga. Sense les agulles i de molt jove es consumeix. Més gran es pot deixar assecar i, un cop molt, és un bon condiment per a guisats de carn i també per a sopes.
  • ca  sabó, n m
  • es  jabón
  • fr  savon

Definició
Qualsevol producte detergent o d'aspecte i ús semblant.
  • ca  saboga, n f
  • es  sábalo
  • fr  alose

Definició
Peix blau migratori, de forma semblant a la sardina, de fins a 50 cm de llargària. Viu al mar i a les aigües dolces, on fa la posta d'ous a la primavera per fer-hi créixer els alevins, que generalment a la tardor van cap al mar. És una espècie molt estimada, qualificada com el salmó del sud. La carn, de paladar saborosíssim, té el gran inconvenient de les espines invisibles i perilloses, entreviades en la carn blanca, que representen el principal problema que culinàriament ofereix aquest peix. Per aquest motiu, la millor manera de preparar-lo és en filets ben desespinats.
  • ca  sabor, n m/f
  • es  sabor
  • fr  saveur

Definició
Impressió produïda per un aliment en l'òrgan del gust, constituït per les papil·les gustatives de la llengua. Existeixen quatre sabors bàsics (salat, dolç, àcid i amarg), als quals són més o menys sensibles diferents zones de la llengua. De la seva combinació neix el sabor específic d'un menjar; quan un d'ells domina, el plat és acidulat, acre, especiat o suau. Les temperatures extremades, molt calentes o molt fredes, emboten o debiliten temporalment la sensibilitat gustativa. Quan els sabors es barregen, poden realçar-se o disfressar-se recíprocament. La sal disfressa el poder endolcidor del sucre, però un pessic de sal en un plat ensucrat, el fa semblar més dolç; inversament, el sucre disminueix el gust salat o especiat; però, per exemple, sol afegir-se un xic de sucre als plats salats (pèsols, tomàquets, salses). Existeixen també uns fenòmens de contrast que modifiquen el sabor d'un aliment: una fruita semblarà àcida després d'un pastís i molt dolça després d'un formatge o d'un plat especiat. S'ha de jugar harmoniosament amb els contrastos i les avinences, que són realçats per la textura, la consistència, el color i la temperatura de degustació.
  • ca  saborall, n m

Definició
Ossos de porc, generalment salats, que es posen a bullir una estona a l'olla quan es fa escudella, per donar-li aquell sabor casolà especial.

Nota

  • Vegeu: lluca
  • ca  saborós -osa, adj
  • es  sabroso
  • fr  savoureux

Definició
Que té sabor, especialment quan és agradable. És el que es diu de qualsevol fruita, aliment o preparat culinari que té un sabor agradable.
  • ca  sabre, n m

Definició
Peix de cos estret i allargat, pell nua, musell en punxa i fortes dents, de color blanc argentat i carn molt apreciada.
  • ca  sacarina, n f
  • es  sacarina
  • fr  saccharine

Definició
Pols cristal·lina blanca de sabor molt dolç, soluble en aigua bullent, alcohol, acetona i glicerol, i poc soluble en aigua freda. Sense cap valor nutritiu, s'empra com a edulcorant no calòric i, en medicina, quan està contraindicada la ingesta de sucre (diabetis i altres malalties).