sa sana
sa sana
- ca sa sana, adj
- es sano
- fr sain
Definició
Bo per a la salut, que no la danya.
sa sana
sa sana
- ca sa sana, adj
- es sano
- fr intact
Definició
Exempt de dany, de corrupció, no fet mal bé, si es tracta de vegetals o d'altres gèneres destinats a l'alimentació.
sabatera d'esquames
sabatera d'esquames
- ca sabatera d'esquames, n f
- es hidno imbricado
- fr hydne imbriqué
Definició
Bolet de bona talla amb el barret convex i aplanat, de 7 a 20 o 25 cm, color marró fosc, amb escames grans, concèntriques, amb la punta aixecada i més fosca encara. Té el marge un xic cargolat, ondulat i lobulat. Peu curt i gruixut, de 5 a 8 cm per 2 cm de gruix, fibrós, esponjós a la base i de color canyella brut. Carn dura, blanquinosa o agrisada, i amarga. Sense les agulles i de molt jove es consumeix. Més gran es pot deixar assecar i, un cop molt, és un bon condiment per a guisats de carn i també per a sopes.
sabó
sabó
- ca sabó, n m
- es jabón
- fr savon
Definició
Qualsevol producte detergent o d'aspecte i ús semblant.
saboga
saboga
- ca saboga, n f
- es sábalo
- fr alose
Definició
Peix blau migratori, de forma semblant a la sardina, de fins a 50 cm de llargària. Viu al mar i a les aigües dolces, on fa la posta d'ous a la primavera per fer-hi créixer els alevins, que generalment a la tardor van cap al mar. És una espècie molt estimada, qualificada com el salmó del sud. La carn, de paladar saborosíssim, té el gran inconvenient de les espines invisibles i perilloses, entreviades en la carn blanca, que representen el principal problema que culinàriament ofereix aquest peix. Per aquest motiu, la millor manera de preparar-lo és en filets ben desespinats.
sabor
sabor
- ca sabor, n m/f
- es sabor
- fr saveur
Definició
Impressió produïda per un aliment en l'òrgan del gust, constituït per les papil·les gustatives de la llengua. Existeixen quatre sabors bàsics (salat, dolç, àcid i amarg), als quals són més o menys sensibles diferents zones de la llengua. De la seva combinació neix el sabor específic d'un menjar; quan un d'ells domina, el plat és acidulat, acre, especiat o suau. Les temperatures extremades, molt calentes o molt fredes, emboten o debiliten temporalment la sensibilitat gustativa. Quan els sabors es barregen, poden realçar-se o disfressar-se recíprocament. La sal disfressa el poder endolcidor del sucre, però un pessic de sal en un plat ensucrat, el fa semblar més dolç; inversament, el sucre disminueix el gust salat o especiat; però, per exemple, sol afegir-se un xic de sucre als plats salats (pèsols, tomàquets, salses). Existeixen també uns fenòmens de contrast que modifiquen el sabor d'un aliment: una fruita semblarà àcida després d'un pastís i molt dolça després d'un formatge o d'un plat especiat. S'ha de jugar harmoniosament amb els contrastos i les avinences, que són realçats per la textura, la consistència, el color i la temperatura de degustació.
saborall
saborall
- ca saborall, n m
Definició
Ossos de porc, generalment salats, que es posen a bullir una estona a l'olla quan es fa escudella, per donar-li aquell sabor casolà especial.
Nota
- Vegeu: lluca
saborós -osa
saborós -osa
- ca saborós -osa, adj
- es sabroso
- fr savoureux
Definició
Que té sabor, especialment quan és agradable. És el que es diu de qualsevol fruita, aliment o preparat culinari que té un sabor agradable.
sabre
sabre
- ca sabre, n m
Definició
Peix de cos estret i allargat, pell nua, musell en punxa i fortes dents, de color blanc argentat i carn molt apreciada.
sacarina
sacarina
- ca sacarina, n f
- es sacarina
- fr saccharine
Definició
Pols cristal·lina blanca de sabor molt dolç, soluble en aigua bullent, alcohol, acetona i glicerol, i poc soluble en aigua freda. Sense cap valor nutritiu, s'empra com a edulcorant no calòric i, en medicina, quan està contraindicada la ingesta de sucre (diabetis i altres malalties).