No cal insistir que la gastronomia és cultura i com a cultura dona significat al comportament dels membres d’una comunitat. I això s’expressa cada dia a l’hora de preparar el menjar (cassola o wok; oli o mantega; pa o arròs) i a l’hora de menjar-se’l (amb coberts o amb les mans; cadascú el seu plat o tots de la paella; drets, asseguts en una cadira o asseguts a terra; en silenci, xerrant o xarrupant); també quins àpats fem, a quina hora i quin és el que considerem més important.
I tot això es manifesta molt especialment el dies de festa, sobretot quan la festa porta associat un plat determinat. Els de la cuina catalana ja ens els coneixem (aviat els panellets de Tots Sants!), per això avui parlarem de tres plats de la cuina xinesa que fan festa.
El primer és un plat que es menja el dia que es fan anys, un plat de tallarines molt llargues servides en un brou de carn. Quan es couen i quan es mengen s’ha d’anar amb compte de no tallar-les ni trencar-les, s’han de menjar senceres perquè simbolitzen la llargada de la vida, per això s’anomenen tallarines de la longevitat.
Els altres dos plats es mengen per celebrar el cap d’any. L’un és el tangyuan o sopa dolça amb boletes d’arròs glutinós, una sopa elaborada fent bullir en aigua unes boletes de massa d’arròs glutinós, sovint farcida de sèsam, cacauet o mongeta azuki. El tangyuan se sol menjar durant la Festa dels Fanals, que és la celebració final del cap d’any xinès. La forma rodona de les boletes simbolitza la plenitud, un tret compartit amb altres cultures. També per cap d’any es menja el pastís d’arròs glutinós, elaborat amb arròs glutinós molt i després emmotllat perquè tingui una forma determinada. Aquest pastís és un dolç tradicional del sud de la Xina.
Tots aquests plats i molts més els trobareu al Glossari de sabors del món, un recull de termes relatius a productes alimentaris i elaboracions gastronòmiques d’arreu del món, i també al Cercaterm i al cercador del portal Terminologia de l’alimentació i la gastronomia.
