Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "índia" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ínia
  • es  inia

<Zoologia > Mamífers>

acalifa acalifa

<.FITXA MODIFICADA>, <Gastroenterologia>, <Pneumologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acalifa, n f
  • es  acalifa, n f
  • nc  Acalypha indica

<.FITXA MODIFICADA>, <Gastroenterologia>, <Pneumologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia de la família de les euforbiàcies, que posseeix virtuts laxants i expectorants.
alció verd ventre-rogenc alció verd ventre-rogenc

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alció verd ventre-rogenc, n m
  • es  martín pescador verdirrufo
  • fr  martin-pêcheur bicolore
  • en  green-and-rufous kingfisher
  • de  Zweifarbenfischer
  • nc  Chloroceryle inda

<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>

alció verd ventre-rogenc alció verd ventre-rogenc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alció verd ventre-rogenc, n m
  • es  martín pescador verdirrufo
  • fr  martin-pêcheur bicolore
  • en  green-and-rufous kingfisher
  • de  Zweifarbenfischer
  • nc  Chloroceryle inda

<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>

almegó almegó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó, n m
  • ca  almegó índic, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melilot de flor petita, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'olor, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol mascle, n m alt. sin.
  • nc  Melilotus indicus (L.) All.
  • nc  Melilotus parviflorus Desf. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó, n m
  • ca  almegó índic, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melilot de flor petita, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'olor, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol mascle, n m alt. sin.
  • nc  Melilotus indicus (L.) All.
  • nc  Melilotus parviflorus Desf. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

bitxo bitxo

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  bitxo, n m
  • ca  cirereta, n f
  • ca  pebrina, n f sin. compl.
  • ca  pebrot coent, n m sin. compl.
  • ca  pebrot picant, n m sin. compl.
  • es  guindilla, n f
  • es  pimiento de cerecilla, n m
  • es  pimiento de las Indias, n m
  • es  cerecilla, n f sin. compl.
  • fr  piment rouge, n m
  • pt  pimento vermelho, n m
  • en  capsicum, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

bitxo bitxo

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  bitxo, n m
  • ca  cirereta, n f sin. compl.
  • ca  citró, n m sin. compl.
  • ca  coralet, n m sin. compl.
  • ca  pebre coent, n m sin. compl.
  • ca  pebre de banyeta, n m sin. compl.
  • ca  pebre de cirereta, n m sin. compl.
  • ca  pebre fort, n m sin. compl.
  • ca  pebrina, n f sin. compl.
  • ca  vitet, n m sin. compl.
  • ca  vitxo, n m sin. compl.
  • es  cerecilla, n f
  • es  guindilla, n f
  • es  pimiento de cerecilla, n m
  • es  pimiento de las Indias, n m
  • fr  piment rouge, n m
  • en  capsicum, n

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Fruit de la bitxera (Capsicum annuum var. longum), prim i allargat en forma de corn, molt picant, al qual es donen diverses aplicacions culinàries.
bulbul cellagroc bulbul cellagroc

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul cellagroc, n m
  • es  bulbul cejiamarillo
  • fr  bulbul à sourcils d'or
  • en  yellow-browed bulbul
  • de  Goldbrauenbülbül
  • nc  Acritillas indica

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>

bulbul cellagroc bulbul cellagroc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul cellagroc, n m
  • es  bulbul cejiamarillo
  • fr  bulbul à sourcils d'or
  • en  yellow-browed bulbul
  • de  Goldbrauenbülbül
  • nc  Acritillas indica

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>