Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "'ls" dins totes les àrees temàtiques
<Pedagogia. Ensenyament>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca aprenentatge servei, n m
- ca APS, n sigla
- es aprendizaje servicio, n m
- es aprendizaje-servicio, n m
- fr apprentissage-service, n m
- en service-learning, n
- en LS, n sigla
<Pedagogia. Ensenyament>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca cel·les que no es veuen a causa del filtre que se'ls ha aplicat
- en cells that are not visible due to an applied filter
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca desmarca'ls tots
- en unmark all
<Localització > Fraseologia>
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Item senyor que'ls canceller e vice canceller vostres, n f
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Versió romancejada: «Item, senyor, que'ls canceller e vice canceller vostres [...] regesquen e ministren per vos Senyor la Justicia, servants la bona ordinacio de la vostra casa [...] en aquella millor forma que fer se deja, segons Usatges de Barçalona e constitucions e capitols de Cort de Cathalunya, usos, costums, privillegis, immunitas e libertats de quiscuna condicio, e de les universitats e dels singulars de aquellas, dret comú, equitat, e bona rao [...]; e quels dits vostres Canceller e Vicicanceller presents encontinent, e los esdevenidors, e Regent cancelleria, ans que usen de lur office sien tenguts de jurar solempnament, e los Vicicanceller e regent prestar homentge en poder vostre Senyor, tenir e observar lo present capitol a la letra, e tro los dits sagraments e homenatge sien prestats, tots actes per ells fahedors sien nulles. Plau al senyor Rey.» Es tracta d'una de les disposicions legals, ja que és una de les llei de Corts, molt significativa en l'evolució del dret històric català.
Es fa la distinció entre les diverses projeccions del dret específic de la terra catalana en el seu doble vessant d'un dret general (Usatges de Barcelona i legislació de Corts) i d'un dret local (usos, costums, privilegis, immunitats i llibertats de cada estament o dels habitants dels municipis). El dret general ocuparia la funció d'un sistema jurídic principal. El local, la d'un secundari i, per tant, aplicable si no hi hagués el general. Afirmació que no s'especifica de manera literal en el precepte, ja que ambdós drets apareixen situats en un nivell d'igualtat. A més, s'estableix la vigència a Catalunya d'un dret supletori, que és regulat pel dret comú, l'equitat i la bona raó.
La gran aportació d'aquesta llei de Corts es concreta en el reconeixement oficial dels drets romà i canònic, que ara adquireixen, per primera vegada, la condició de dret positiu, encara que amb caràcter supletori. Tenint en compte que el dret autòcton de Catalunya -sobretot en l'àmbit de les relacions juridicoprivades- és un dret no excessivament desenvolupat, el dret comú es convertirà en la pràctica, pel fet de ser un ordenament jurídic complet, en l'element formatiu essencial d'aquell dret. Per aquest motiu els juristes catalans de l'època baixmedieval insistiren tòpicament que s'havia d'acudir a les lleis romanes i al dret canònic. Segons el jurisconsult variava la manera de justificar l'aplicació d'aquests drets. La prohibició d'aplicar-los -establerta amb anterioritat pel monarca Jaume I en la constitució de les Corts de Barcelona del 1251, i que s'havia mostrat ineficaç des d'un punt de vista pràctic-, resultà aleshores derogada formalment pel capítol de cort del rei Martí, amb la qual cosa quedà demostrat que, dins les diferents projeccions de la legislació de Corts, totes presentaven el mateix rang, i s'aplicava el principi que la llei posterior deroga l'anterior.
En l'esmentat ordre de prelació de fonts no es parla, intencionadament, de les manifestacions legislatives emanades exclusivament del monarca, com és el cas, per mencionar el més rellevant, de les Pragmàtiques. La preterició no és casual i només té una explicació: a Catalunya el procés d'afirmació del pactisme es desenvolupa a partir de l'eclipsi de l'absolutisme. Ara bé, el dret supletori no només emanava del dret comú, el romà i el canònic, sinó també per l'equitat i la bona raó. Cal fixar l'abast d'aquests dos últims vocables. L'ordre de prelació de fonts, merament enumeratiu, del rei Martí, en la seva aplicació estricta, havia de comportar situacions d'inseguretat jurídica per a les parts que participaven en els processos judicials. El problema era que l'esmentat capítol no definia amb precisió què calia entendre per l'expressió universal de dret comú, en què, no es pot oblidar, s'engloben diversos drets especials, el romà i el canònic, entre els quals es produïen contradiccions. En cas que s'apliqués l'un o l'altre al mateix conflicte d'interessos, la solució podia ser -de fet, ho era en certs casos- diferent i fins i tot contrària.
La literatura jurídica posterior, i especialment T. Mieres, un dels jurisconsults catalans més prestigiosos del segle XV, en percebre el problema anterior i sempre proper a la realitat com a jurista pràctic que era, va diferenciar els elements integrants de l'expressió, excessivament global, dret comú, i va atorgar primacia al dret que contingués més equitat i bona raó. És a dir, utilitzà les últimes peces del dret supletori del capítol de cort del 1409, l'equitat i la bona raó, com a instrument per a resoldre les possibles contradiccions que l'aplicació dels drets plantejava en el fluir quotidià de la vida judicial. I com que l'equitat i la bona raó són sinònims de justícia, havia de prevalde el dret que, en cada situació particular, fos el més just, bé es tractés del romà o bé del canònic. Solament si es plantejaven dubtes sobre quina de les normes dels drets és la més justa, Mieres s'inclinà per donar la primacia al dret canònic, ja que, com ell mateix afirmava, «ha de presumir-se el canònic l'equitatiu, perquè no admet pecat, i les lleis no menysprearan imitar els sagrats cànons». La interpretació de Mieres s'incorporà al contingut del capítol XXXX de la Constitució de les primeres Corts celebrades a Barcelona l'any 1599, promulgada durant el regnat de Felip II de Catalunya. Des de llavors i pràcticament fins al dia d'avui (art. 5 Projecte de Compilació del 1955), i com a fruit del quefer professional de Mieres, dins el dret supletori del dret autòcton català preval l'aplicació preferent del dret canònic sobre el romà.
Aquesta Constitució, sancionant el que ja s'havia observat a la pràctica, defineix els criteris d'interpretació de l'equitat i estableix que, d'ara endavant, «sigui regulada, i d'acord amb els reglis del dret comú, i que aporten els Doctors sobri matèria de equitat», la qual cosa equival a identificar l'equitat amb el dret comú. Per tant, des del regnat de Martí I l'Humà, es fixaren les bases jurídiques perquè en la terra catalana la vida es desenvolupés en el culte al dret romà. - V. t.: constitució de cort n f
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca JPEG-LS
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. El JPEG-LS està basat en l'algorisme LOCO-I (Low Complexity Lossless Compression for Images) desenvolupat per Hewlett Packard. S'ha registrat com l'estàndard ISO/IEC 14495:1999.
2. L'acrònim JPEG-LS prové de l'anglès lossless-JPEG ('JPEG sense pèrdues'). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca JPEG-LS
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. El JPEG-LS està basat en l'algorisme LOCO-I (Low Complexity Lossless Compression for Images) desenvolupat per Hewlett Packard. S'ha registrat com l'estàndard ISO/IEC 14495:1999.
2. L'acrònim JPEG-LS prové de l'anglès lossless-JPEG ('JPEG sense pèrdues'). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca JPEG-LS
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. El JPEG-LS està basat en l'algorisme LOCO-I (Low Complexity Lossless Compression for Images) desenvolupat per Hewlett Packard. S'ha registrat com l'estàndard ISO/IEC 14495:1999.
2. L'acrònim JPEG-LS prové de l'anglès lossless-JPEG ('JPEG sense pèrdues'). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca OpenGIS Location Services
- ca OpenLS sigla
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca OpenGIS Location Services
- ca OpenLS sigla
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca OpenGIS Location Services
- ca OpenLS sigla
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
