Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "Fraxinus angustifolia" dins totes les àrees temàtiques

estanca-sang estanca-sang

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estanca-sang, n m
  • ca  freixe, n m alt. sin.
  • ca  freixe de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  freixe de fulla petita, n m alt. sin.
  • ca  freixera, n f alt. sin.
  • ca  freix, n m var. ling.
  • nc  Fraxinus angustifolia Vahl subsp. oxycarpa (M. Bieb. ex Willd.) Franco et Rocha Afonso
  • nc  Fraxinus oxycarpa M. Bieb. ex Willd. sin. compl.
  • nc  Fraxinus oxyphylla M. Bieb. ex Willd. var. ling.
  • nc  Fraxinus pojarkoviana Vassil. var. ling.

<Botànica > oleàcies>

estanca-sang estanca-sang

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estanca-sang, n m
  • ca  freixe, n m alt. sin.
  • ca  freixe de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  freixe de fulla petita, n m alt. sin.
  • ca  freixera, n f alt. sin.
  • ca  freix, n m var. ling.
  • nc  Fraxinus angustifolia Vahl subsp. oxycarpa (M. Bieb. ex Willd.) Franco et Rocha Afonso
  • nc  Fraxinus oxycarpa M. Bieb. ex Willd. sin. compl.
  • nc  Fraxinus oxyphylla M. Bieb. ex Willd. var. ling.
  • nc  Fraxinus pojarkoviana Vassil. var. ling.

<Botànica > oleàcies>

freixe de fulla petita freixe de fulla petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  freixe de fulla petita, n m
  • ca  arbre ver, n m alt. sin.
  • ca  estanca-sang, n m alt. sin.
  • ca  freixe, n m alt. sin.
  • ca  freixe de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  freixe de riu, n m alt. sin.
  • ca  freixe femella, n m alt. sin.
  • ca  freixe mascle, n m alt. sin.
  • ca  freixera, n f alt. sin.
  • ca  fleix, n m var. ling.
  • ca  fleix de riu, n m var. ling.
  • ca  fleixa, n f var. ling.
  • ca  freix, n m var. ling.
  • ca  freixa, n f var. ling.
  • ca  frejó, n m var. ling.
  • nc  Fraxinus angustifolia Vahl

<Botànica > oleàcies>

freixe de fulla petita freixe de fulla petita

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  freixe de fulla petita, n m
  • ca  arbre ver, n m alt. sin.
  • ca  estanca-sang, n m alt. sin.
  • ca  freixe, n m alt. sin.
  • ca  freixe de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  freixe de riu, n m alt. sin.
  • ca  freixe femella, n m alt. sin.
  • ca  freixe mascle, n m alt. sin.
  • ca  freixera, n f alt. sin.
  • ca  fleix, n m var. ling.
  • ca  fleix de riu, n m var. ling.
  • ca  fleixa, n f var. ling.
  • ca  freix, n m var. ling.
  • ca  freixa, n f var. ling.
  • ca  frejó, n m var. ling.
  • nc  Fraxinus angustifolia Vahl

<Botànica > oleàcies>