Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "abadiat" dins totes les àrees temàtiques

albaiat

<Història>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca albaiat, n m
es albalá

<Història>

Definició

Antigament, contribució o dret sobre la terra blanca sembrada de nou.

apariat

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca apariat, n m
es pareado

Definició

Conjunt de dos versos que rimen entre ells.

astàsia-abàsia

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca astàsia-abàsia, n f
ca malaltia de Blocq, n f sin. compl.

Definició

Estat en el qual es combinen la dificultat de restar dempeus (astàsia) i la dificultat de caminar (abàsia). És propi dels vells i dels individus presenils afectats d'arterioesclerosi cerebral, amb lesions de microreblaniment especialment limitades als nuclis grisos centrals del cervell. Ultra aquesta forma amb lesions orgàniques, n'existeix una altra de psicogènica o histèrica, deguda a suggestió o a conflictes neuròtics, en la qual no hi ha cap lesió.

astàsia-abàsia histèrica

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca astàsia-abàsia histèrica
en hysterical astasia-abasia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

badiana

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca badiana, n f
es badián
es badiana
nc Illicium verum

<Botànica>

Definició

Petit arbre, de fulles verdes tot l'any, probablement originari de la Xina, els fruits del qual, de carpels agrupats en estel, constitueixen l'anís estrellat.

balmat -ada

<Esport > Muntanyisme > Escalada esportiva>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BESORA i LLADÓ, Jordi [et al.]. Diccionari d'escalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 71 p
ISBN 84-393-2661-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca balmat -ada, adj
ca abalmat -ada, adj sin. compl.

Definició

Dit de la paret còncava, a manera de balma.

borm radiat

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca borm radiat, n m
es acalefo radiado, n m
es aguamar, n m
fr acalèphe rayonnée, n f
fr chrysaore, n f
fr méduse rayonnée, n f
en compass jellyfish, n
en red-banded jellyfish, n
nc Chrysaora hysoscella

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició

Medusa de l'ordre de les discomeduses, de la família Pelagiidae.

camp radiat

<TIC > Telecomunicacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca camp radiat, n m
ca camp llunyà, n m sin. compl.
es campo lejano
es campo radiado
en far field
en radiation field

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definició

Camp electromagnètic generat per una antena que predomina en punts molt allunyats i que contribueix a la propagació d'energia.

cervesa d'abadia

<Indústria / Beguda>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca cervesa d'abadia, n f
es cerveza de abadía
fr bière d'abbaye
en abbey beer

<Indústria / Beguda>

Definició

Cervesa originària de Bèlgica, de fermentació alta i sabor afruitat, que es fa seguint l'estil i les tradicions dels monestirs europeus.

crioll anglès de Barbados

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca crioll anglès de Barbados
ca badian sin. compl.
ca bajà sin. compl.
ca bajan sin. compl.
ca barbardian sin. compl.
de Barbados-Kreol-Englisch
de Bajan sin. compl.
de Bajan-Patois sin. compl.
de Barbadian Creole English sin. compl.
en Barbados English Creole
en Badian sin. compl.
en Bajan sin. compl.
en Barbadian sin. compl.
en Barbadian Creole English sin. compl.
en Barbadian Creole English sin. compl.
es criollo inglés de Barbados
es badian sin. compl.
es bajan sin. compl.
es barbadian sin. compl.
es barbadian creole english sin. compl.
eu barbados Kreolera
eu badian sin. compl.
eu bajan sin. compl.
eu barbadian sin. compl.
eu barbadian creole english sin. compl.
fr créole anglais de la Barbade
fr badian sin. compl.
fr bajan sin. compl.
fr barbadian Creole English sin. compl.
fr créole barbadien sin. compl.
gl crioulo inglés de Barbados
gl badian sin. compl.
gl bajan sin. compl.
gl barbadian sin. compl.
gl barbadian creole english sin. compl.
it creolo inglese di Barbados
it badian sin. compl.
it bajan sin. compl.
it barbadian sin. compl.
it barbadian creole english sin. compl.
nl Creools Engels op Barbados
nl Badian sin. compl.
nl Bajan sin. compl.
nl Barbadian Creole English sin. compl.
nl Engels-Creools van Barbados sin. compl.
pt crioulo inglês de Barbados
pt badian sin. compl.
pt bajan sin. compl.
pt barbadian sin. compl.
pt barbadian creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Barbados>

Definició

L'illa de Barbados va estar sota domini britànic des del segle XVII fins al 1966, data en què va esdevenir un estat independent. La naturalesa de la variant d'anglès que es parla en aquesta illa ha estat motiu de controvèrsia. Alguns autors defensaven que no s'hi havia desenvolupat mai un crioll, sinó una variant local d'anglès. D'altres, en canvi, destacaven la presència de certs trets en el bajà que indicaven el contrari. L'estudi de textos antics sembla haver confirmat que es tracta d'un crioll, tot i haver experimentat un procés important de descriollització, és a dir, d'aproximació a la llengua base, en aquest cas l'anglès. Es troben encara en bajà variants amb diferents graus de proximitat a l'anglès, com sol esdevenir-se en contextos en què els criolls han continuat en contacte amb la llengua de la qual prenen la major part del vocabulari.