Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "abat" dins totes les àrees temàtiques

abat | abadessa

<Ciències socials > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca abat | abadessa, n m, f
es abad
fr abbé
en abbot

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició

Superior major d'un monestir independent, elegit per la comunitat segons les constitucions de l'orde i amb la facultat de conferir ordes menors als seus subordinats.

abat | abadessa

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca abat | abadessa, n m, f

<Religions > Cristianisme>

Definició

Superior d'un monestir en la majoria de comunitats o ordes monàstics.

Nota

Generalment els abats i abadesses s'elegeixen per votació entre els membres de la comunitat.

barretets

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barretets, n m pl
ca herba de melic, n f sin. compl.
ca herba llombriguera, n f sin. compl.
ca llombrígol de Venus, n m sin. compl.
ca papellida, n f sin. compl.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca barralets, n m pl alt. sin.
ca barret de capellà, n m alt. sin.
ca barretet, n m alt. sin.
ca barretets (fulla), n m pl alt. sin.
ca barretol, n m alt. sin.
ca barretols, n m pl alt. sin.
ca barrets, n m pl alt. sin.
ca barrets de capellà, n m pl alt. sin.
ca barrets de paret, n m pl alt. sin.
ca bolets, n m pl alt. sin.
ca bolets de paret, n m pl alt. sin.
ca calderetes, n f pl alt. sin.
ca capadella, n f alt. sin.
ca capellets, n m pl alt. sin.
ca capellets de paret, n m pl alt. sin.
ca capellets de teulada, n m pl alt. sin.
ca capells de paret, n m pl alt. sin.
ca capells de teulada, n m pl alt. sin.
ca caquell, n m alt. sin.
ca caquellets, n m pl alt. sin.
ca caquells, n m pl alt. sin.
ca cobertora, n f alt. sin.
ca coca de paret, n f alt. sin.
ca collblau, n m alt. sin.
ca conillet, n m alt. sin.
ca coques, n f pl alt. sin.
ca coques de paret, n f pl alt. sin.
ca coquetes de paret, n f pl alt. sin.
ca curamal, n m alt. sin.
ca gorretes, n f pl alt. sin.
ca herba roquera, n f alt. sin.
ca melic, n m alt. sin.
ca melics, n m pl alt. sin.
ca meliguets, n m pl alt. sin.
ca orella d'abat, n f alt. sin.
ca orella d'os, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca orella de monjo, n f alt. sin.
ca orelles de frare, n f pl alt. sin.
ca orelles de monjo, n f pl alt. sin.
ca orellot, n m alt. sin.
ca papellides, n f pl alt. sin.
ca tassa de jueu, n f alt. sin.
ca tasses de jueu, n f pl alt. sin.
ca aurella de monjo, n f var. ling.
ca caquelles, n f pl var. ling.
ca caquerells, n m pl var. ling.
ca coll blau, n m var. ling.
ca pepellides, n f pl var. ling.
ca platillos, n m pl var. ling.
ca sombreret, n m var. ling.
ca sombrerets, n m pl var. ling.
nc Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
nc Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
nc Umbilicus pendulinus DC. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

barretets

<Ciències de la vida>

ca barretets, n m pl
ca herba de melic, n f sin. compl.
ca herba llombriguera, n f sin. compl.
ca llombrígol de Venus, n m sin. compl.
ca papellida, n f sin. compl.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca barralets, n m pl alt. sin.
ca barret de capellà, n m alt. sin.
ca barretet, n m alt. sin.
ca barretets (fulla), n m pl alt. sin.
ca barretol, n m alt. sin.
ca barretols, n m pl alt. sin.
ca barrets, n m pl alt. sin.
ca barrets de capellà, n m pl alt. sin.
ca barrets de paret, n m pl alt. sin.
ca bolets, n m pl alt. sin.
ca bolets de paret, n m pl alt. sin.
ca calderetes, n f pl alt. sin.
ca capadella, n f alt. sin.
ca capellets, n m pl alt. sin.
ca capellets de paret, n m pl alt. sin.
ca capellets de teulada, n m pl alt. sin.
ca capells de paret, n m pl alt. sin.
ca capells de teulada, n m pl alt. sin.
ca caquell, n m alt. sin.
ca caquellets, n m pl alt. sin.
ca caquells, n m pl alt. sin.
ca cobertora, n f alt. sin.
ca coca de paret, n f alt. sin.
ca collblau, n m alt. sin.
ca conillet, n m alt. sin.
ca coques, n f pl alt. sin.
ca coques de paret, n f pl alt. sin.
ca coquetes de paret, n f pl alt. sin.
ca curamal, n m alt. sin.
ca gorretes, n f pl alt. sin.
ca herba roquera, n f alt. sin.
ca melic, n m alt. sin.
ca melics, n m pl alt. sin.
ca meliguets, n m pl alt. sin.
ca orella d'abat, n f alt. sin.
ca orella d'os, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca orella de monjo, n f alt. sin.
ca orelles de frare, n f pl alt. sin.
ca orelles de monjo, n f pl alt. sin.
ca orellot, n m alt. sin.
ca papellides, n f pl alt. sin.
ca tassa de jueu, n f alt. sin.
ca tasses de jueu, n f pl alt. sin.
ca aurella de monjo, n f var. ling.
ca caquelles, n f pl var. ling.
ca caquerells, n m pl var. ling.
ca coll blau, n m var. ling.
ca pepellides, n f pl var. ling.
ca platillos, n m pl var. ling.
ca sombreret, n m var. ling.
ca sombrerets, n m pl var. ling.
nc Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
nc Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
nc Umbilicus pendulinus DC. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

lona paravent

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca lona paravent, n f
es lona paravientos
fr abat-vent
fr coupe-vent
it cortina di protezione
it schermo
en canvas strips
en check apron
en curtain wall
de Behang
de Windschutz

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Teixit molt resistent que envolta el sistema distribuïdor de l'adobadora per tal d'evitar la dispersió de l'adob per efecte de les ventades.

semiplè

<Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca semiplè, n m
es mediachuza
es semipleno
fr demi-abat
fr réserve
en spare

<Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

Definició

Resultat de tombar, en el segon llançament d'un quadre, les bitlles no tombades en el primer.

Nota

En el bowling de deu, la puntuació d'un semiplè és de deu punts més el nombre de bitlles tombades en el llançament següent.
La consecució d'un semiplè en el desè quadre dona dret a un tercer llançament.
En l'anotació, un semiplè s'indica amb una barra inclinada (/).

semiplè

<09 Esports de pilota > 14 Bitlles > 02 Bowling>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca semiplè, n m
es mediachuza
es semipleno
fr demi-abat
fr réserve
en spare

<Esport > 09 Esports de pilota > 14 Bitlles > 02 Bowling>

Definició

Resultat de tombar, en el segon llançament d'un quadre, les bitlles no tombades en el primer.

Nota

1. En el bowling de deu, la puntuació d'un semiplè és de deu punts més el nombre de bitlles tombades en el llançament següent.
2. La consecució d'un semiplè en el desè quadre dona dret a un tercer llançament.
3. En l'anotació, un semiplè s'indica amb una barra inclinada (/).

tornaveu

<Construcció > Arquitectura>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca tornaveu, n m
es tornavoz, n m
fr abat-son, n m
fr abat-sons, n m
en abat-sons, n

<Construcció > Arquitectura>

Definició

Làmina inclinada col·locada a les finestres d'alguns campanars, la qual reflecteix cap avall el so de les campanes i, alhora, serveix per a escopir l'aigua de la pluja.

Universitat Abat Oliba CEU

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

ca Universitat Abat Oliba CEU, n f
ca UAO CEU, n f sigla
es Universidad Abat Oliba CEU, n f
es UAO CEU, n f sigla
en Abat Oliba CEU University, n
en UAO CEU, n sigla

<Gestió universitària > Centres docents i de recerca / Schools and research centres>