Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "abellan" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al verí d'abella, n f
- en allergy to bee venom, n
- cod 424213003
<Al·lergologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó, n m
- ca almegó índic, n m alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melilot de flor petita, n m alt. sin.
- ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca trèvol mascle, n m alt. sin.
- nc Melilotus indicus (L.) All.
- nc Melilotus parviflorus Desf. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó, n m
- ca almegó índic, n m alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melilot de flor petita, n m alt. sin.
- ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca trèvol mascle, n m alt. sin.
- nc Melilotus indicus (L.) All.
- nc Melilotus parviflorus Desf. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó, n m
- ca almegó oficinal, n m alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca enze, n m alt. sin.
- ca fenet, n m alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melga, n f alt. sin.
- ca melgot, n m alt. sin.
- ca meligot, n m alt. sin.
- ca melilot, n m alt. sin.
- ca melilot oficinal, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
- ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca trèvol flairós, n m alt. sin.
- ca trèvol olorós, n m alt. sin.
- ca trifoli olorós, n m alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca fanet, n m var. ling.
- ca trébol, n m var. ling.
- ca trébol d'olor, n m var. ling.
- ca trèbol embadalit, n m var. ling.
- ca trébol femella, n m var. ling.
- ca trébol olorós, n m var. ling.
- ca trivulju mascle, n m var. ling.
- nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
- nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó, n m
- ca almegó oficinal, n m alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca enze, n m alt. sin.
- ca fenet, n m alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melga, n f alt. sin.
- ca melgot, n m alt. sin.
- ca meligot, n m alt. sin.
- ca melilot, n m alt. sin.
- ca melilot oficinal, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
- ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca trèvol flairós, n m alt. sin.
- ca trèvol olorós, n m alt. sin.
- ca trifoli olorós, n m alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca fanet, n m var. ling.
- ca trébol, n m var. ling.
- ca trébol d'olor, n m var. ling.
- ca trèbol embadalit, n m var. ling.
- ca trébol femella, n m var. ling.
- ca trébol olorós, n m var. ling.
- ca trivulju mascle, n m var. ling.
- nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
- nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó blanc, n m
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor del mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca herba d'abelles, n f alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melilot blanc, n m alt. sin.
- ca trèvol de Santa Maria, n m alt. sin.
- nc Melilotus albus Medik.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó blanc, n m
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor del mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca herba d'abelles, n f alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melilot blanc, n m alt. sin.
- ca trèvol de Santa Maria, n m alt. sin.
- nc Melilotus albus Medik.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca anèl·lid, n m
- ca anellat, n m sin. compl.
- es anélido
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anella, n f
- es anilla
<Imatge personal > Perruqueria>
Definició
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca anella, n f
- es anilla
- es aro
- fr auréole
- en ring
- de Heckenrand
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
