Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "abjecte" dins totes les àrees temàtiques

centra un objecte de dibuix a la pàgina centra un objecte de dibuix a la pàgina

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  centra un objecte de dibuix a la pàgina
  • en  center a drawing object on the page

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cognat, n m
  • ca  objecte cognat, n m
  • es  cognado
  • es  objeto cognado
  • fr  cognat
  • en  cognate
  • en  cognate object

<Lingüística>

Definició
Objecte que, en les relacions sintàctiques, té la mateixa derivació històrica que el verb que el regeix.

Nota

  • Per exemple, preguntar una pregunta.
col·loca l'objecte seleccionat davant d'altres objectes superposats col·loca l'objecte seleccionat davant d'altres objectes superposats

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  col·loca l'objecte seleccionat davant d'altres objectes superposats
  • en  places the selected object in front of other overlapping objects

<Localització > Fraseologia>

complement complement

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement, n m
  • ca  objecte, n m sin. compl.
  • ca  C, n m abrev.
  • ca  O, n m abrev.
  • es  complemento
  • es  objeto
  • fr  complément
  • fr  complément d'objet
  • en  complement
  • en  object

<Lingüística>

Definició
Funció sintàctica del constituent que en completa un altre de nuclear, del qual depén i amb el qual tendeix a ocupar posicions adjacents.

Nota

  • Per exemple, la funció realitzada pel sintagma nominal quatre quilos de taronges respecte al verb comprar en l'oració He comprat quatre quilos de taronges, o pel sintagma preposicional a Vinaròs respecte al verb arribar en l'oració Encara no han arribat a Vinaròs. Per extensió, també s'utilitza el terme per a referir-se al constituent sintàctic que desenvolupa aquesta funció. La relació d'un complement amb el nucli del qual depén s'expressa per mitjà de procediments diferents segons les llengües: flexió casual, ús de preposicions i ordre de col·locació dels elements. Les llengües romàniques fan servir principalment les preposicions i distingeixen quatre tipus bàsics de complements segons la categoria lèxica del nucli que modifiquen: complement del nom, de l'adjectiu, del verb i de l'adverbi. Entre els complements del verb, d'altra banda, es distingeixen el directe, l'indirecte, el de règim verbal, el circumstancial, l'atribut, el predicatiu i l'agent. Sovint s'adopta una caracterització més restringida, segons la qual el complement s'oposa a l'adjunt i es caracteritza pel fet de ser un constituent exigit (o subcategoritzat) pel significat d'un nucli. Des d'aquesta perspectiva, en una oració com Va deixar tranquil·lament les claus damunt la taula, els sintagmes les claus i damunt la taula són complements del verb deixar, i l'adverbi tranquil·lament un adjunt del predicat.
complement cognat complement cognat

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement cognat, n m
  • ca  cognat, n m sin. compl.
  • ca  complement intern, n m sin. compl.
  • ca  objecte cognat, n m sin. compl.
  • es  cognado
  • es  complemento cognado
  • es  complemento interno
  • fr  cognat
  • fr  objet interne
  • en  cognate
  • en  cognate complement
  • en  internal complement

<Lingüística>

Definició
Complement directe que poden prendre molts verbs intransitius per a reforçar el seu significat i que està format per noms relacionats etimològicament o semànticament amb el verb.

Nota

  • Per exemple, llàgrimes amargues en plorar llàgrimes amargues o un ball en ballar un ball.
complement directe complement directe

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  complement directe, n m
  • ca  objecte directe, n m
  • es  complemento directo
  • es  objeto directo
  • fr  complément d'objet direct
  • fr  complément direct
  • en  direct object

<Lingüística>

Definició
Complement verbal que rep la significació del verb i que té la funció de subjecte pacient en les oracions passives.
complement directe complement directe

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement directe, n m
  • ca  objecte directe, n m sin. compl.
  • es  complemento directo
  • es  objeto directo
  • fr  complément d'objet direct
  • en  direct object

<Lingüística>

Definició
Complement del verb que està exigit pel semantisme d'aquell, no du quasi mai preposició i admet la pronominalització per mitjà del pronom el o les seues variants morfològiques si és definit, del pronom feble ho si és oracional, i del pronom feble en si és indefinit o quantificat.

Nota

  • És el cas del complement el teu fill en l'oració He vist el teu fill al cinema. El complement directe únicament admet la preposició a en els casos següents: quan és un pronom personal tònic (Ens mirava a nosaltres), davant de pronoms relatius i interrogatius i de les formes tothom i ningú (Coneixia a tothom, A qui ha vist?), per a evitar ambigüitats amb el subjecte quan tots dos apareixen junts (Perseguia el gat al ratolí) i quan hi ha expressió de reciprocitat (S'estimaven l'un a l'altre). En tots aquests casos la preposició es comporta com una marca de cas.
complement indirecte complement indirecte

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  complement indirecte, n m
  • ca  objecte indirecte, n m
  • es  complemento indirecto
  • es  objeto indirecto
  • fr  complément d'objet indirect
  • fr  complément indirect
  • en  indirect object

<Lingüística>

Definició
Complement verbal que expressa la persona o l'objecte que rep la conseqüència de la significació del verb.
complement indirecte complement indirecte

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement indirecte, n m
  • ca  objecte indirecte, n m sin. compl.
  • es  complemento indirecto
  • es  objeto indirecto
  • fr  complément d'objet indirect
  • fr  complément indirect
  • en  indirect object

<Lingüística>

Definició
Complement del verb que està introduït per la preposició a, admet la pronominalització mitjançant el pronom feble li o les variants morfològiques de persona i nombre, i designa l'entitat generalment animada que experimenta, es beneficia o és el destinatari de l'esdeveniment verbal.

Nota

  • Per exemple, al cambrer en l'oració Demanà un café al cambrer. En la tradició gramatical, es considera que són complements indirectes tots els complements de datiu, tant els que són exigits pel semantisme del verb (per exemple, al pare en Això no li agradarà gens al pare) com els que no són exigits pel semantisme del verb (per exemple, al seu nebot en Ha fet uns peücs al seu nebot). En l'actualitat, però, hi ha autors que reserven el terme per als que són exigits pel semantisme del verb. En la tradició gramatical, també hi ha autors que consideren complements indirectes els benefactius introduïts per la preposició per a (com per al seu nebot en Ha fet uns peücs per al seu nebot), malgrat que aquests tenen un comportament sintàctic diferent, com demostra el fet que no puguen ser pronominalitzats per mitjà del pronom li.
corpus delicti corpus delicti

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  corpus delicti, n n
  • ca  cos del delicte, n m
  • ca  objecte del delicte, n m
  • es  cuerpo del delito, n m
  • es  objeto del delito, n m

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Cos del delicte.

Nota

  • Expressió pròpia del dret penal. Fa referència a les proves materials del fet delictiu.
    Exemple: El cas es va tancar a causa de l'absència del corpus delicti.