Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "abrogar" dins totes les àrees temàtiques

arrufar arrufar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arrufar, v tr
  • es  arrugar
  • fr  grigner
  • fr  se troisser
  • en  cockle, to
  • en  wrinkle, to
  • de  knittern
  • de  sich verzerren

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Fer rufes o arrufes a desgrat, sense precisió.
arrugar arrugar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arrugar, v tr
  • es  fruncir
  • fr  grimacer
  • en  pucker, to
  • de  sich verten

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Fer arrugues, normalment forçades per poder-les cosir.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atribuir-se, v intr pron
  • es  arrogar
  • es  atribuir

<Dret>

Definició
Apropiar-se o considerar com a propis {una facultat, un poder, una qualitat o un fet}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: S'ha atribuït tot el mèrit de l'actuació contra els delinqüents.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  avocar, v tr
  • ca  advocar, v tr sin. compl.
  • es  abogar
  • es  arrastrar
  • es  avocar

<Dret processal>

Definició
Un tribunal o un òrgan administratiu, atreure el coneixement i la resolució {d'una causa o d'un afer que inicialment corresponien a un d'inferior}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El tribunal va avocar la causa per tal d'agilitar-la.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bregar, v tr
  • es  restregar
  • es  sobar
  • en  to rub (hard)
  • en  to scrub

<Neteja>

Definició
Maurar la roba amb les mans perquè el sabó hi penetri.
brodar brodar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brodar, v tr
  • es  bordar
  • fr  broder
  • en  embroider, to
  • de  sticken

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Fer un brodat en un teixit o una roba.
broida broida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  broida, n f
  • ca  abròtan, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  broida rogenca, n f alt. sin.
  • ca  broida vera, n f alt. sin.
  • ca  espernallac, n m alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  broina, n f var. ling.
  • ca  brotja, n f var. ling.
  • nc  Artemisia abrotanum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull la denominació botja per a Artemisia campestris i «moltes altres mates baixes i arrodonides».
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  broida, n f
  • ca  abròtan, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  broida rogenca, n f alt. sin.
  • ca  broida vera, n f alt. sin.
  • ca  espernallac, n m alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  broina, n f var. ling.
  • ca  brotja, n f var. ling.
  • nc  Artemisia abrotanum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull la denominació botja per a Artemisia campestris i «moltes altres mates baixes i arrodonides».
broida broida

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  broida, n f
  • ca  abròtan, n m sin. compl.
  • es  abrótano
  • fr  armoise
  • en  abrotanum
  • en  southernwood
  • nc  Artemisia abrotanum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta subarbustiva, de la família de les compostes, que desprèn una forta olor de llimona. Ha estat emprada com a vermífug, en medicina popular.
brotar brotar

<Botànica > Fisiologia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brotar, v intr
  • ca  brotonar, v intr sin. compl.
  • ca  mesar, v intr sin. compl.
  • es  ahijar
  • es  brotar

<Botànica > Fisiologia vegetal>

Definició
Treure, una planta, brots.