Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "acerar" dins totes les àrees temàtiques
<Transports>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI via ciclista, carril bici, carril ciclista, vorera pedalable, vorera bici, pista bici, pista ciclista, camí pedalable o via verda?
- es (1 via ciclista) vía ciclable, n f
- es (1 via ciclista) vía ciclista, n f
- es (1.1 carril bici) carril ciclista, n m
- es (1.1 carril bici) carril-bici, n m
- es (1.2 vorera pedalable) acera ciclable, n f
- es (1.2 vorera pedalable) acera-bici, n f
- es (1.3 pista bici) pista ciclista, n f
- es (1.3 pista bici) pista de bicicletas, n f
- es (1.3 pista bici) pista-bici, n f
- es (1.4 camí pedalable) ruta verde, n f
- es (1.4 camí pedalable) senda ciclable, n f
- es (1.4 camí pedalable) sendero verde, n m
- es (1.4.1 via verda) vía verde, n f
- fr (1 via ciclista) voie cyclable, n f
- fr (1.1 carril bici) bande cyclable, n f
- fr (1.3 pista bici) véloroute, n f
- fr (1.4 camí pedalable) couloir de verdure, n m
- fr (1.4.1 via verda) voie verte, n f
- en (1 via ciclista) bikeway, n
- en (1 via ciclista) cycleway [GB], n
- en (1.1 carril bici) bike lane [US], n
- en (1.1 carril bici) cycle lane [GB], n
- en (1.3 pista bici) bike path, n
- en (1.3 pista bici) cycle path, n
- en (1.4 camí pedalable) bicycle trail, n
- en (1.4.1 via verda) rail trail, n
<Transports > Mobilitat>
Definició
- Una via ciclista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una via de qualsevol naturalesa destinada d'una manera exclusiva o preferent a la circulació de les bicicletes.
. Els equivalents castellans són vía ciclable i vía ciclista; el francès, voie cyclable, i els anglesos, bikeway i cycleway.
En canvi, els termes següents designen tipus concrets de vies ciclistes:
- Un carril bici, o un carril ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista separada del trànsit motoritzat però integrada en la mateixa calçada, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són carril ciclista i carril-bici; el francès, bande cyclable, i els anglesos, bike lane (en anglès americà) i cycle lane (en anglès britànic).
- Una vorera pedalable, o el sinònim complementari vorera bici (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista que recorre una vorera.
. Els equivalents castellans són acera ciclable i acera-bici.
- Una pista bici, o una pista ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista interurbana asfaltada i separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són pista ciclista, pista de bicicletas i pista-bici; el francès, véloroute, i els anglesos, bike path i cycle path.
- Un camí pedalable (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.
. Els equivalents castellans són ruta verde, senda ciclable i sendero verde; el francès, couloir de verdure, i l'anglès, bicycle trail.
. Dintre dels camins pedalables es distingeixen les vies verdes (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que són camins pedalables habilitats sobre un traçat ferroviari en desús, de manera que solen tenir pendents suaus i revolts de radi ample.
. L'equivalent castellà és vía verde; el francès voie verte (aplicat també a vies que, tot i no tenir un origen ferroviari, presenten condicions similars de pendent i radi de revolts), i l'anglès, rail trail.
Nota
- 1. Podeu consultar les fitxes completes de via ciclista, carril bici, vorera pedalable, pista bici, camí pedalable i via verda a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Pedalable, via verda, pista bici...: aquest estiu fem bicicleta i terminologia!, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/281/).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI ciclista, ciclable o pedalable?
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
- ca herba sostal, n f alt. sin.
- ca penques, n f pl alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca sèver de cavall, n m alt. sin.
- ca sèver socotrí, n m alt. sin.
- ca acerve, n m var. ling.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca aloe vera, n m var. ling.
- ca àloe vera, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca asséver, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- ca güevera, n f var. ling.
- ca sèver sucotrí, n m var. ling.
- nc Aloe vera (L.) Burm. f.
- nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
- nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
- ca herba sostal, n f alt. sin.
- ca penques, n f pl alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca sèver de cavall, n m alt. sin.
- ca sèver socotrí, n m alt. sin.
- ca acerve, n m var. ling.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca aloe vera, n m var. ling.
- ca àloe vera, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca asséver, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- ca güevera, n f var. ling.
- ca sèver sucotrí, n m var. ling.
- nc Aloe vera (L.) Burm. f.
- nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
- nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca abellar, n m
- ca abellera, n f sin. compl.
- es abejar
- es colmenar
- fr rucher
- en apiary
- en beeyard [US]
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca abellar, n m
- ca abellera, n f sin. compl.
- es abejar
- es colmenar
- fr rucher
- en apiary
- en beeyard [US]
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abeurar, v tr
- es enlechar
- fr faire les joints
- en cement in the joints, to
- en fill the joints with cement, to
- en grout, to
- de ausfugen
<Construcció>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca abeurar, v tr
- es abrevar
- fr abreuver
- en water, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca abeurar, v tr
- es abrevar
- fr abreuver
- en water, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acabar, v tr
- ca acordar, v tr
- es acordar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El director va acabar amb els treballadors que els augmentaria el sou.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acabar, v tr
- ca eixugar, v tr sin. compl.
- ca esgotar, v tr sin. compl.
- ca exhaurir, v tr sin. compl.
- es acabar
- es agotar
- es apurar
- es consumir
- es terminar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Han acabat els diners de la subvenció.
Ex.: L'empresa ha eixugat els beneficis que havia obtingut durant l'any.
Ex.: Un cop exhaurida la guerra s'establiren a Barcelona.
Ex.: Van esgotar el pressupost que havien assignat al projecte abans del que estava previst.
