Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "acotxar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca exhaurir la via administrativa
- es agotar la vía administrativa
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Encara es pot interposar un recurs perquè encara no s'ha exhaurit la via administrativa.
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca exhaurir la via judicial
- es agotar la vía judicial
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: En haver exhaurit la via judicial, van presentar un recurs d'empara.
<Matemàtiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fitar, v tr
- es acotar
- fr borner
<Matemàtiques>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca màstec, n m
- ca cama-roja, n f sin. compl.
- ca estaqueta, n f sin. compl.
- ca masteguera, n f sin. compl.
- ca messeguera, n f sin. compl.
- ca cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
- ca cama-roja amarga, n f alt. sin.
- ca cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
- ca cama-roja de rel, n f alt. sin.
- ca cama-roja dolça, n f alt. sin.
- ca enciam salvatge, n m alt. sin.
- ca estaquetes, n f pl alt. sin.
- ca fusell, n m alt. sin.
- ca fusells, n m pl alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca herba per a visc, n f alt. sin.
- ca llonja, n f alt. sin.
- ca màstecs, n m pl alt. sin.
- ca mastegueres, n f pl alt. sin.
- ca morret de bou, n m alt. sin.
- ca peu d'arpella, n m alt. sin.
- ca xicoies, n f pl alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira dolça, n f alt. sin.
- ca alotja, n f var. ling.
- ca alotxa, n f var. ling.
- ca camarotges espinoses, n f pl var. ling.
- ca cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
- ca masseguer, n m var. ling.
- ca mastec, n m var. ling.
- ca mastecs, n m pl var. ling.
- ca màsterecs, n m pl var. ling.
- ca mosseguera, n f var. ling.
- ca xicloina, n f var. ling.
- ca xicòria, n f var. ling.
- nc Chondrilla juncea L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca màstec, n m
- ca cama-roja, n f sin. compl.
- ca estaqueta, n f sin. compl.
- ca masteguera, n f sin. compl.
- ca messeguera, n f sin. compl.
- ca cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
- ca cama-roja amarga, n f alt. sin.
- ca cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
- ca cama-roja de rel, n f alt. sin.
- ca cama-roja dolça, n f alt. sin.
- ca enciam salvatge, n m alt. sin.
- ca estaquetes, n f pl alt. sin.
- ca fusell, n m alt. sin.
- ca fusells, n m pl alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca herba per a visc, n f alt. sin.
- ca llonja, n f alt. sin.
- ca màstecs, n m pl alt. sin.
- ca mastegueres, n f pl alt. sin.
- ca morret de bou, n m alt. sin.
- ca peu d'arpella, n m alt. sin.
- ca xicoies, n f pl alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira dolça, n f alt. sin.
- ca alotja, n f var. ling.
- ca alotxa, n f var. ling.
- ca camarotges espinoses, n f pl var. ling.
- ca cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
- ca masseguer, n m var. ling.
- ca mastec, n m var. ling.
- ca mastecs, n m pl var. ling.
- ca màsterecs, n m pl var. ling.
- ca mosseguera, n f var. ling.
- ca xicloina, n f var. ling.
- ca xicòria, n f var. ling.
- nc Chondrilla juncea L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Esport > Esports de pilota > Voleibol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de voleibol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 87 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 2)
ISBN 84-7739-216-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca marcar, v tr
- es anotar
- fr marquer
- en score, to
<Esport > Esports de pilota > Voleibol>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca marcar una correguda, v intr
- es anotar una carrera
- es marcar una carrera
- fr gagner une course
- fr marquer un point
- en score a run, to
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
Definició
<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca marcar una correguda, v intr
- es anotar una carrera
- es marcar una carrera
- fr gagner une course
- fr marquer un point
- en score a run, to
<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
Definició
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la modus operandi, n m
- ca manera d'actuar, n f
- es modo de obrar, n m
- es modus operandi, n m
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Expressió pròpia del dret penal i la criminologia. S'aplica als trets que caracteritzen l'actuació d'una persona o un grup, especialment en la comissió de delictes.
Exemple: Davant les dades sobre pràctiques de privilegi fiscal practicades per Luxemburg sota el mandat de l'actual president de la Comissió Europea, J. C. Juncker, el Grup Verds/ALE no va voler ni passar-ho per alt ni conformar-se amb demanar una moció de censura estèril; el que va defensar va ser l'obertura d'una comissió d'investigació que, a més de depurar les possibles responsabilitats del mateix Juncker, posi sobre la taula el seu modus operandi a fi d'erradicar-lo d'ara endavant.
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca peix papallona cotxer, n m
- en threadfin butterflyfish
- nc Chaetodon auriga
<Zoologia > Peixos>
