Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "acrimnia" dins totes les àrees temàtiques

granoteta comuna d'Austràlia oriental granoteta comuna d'Austràlia oriental

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  granoteta comuna d'Austràlia oriental, n f
  • en  Eastern common froglet
  • nc  Crinia signifera

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

insomni insomni

<Ciències de la salut > Semiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  insomni, n m
  • ca  agrípnia, n f sin. compl.
  • ca  anhipnosi, n f sin. compl.
  • ca  desvetllament, n m sin. compl.
  • ca  vigília, n f sin. compl.
  • es  desvelo
  • es  insomnio
  • fr  insomnie
  • en  insomnia

<Ciències de la salut > Semiologia>

Definició
Manca de son.

Nota

  • La denominació agrípnia prové del grec ágrypnos 'sense son'.
ortiga verda ortiga verda

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ortiga verda, n f
  • nc  Actinia cari

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Cnidari de la subclasse dels antozous de l'ordre dels actiniaris, molt semblant al tomàquet de mar, però amb una coloració normalment verda.
serverola serverola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  serverola, n f
  • ca  agrimònia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal estrany, n f sin. compl.
  • ca  herberola, n f sin. compl.
  • ca  setge, n m sin. compl.
  • ca  agrimònia comuna, n f alt. sin.
  • ca  canabassa, n f alt. sin.
  • ca  cura-ho-tot, n m alt. sin.
  • ca  eupatòria, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba agrimònia, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ramona, n f alt. sin.
  • ca  herba de les sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal estrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Guillem, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ramon, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  herba ramona, n f alt. sin.
  • ca  herba servera, n f alt. sin.
  • ca  herba tossera, n f alt. sin.
  • ca  mal estrany, n m alt. sin.
  • ca  saquer, n m alt. sin.
  • ca  servereta, n f alt. sin.
  • ca  serverina, n f alt. sin.
  • ca  setge blanc, n m alt. sin.
  • ca  setsagnies, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  agramònica, n f var. ling.
  • ca  agrimoni, n m var. ling.
  • ca  agrimònica, n f var. ling.
  • ca  cervereta, n f var. ling.
  • ca  cerverola, n f var. ling.
  • ca  gramònica, n f var. ling.
  • ca  gremònia, n f var. ling.
  • ca  gremònica, n f var. ling.
  • ca  grimònia, n f var. ling.
  • ca  herba de garrotillo, n f var. ling.
  • ca  herba del garrotillo, n f var. ling.
  • ca  herba del malastrany, n f var. ling.
  • ca  herba grimònia, n f var. ling.
  • ca  malastrany, n m var. ling.
  • ca  mònica, n f var. ling.
  • ca  serrarola, n f var. ling.
  • nc  Agrimonia eupatoria L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  serverola, n f
  • ca  agrimònia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal estrany, n f sin. compl.
  • ca  herberola, n f sin. compl.
  • ca  setge, n m sin. compl.
  • ca  agrimònia comuna, n f alt. sin.
  • ca  canabassa, n f alt. sin.
  • ca  cura-ho-tot, n m alt. sin.
  • ca  eupatòria, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba agrimònia, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ramona, n f alt. sin.
  • ca  herba de les sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal estrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Guillem, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ramon, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  herba ramona, n f alt. sin.
  • ca  herba servera, n f alt. sin.
  • ca  herba tossera, n f alt. sin.
  • ca  mal estrany, n m alt. sin.
  • ca  saquer, n m alt. sin.
  • ca  servereta, n f alt. sin.
  • ca  serverina, n f alt. sin.
  • ca  setge blanc, n m alt. sin.
  • ca  setsagnies, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  agramònica, n f var. ling.
  • ca  agrimoni, n m var. ling.
  • ca  agrimònica, n f var. ling.
  • ca  cervereta, n f var. ling.
  • ca  cerverola, n f var. ling.
  • ca  gramònica, n f var. ling.
  • ca  gremònia, n f var. ling.
  • ca  gremònica, n f var. ling.
  • ca  grimònia, n f var. ling.
  • ca  herba de garrotillo, n f var. ling.
  • ca  herba del garrotillo, n f var. ling.
  • ca  herba del malastrany, n f var. ling.
  • ca  herba grimònia, n f var. ling.
  • ca  malastrany, n m var. ling.
  • ca  mònica, n f var. ling.
  • ca  serrarola, n f var. ling.
  • nc  Agrimonia eupatoria L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  serverola, n f
  • es  agrimonia
  • fr  aigremoine
  • en  agrimony
  • nc  Agrimonia eupatoria

<Botànica>

serverola serverola

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  serverola, n f
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • nc  Agrimonia eupatoria

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies; rica en taní, és oficinal, amb virtuts astringents i vulneràries. El decuit era usat a l'exterior en ferides i luxacions.
tàtar de Crimea tàtar de Crimea

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tàtar de Crimea
  • ca  turc de crimea sin. compl.
  • cod  qirimtatarca
  • ar  تتارية الكريميا
  • cy  Tatareg y Crimea
  • cy  Twrceg y crimea sin. compl.
  • de  Krimtatarisch
  • de  Krimtürkisch sin. compl.
  • en  Crimean Tatar
  • en  Crimean Turkish sin. compl.
  • es  tátaro de Crimea
  • es  tátaro de crimea sin. compl.
  • es  turco de crimea sin. compl.
  • eu  krimeako tatarera
  • fr  tatar de Crimée
  • fr  turc de crimée sin. compl.
  • gl  tátaro de Crimea
  • gl  turco de crimea sin. compl.
  • gn  tátaro Krimeagua
  • gn  tátaro krimeapegua sin. compl.
  • gn  túrko krimeapegua sin. compl.
  • it  tataro di Crimea
  • it  turco di crimea sin. compl.
  • ja  クリミア・タタール語
  • ja  クリミア・トルコ語 sin. compl.
  • nl  Krim-Tataars
  • nl  Krim-Turks sin. compl.
  • oc  tatar de Crimèa
  • oc  turc de crimèa sin. compl.
  • pt  tatar da Crimeia
  • pt  turco de crimeia sin. compl.
  • ru  Крымскотатарский язык
  • sw  Crimean Tatar
  • sw  Kituruki cha crimea sin. compl.
  • tmh  Tatatart n Kremya
  • tmh  Taturkit n kremya sin. compl.
  • zh  克里木鞑靼语

<Altaica > Turquesa > Comú > Sud-occidental>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Crimea>, <Europa > Romania>, <Europa > Ucraïna>

Definició
En el tàtar de Crimea es distingeixen tres blocs dialectals relativament diferents: el septentrional, el central i el meridional. La llengua literària actual, desenvolupada a partir del segle XIX, es basava en el meridional, però al final dels anys vint del segle XX va començar a tenir-hi pes el central. Fins al 1929, l'idioma s'escrivia amb l'alfabet àrab. Després es va fer servir el llatí fins al 1938, que el va substituir el ciríl·ic. El 1997 es va tornar a adoptar l'alfabet llatí.

La posició del tàtar de Crimea, malgrat una certa revifalla actual deguda a la tornada dels deportats, no és prou ferma. Durant el temps de la deportació es va utilitzar poc, tot i l'existència d'alguna publicació i una certa presència a l'escola, i actualment l'ús del rus és molt estès entre la població tàtara, fins al punt que hi ha persones ètnicament tàtares que el tenen com a primera llengua. A més, una part considerable dels parlants del tàtar de Crimea probablement no tenen un coneixement suficient de l'idioma.
tomàquet de mar tomàquet de mar

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  tomàquet de mar, n m
  • es  actinia roja
  • es  tomate marino

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ulmària, n f
  • ca  reina dels prats, n f sin. compl.
  • ca  agrimònia, n f alt. sin.
  • ca  agrimònia de prat, n f alt. sin.
  • ca  brosta, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba del brillant, n f alt. sin.
  • ca  herba del pobre home, n f alt. sin.
  • ca  herba foradada, n f alt. sin.
  • ca  menta de la ribera, n f alt. sin.
  • ca  pressiguera, n f alt. sin.
  • ca  regina dels prats, n f alt. sin.
  • ca  reina de prat, n f alt. sin.
  • ca  saüquerilla, n f alt. sin.
  • ca  agrimònica de prat, n f var. ling.
  • ca  gramònica, n f var. ling.
  • ca  reina de los prados, n f var. ling.
  • nc  Filipendula ulmaria (L.) Maxim.
  • nc  Spiraea ulmaria L. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>