Cercaterm

Nota

• Àmbit: Andorra
• La nul·litat d'actuacions s'introdueix en la legislació del Principat d'Andorra a partir d'una modificació important de la Llei transitòria de procediments judicials (LTPJ), que adquireix virtualitat amb la Llei de modificació de la LTPJ, quan estableix un nou precepte, l'article 18 bis de la LTPJ.
  L'incident d'actuacions, segons la definició clàssica proposada pel professor Manel Serra Domínguez, que és extrapolable a l'incident de nul·litat d'actuacions andorrà, és una qüestió incidental de caràcter processal que s'ha de seguir per la via genèrica dels incidents, ja que està mancat d'una regulació procedimental específica en la llei processal.
  Entre els motius que porten l'òrgan legislador a regular aquest incident, l'exposició de motius de la Llei de modificació de la LTPJ destaca els següents.
  1. L'article 41.1 de la Constitució andorrana (CA) estableix un procediment urgent i preferent per a la tutela dels drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II, però és difícilment aplicable, i en alguns casos impossible, quan es tracta d'una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció de l'article 10 de la CA. En primer lloc, perquè no existeix en la legislació processal un procediment preferent i urgent, de doble instància, en què es pugui sol·licitar la tutela d'aquest dret enfront de les eventuals violacions que experimenti en el decurs dels processos judicials.
  2. El procediment especial, urgent i preferent en via ordinària, resultava inoperant, sempre segons l'exposició de motius de la LTPJ, «perquè és possible que contra la resolució que hagi causat la vulneració del dret o que hagi estat dictada amb vulneració d'aquest dret no s'hi pugui interposar cap recurs, pel fet de tractar-se d'una resolució definitiva i ferma».
  En definitiva, l'òrgan legislador considera necessària la introducció d'un incident de nul·litat d'actuacions que «permeti que el mateix òrgan que ha dictat la resolució en què s'ha vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció la pugui anul·lar i retrotreure el procediment al moment anterior en què s'ha produït la violació del dret».
  D'altra banda, l'incident de nul·litat d'actuacions s'ha de posar en relació amb l'article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, del Principat d'Andorra, del 3 de setembre de 1993, que té la facultat de poder anul·lar les sentències fermes a l'hora de resoldre el recurs d'empara, sempre que abans s'hagi produït la nul·litat de la sentència davant de l'organisme jurisdiccional que la va pronunciar, si s'ha vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció.
  Pel que fa a la naturalesa de l'incident de nul·litat, no es tracta estrictament d'un recurs, tot i que com aquest està sotmès a un termini preclusiu d'interposició. La nul·litat d'actuacions és un incident sorgit en el curs del procés principal. A més a més, com destaca l'article 18.1 bis de la LTPJ, es pot interposar contra «les resolucions i omissions» que, dins un procediment judicial de qualsevol tipus, vulnerin el dret fonamental a la jurisdicció, reconegut per l'article 10 de la CA. És a dir, l'incident de nul·litat d'actuacions, a diferència dels recursos, es pot dirigir no solament contra resolucions sinó també contra altres actuacions judicials.
  Pel que fa a la legitimació per a instar l'incident, de la lectura de l'article 18 bis de la LTPJ s'infereix que recau en la «persona afectada per la vulneració» del dret a la jurisdicció. Malgrat el silenci de la llei en aquest punt, cobert en part per la jurisprudència, cal dir que la part que formula l'incident de nul·litat no ha de ser la causant de la nul·litat, és a dir, de l'eventual infracció de l'article 10 de la CA. Així, per exemple, en el cas resolt per l'aute del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (TSJA) 1470/2000, del 3 de març, es declara improcedent la nul·litat instada per a qui durant la primera instància va estar en situació de rebel·lia fins a la notificació de l'aute d'embargament i va fer aleshores les manifestacions que va considerar escaients, entre altres, la voluntat d'arribar a un acord amb la part actora. Segons el TSJA, el promotor de l'incident de nul·litat va comparèixer en la segona instància amb assistència lletrada, «fet que posa de manifest que tenia mitjans econòmics suficients per a gaudir de l'assistència d'un lletrat durant la primera instància; i, si, per les raons que siguin, va prescindir de l'assistència lletrada durant la primera instància, amb això no va fer altra cosa que exercir un acte d'autonomia privada emparat per l'ordenament jurídic, amb la conseqüència que, si després considera que s'ha vist perjudicat per la seva decisió, això no comporta de cap manera una vulneració del dret a la jurisdicció».
  Els terminis per a instar la nul·litat, un cop la resolució és ferma, difereixen, depenent de si l'afectat ha estat part en el procés principal o no. Efectivament, d'acord amb el que estableix l'article 18.3 bis de la LTPJ, la persona afectada per la vulneració d'aquest dret pot demanar al jutge o al tribunal l'anul·lació de la resolució dictada, «sempre que no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment, en el termini de quinze dies naturals des de la notificació». En canvi, quan el subjecte del dret pretesament lesionat no ha estat part en el procés ordinari, el termini comença a comptar «des que s'hagi tingut coneixement de la vulneració del dret, sempre que no hagi transcorregut més d'un any des del moment de la notificació de la resolució a les parts».
  La nul·litat d'actuacions pot ser declarada d'ofici o a instància de part interessada. Com a exemple del primer cas, es pot portar a col·lació l'aute del TSJA 2099/2003, del 25 de setembre, en què aquest alt tribunal declara d'ofici la nul·litat de l'aute d'un batlle per la manca de competència d'aquest per a decidir sobre «la bondat o la incorrecció de les costes meritades davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia, ja que això ha de fer-ho l'organisme jurisdiccional de la Segona Instància davant el qual les costes s'han meritat i que és el que les ha de valorar».
  Pel que fa al procediment per a promoure l'incident de nul·litat, la Llei no és gaire explícita. En aquest sentit, l'article 18.3 bis disposa que, «un cop rebuda la sol·licitud», la qual ha d'adoptar la forma i els requisits de la demanda, el jutge o tribunal «dona audiència a les parts del procés, que poden formular al·legacions en un termini de deu dies naturals». La mateixa disposició confereix un termini de deu dies naturals, a comptar des de les al·legacions de les parts, a l'òrgan judicial per a resoldre. La decisió que prengui, però, no es pot recórrer.
  La nul·litat d'actuacions no suspèn, com a regla general, l'execució de la resolució a la qual s'imputi la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció. Tanmateix, el jutge o tribunal en pot decidir la suspensió, a l'empara del que disposa l'article 18.4 bis de la LTPJ, si es pot causar un perjudici greu i de reparació difícil a la part queal·lega la nul·litat.
  L'article 18.2 bis de la LTPJ disposa que l'estimació de l'incident de nul·litat d'actuacions determina la revocació de l'actuació anul·lada pel fet d'haver vulnerat el dret a la jurisdicció i, si escau, dels actes posteriors que en siguin causa, i la retroacció del procés al moment en què es va produir la nul·litat.