Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya
• La competència objectiva es caracteritza per la naturalesa de la matèria o l'objecte del procés o de la quantia reclamada en el judici. Perquè els tribunals civils tinguin competència, es requereix en cada cas, que una norma amb rang de llei i anterior a la incoació de les actuacions processals, atribueixi l'enjudiciament del plet a un òrgan judicial concret. Les normes que regulen la competència objectiva dels diferents jutjats i tribunals són la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) i les diferents lleis processals: la Llei d'enjudiciament civil (LEC) per a l'ordre jurisdiccional civil, la Llei d'enjudiciament criminal per a l'ordre jurisdiccional criminal, la Llei de procediment laboral per als judicis laborals i la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa per als processos d'aquesta naturalesa.
  En l'àmbit civil tenen competència objectiva els jutjats de primera instància del coneixement, en primera instància, de tots els afers civils que per disposició legal expressa no estiguin atribuïts a altres tribunals. Així mateix, aquests jutjats coneixen dels afers, els actes, les qüestions i els recursos que els atribueix la LOPJ (art. 45 LEC). La mateixa llei processal civil regula dues excepcions a aquesta regla genèrica.
  1. ESPECIALITZACIÓ D'ALGUNS JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA. Els jutjats de primera instància als quals, d'acord amb el que estableix l'article 98 de la LOPJ, se'ls hagi atribuït el coneixement específic de determinats afers (per exemple, assumptes de família) han d'estendre la seva competència exclusivament als processos en què es tracten els afers concrets, i s'han d'inhibir a favor dels altres tribunals competents quan el procés tracti sobre matèries diferents (art. 46 LEC).
  2. COMPETÈNCIA DELS JUTJATS DE PAU. Correspon als jutjats de pau el coneixement en primera instància dels afers civils d'una quantia no superior a noranta euros que no estiguin compresos en cap dels casos a què es refereix, per raó de la matèria, l'apartat 1 de l'article 250 (art. 47 LEC).
  Atès que la competència objectiva és un pressupòsit necessari perquè un òrgan judicial tingui facultat per a conèixer d'un procediment, el tribunal que conegui de l'afer ha d'apreciar d'ofici la seva manca, tan aviat com s'adverteixi. Si un cop s'ha impugnat la sentència recaiguda en primera instància, el tribunal que coneix del recurs entén que el tribunal davant el qual s'ha seguit la primera instància manca de competència objectiva, ha de decretar la nul·litat de totes les actuacions, ja que l'enjudiciament efectuat per un òrgan judicial amb falta de competència objectiva és sancionat amb la nul·litat de ple dret de totes les actuacions processals (art. 240 LOPJ i 255 LEC).
  La interlocutòria que declara la falta de competència objectiva ha d'indicar la classe de tribunal al qual correspon el coneixement de l'afer judicial. La falta de competència objectiva no s'ha de determinar sense haver escoltat, amb caràcter previ a l'emissió de la decisió, les parts i el ministeri fiscal, amb un termini comú de deu dies. Quant als casos en què l'òrgan judicial no examina d'ofici la seva competència objectiva, o creu de manera errònia que la té, la part demandada pot denunciar la incompetència objectiva del tribunal mitjançant la institució processal de la declinatòria.
  El coneixement de l'existència d'un fet constitutiu de violència de gènere també modifica les regles de competència objectiva. Quan un jutge o jutgessa que coneix en primera instància d'un procediment civil té coneixement de l'existència d'un d'aquests fets que hagi generat la incoació d'un procés penal o una ordre de protecció, té l'obligació d'inhibir-se i remetre les interlocutòries en l'estat que es trobin al jutjat de violència de gènere que sigui competent, excepte si s'ha iniciat el judici oral; en aquest cas, no s'admet la interposició de la declinatòria per a impugnar la competència del jutjat.
  Quan hi ha dubtes entre dos òrgans judicials que es neguen l'un a l'altre o defensen la competència objectiva, la decisió d'atribuir la competència objectiva es resol mitjançant les regles que configuren la tramitació dels conflictes de competència o qüestions de competència regulats en els articles 42 al 52 de la LOPJ.
• V. t.: competència funcional n f
• V. t.: competència territorial n f