Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "adverar" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adverbi de fase, n m
- es adverbio de fase
- fr adverbe de phase
- en phase adverb
<Lingüística>
Definició
Nota
- Pertanyen a aquest grup els adverbis encara, ja i d'altres com completament, totalment, del tot, parcialment. Amb encara s'indica la continuïtat d'una situació que es donava anteriorment (Encara dormen); amb ja, l'inici d'una situació que no es donava anteriorment (Ja han arribat), i amb la resta, l'acabament o no d'una situació (Hem revisat completament/parcialment el treball).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adverbi de freqüència, n m
- es adverbio de frecuencia
- fr adverbe de fréquence
- en frequency adverb
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, els adverbis sovint, diàriament, i les locucions adverbials a vegades, de tant en tant. Segons el significat, poden expressar freqüència precisa (diàriament, setmanalment, anualment) o imprecisa, que alhora pot ser alta (sovint, constantment) o baixa (a vegades, ocasionalment).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adverbi de grau, n m
- ca adverbi quantitatiu, n m sin. compl.
- ca intensificador, n m sin. compl.
- ca quantificador de grau, n m sin. compl.
- es adverbio de cantidad
- es adverbio de grado
- es cuantificador de grado
- es intensificador
- fr adverbe de degré
- fr adverbe de quantité
- fr intensifieur
- fr quantificateur de degré
- en degree adverb
- en degree quantifier
- en intensifier
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, terriblement, molt i massa en Estava terriblement angoixat, Viu molt lluny, Crida massa. El terme equivalent intensificador és propi de la terminologia de la gramàtica generativa.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adverbi de lloc, n m
- es adverbio de lugar
- fr adverbe de lieu
- en adverb of place
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adverbi de lloc, n m
- es adverbio de lugar
- fr adverbe de lieu
- en place adverb
<Lingüística>
Definició
Nota
- Els adverbis de lloc poden pertànyer a la classe dels demostratius (ací, aquí, allí, allà), dels quantificadors (pertot, enlloc) i dels interrogatius, relatius o exclamatius (on, onsevulga). Hi ha locatius, com dins, damunt, darrere, que tenen propietats pròximes als adverbis i a les preposicions. Poden usar-se tots sols, com ocorre amb els adverbis (Deixa la roba dins), o amb un complement precedit d'una preposició, com ocorre amb els adverbis transitius (Deixa la roba dins de l'armari), però també poden regir directament el complement, com ocorre amb les vertaderes preposicions (Deixa la roba dins l'armari), i el complement pot adoptar la forma d'un possessiu (Tinc el record dins meu). En la gramàtica tradicional, se sol considerar que aquests locatius funcionen com a adverbis o preposicions, segons el context. Des d'una perspectiva diferent, també es considera que són preposicions intransitives, és a dir, preposicions que poden no explicitar el seu complement.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adverbi de manera, n m
- es adverbio de modo
- fr adverbe de manière
- en adverb of manner
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adverbi de manera, n m
- es adverbio de manera
- fr adverbe de manière
- en manner adverb
<Lingüística>
Definició
Nota
- La majoria dels adverbis de manera són adverbis en ‑ment, com tranquil·lament (Parlava tranquil·lament) o emotivament (Ens ho va explicar emotivament), però també n'hi ha d'adjectivals, com alt (Parla massa alt) o fort (No crides tan fort), o d'altres amb formes més específiques, com bé (Treballa bé) o corrents (Se n'anà corrents). També són de manera l'adverbi demostratiu així (Doblega el full així) i l'interrogatiu i relatiu com (Com heu arribat?, Ho faré com m'has explicat). Hi ha, a més, moltes locucions adverbials que funcionen com a adverbis de manera. Per exemple, a les palpentes, a poc a poc, de sobte.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adverbi de necessitat, n m
- ca adverbi deòntic, n m sin. compl.
- es adverbio de necesidad
- es adverbio focalizador
- fr adverbe de nécessité
- fr adverbe déontique
- en necessity adverb
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, els adverbis forçosament, necessàriament, obligatòriament, i la locució adverbial per força.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adverbi de negació, n m
- es adverbio de negación
- fr adverbe de négation
- en adverb of denial
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adverbi de negació, n m
- ca adverbi negatiu, n m sin. compl.
- es adverbio de negación
- fr adverbe de négation
- en adverb of negation
<Lingüística>
Definició
Nota
- L'adverbi de negació per excel·lència és l'adverbi no, que pot aparéixer en correlació amb l'adverbi també negatiu pas: —Tornaràs demà? —No (o bé —No pas). L'adverbi no, sol o en correlació amb pas, pot constituir tot sol un enunciat, com en l'exemple anterior. També pot precedir el verb, o el verb i els pronoms febles si n'hi ha de proclítics (El delegat no va enviar la nota al director, El delegat no li la va enviar), o bé un constituent de l'oració si aquest rep el focus de la negació (El delegat va enviar la nota no (pas) al director). Dins del sintagma nominal, finalment, pot precedir un nom (la no acceptació de la proposta) o un adjectiu (una proposta no menyspreable). A més de no, també poden usar-se com a adverbis negatius expressions com ara de cap manera, en absolut (—Vindràs? —De cap manera) i, en algun parlar, poc que, o poca (A nosaltres poc que ens han dit res).
