Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "afaiçonar" dins totes les àrees temàtiques

ataconar ataconar

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ataconar, v tr
  • es  poner tacones nuevos
  • en  heel, to

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició
Posar tacons nous al calçat.
ataconar ataconar

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ataconar, v tr
  • es  arreglar
  • es  componer
  • en  mend, to
  • en  repair, to

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició
Adobar el calçat vell.
atangonar atangonar

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  atangonar, v tr
  • es  atangonar

<Transports > Transport marítim>

Definició
Fixar el tangó, especialment en el floc o en el gènova.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  emmidonar, v tr
  • es  almidonar
  • de  stärken

<Neteja>

Definició
Impregnar de midó desfet en aigua.
fiblar fiblar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  fiblar, v tr
  • es  aguijonar
  • es  aguijonear
  • fr  piquer
  • en  sting, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Ferir, les abelles, amb un òrgan retràctil fi i punxegut situat al final de l'abdomen, per a defensar-se o atacar.
fiblar fiblar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  fiblar, v tr
  • es  aguijonar
  • es  aguijonear
  • fr  piquer
  • en  sting, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Ferir, les abelles, amb un òrgan retràctil fi i punxegut situat al final de l'abdomen, per a defensar-se o atacar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nabinera, n f
  • ca  avajonera, n f sin. compl.
  • ca  mirtil, n m sin. compl.
  • ca  moixereta, n f sin. compl.
  • ca  nabissera, n f sin. compl.
  • ca  nabiu, n m sin. compl.
  • ca  nabiu (fruit), n m sin. compl.
  • ca  avajó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  blauet, n m alt. sin.
  • ca  gerdera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  gerdonera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  mirtil (fruit), n m alt. sin.
  • ca  nabiner, n m alt. sin.
  • ca  nabís (fruit), n m alt. sin.
  • ca  nabissera comuna, n f alt. sin.
  • ca  nabissonera, n f alt. sin.
  • ca  nabissos, n m pl alt. sin.
  • ca  nabius, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  servera boscana, n f alt. sin.
  • ca  abaixoner, n m var. ling.
  • ca  abajonera, n f var. ling.
  • ca  abajus, n m pl var. ling.
  • ca  anadiu, n m var. ling.
  • ca  anajó, n m var. ling.
  • ca  anajú, n m var. ling.
  • ca  anajus, n m pl var. ling.
  • ca  anajús, n m var. ling.
  • ca  anajussos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  avajo (fruit), n m var. ling.
  • ca  milixera, n f var. ling.
  • ca  nadiu, n m var. ling.
  • ca  nadius, n m pl var. ling.
  • ca  naiet, n m var. ling.
  • ca  naió, n m var. ling.
  • ca  naió (fruit), n m var. ling.
  • ca  naionera, n f var. ling.
  • ca  naions, n m pl var. ling.
  • ca  navissera, n f var. ling.
  • ca  navissera comuna, n f var. ling.
  • ca  navissos, n m pl var. ling.
  • ca  navius, n m pl var. ling.
  • ca  nibix (fruit), n m var. ling.
  • ca  nibixera, n f var. ling.
  • ca  vajol, n m var. ling.
  • ca  vajonera, n f var. ling.
  • ca  vajoneres, n f pl var. ling.
  • ca  vajos (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Vaccinium myrtillus L.

<Botànica > ericàcies>

nabinera nabinera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nabinera, n f
  • ca  avajonera, n f sin. compl.
  • ca  mirtil, n m sin. compl.
  • ca  moixereta, n f sin. compl.
  • ca  nabissera, n f sin. compl.
  • ca  nabiu, n m sin. compl.
  • ca  nabiu (fruit), n m sin. compl.
  • ca  avajó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  blauet, n m alt. sin.
  • ca  gerdera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  gerdonera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  mirtil (fruit), n m alt. sin.
  • ca  nabiner, n m alt. sin.
  • ca  nabís (fruit), n m alt. sin.
  • ca  nabissera comuna, n f alt. sin.
  • ca  nabissonera, n f alt. sin.
  • ca  nabissos, n m pl alt. sin.
  • ca  nabius, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  servera boscana, n f alt. sin.
  • ca  abaixoner, n m var. ling.
  • ca  abajonera, n f var. ling.
  • ca  abajus, n m pl var. ling.
  • ca  anadiu, n m var. ling.
  • ca  anajó, n m var. ling.
  • ca  anajú, n m var. ling.
  • ca  anajus, n m pl var. ling.
  • ca  anajús, n m var. ling.
  • ca  anajussos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  avajo (fruit), n m var. ling.
  • ca  milixera, n f var. ling.
  • ca  nadiu, n m var. ling.
  • ca  nadius, n m pl var. ling.
  • ca  naiet, n m var. ling.
  • ca  naió, n m var. ling.
  • ca  naió (fruit), n m var. ling.
  • ca  naionera, n f var. ling.
  • ca  naions, n m pl var. ling.
  • ca  navissera, n f var. ling.
  • ca  navissera comuna, n f var. ling.
  • ca  navissos, n m pl var. ling.
  • ca  navius, n m pl var. ling.
  • ca  nibix (fruit), n m var. ling.
  • ca  nibixera, n f var. ling.
  • ca  vajol, n m var. ling.
  • ca  vajonera, n f var. ling.
  • ca  vajoneres, n f pl var. ling.
  • ca  vajos (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Vaccinium myrtillus L.

<Botànica > ericàcies>

pirata aficionat | pirata aficionada pirata aficionat | pirata aficionada

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  pirata aficionat | pirata aficionada, n m, f
  • es  script kiddie, n m, f
  • fr  pirate adolescent | pirate adolescente, n m, f
  • en  script kiddie, n

<Ciberseguretat > Comportaments socials>

Definició
Persona que ataca sistemes informàtics sense tenir-ne un gran coneixement i fent ús de recursos i eines creats per altres persones, sovint amb l'objectiu d'impressionar els amics o de guanyar-se una reputació a la xarxa.

Nota

  • Els pirates aficionats solen ser persones sense els coneixements necessaris per a crear explotadors i codis sofisticats.
pirata aficionat | pirata aficionada pirata aficionat | pirata aficionada

<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  pirata aficionat | pirata aficionada, n m, f
  • es  script kiddie, n m, f
  • fr  pirate adolescent | pirate adolescente, n m, f
  • en  script kiddie, n

<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Definició
Persona que ataca sistemes informàtics sense tenir-ne un gran coneixement i fent ús de recursos i eines creats per altres persones, sovint amb l'objectiu d'impressionar els amics o de guanyar-se una reputació a la xarxa.

Nota

  • Els pirates aficionats solen ser persones sense els coneixements necessaris per a crear explotadors i codis sofisticats.