Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "afanyar" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corretjola gran, n f
- ca corretjola blanca, n f sin. compl.
- ca corretjola vera, n f sin. compl.
- ca campana, n f alt. sin.
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca campanetes de canyar, n f pl alt. sin.
- ca campànula, n f alt. sin.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjola borda, n f alt. sin.
- ca corretjola d'aigua, n f alt. sin.
- ca corretjola de flor gran, n f alt. sin.
- ca corretjola de torrent, n f alt. sin.
- ca corretjola grossa, n f alt. sin.
- ca corretjola major, n f alt. sin.
- ca corretjola mascle, n f alt. sin.
- ca corretjola reial, n f alt. sin.
- ca corretjoles grans, n f pl alt. sin.
- ca corriola, n f alt. sin.
- ca corriola blanca, n f alt. sin.
- ca corriola gran, n f alt. sin.
- ca escanyapoll, n m alt. sin.
- ca escanyapolles, n m alt. sin.
- ca heura campana, n f alt. sin.
- ca heura de campana, n f alt. sin.
- ca campanillas, n f pl var. ling.
- ca corritjola blanca, n f var. ling.
- ca corritjola borda, n f var. ling.
- ca corritjola de torrent, n f var. ling.
- ca corritjola gran, n f var. ling.
- ca corritjola grossa, n f var. ling.
- ca corritjola reial, n f var. ling.
- ca corritjola vera, n f var. ling.
- nc Calystegia sepium (L.) R. Br.
- nc Convolvulus sepium L. sin. compl.
<Botànica > convolvulàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corretjola gran, n f
- ca corretjola blanca, n f sin. compl.
- ca corretjola vera, n f sin. compl.
- ca campana, n f alt. sin.
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca campanetes de canyar, n f pl alt. sin.
- ca campànula, n f alt. sin.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjola borda, n f alt. sin.
- ca corretjola d'aigua, n f alt. sin.
- ca corretjola de flor gran, n f alt. sin.
- ca corretjola de torrent, n f alt. sin.
- ca corretjola grossa, n f alt. sin.
- ca corretjola major, n f alt. sin.
- ca corretjola mascle, n f alt. sin.
- ca corretjola reial, n f alt. sin.
- ca corretjoles grans, n f pl alt. sin.
- ca corriola, n f alt. sin.
- ca corriola blanca, n f alt. sin.
- ca corriola gran, n f alt. sin.
- ca escanyapoll, n m alt. sin.
- ca escanyapolles, n m alt. sin.
- ca heura campana, n f alt. sin.
- ca heura de campana, n f alt. sin.
- ca campanillas, n f pl var. ling.
- ca corritjola blanca, n f var. ling.
- ca corritjola borda, n f var. ling.
- ca corritjola de torrent, n f var. ling.
- ca corritjola gran, n f var. ling.
- ca corritjola grossa, n f var. ling.
- ca corritjola reial, n f var. ling.
- ca corritjola vera, n f var. ling.
- nc Calystegia sepium (L.) R. Br.
- nc Convolvulus sepium L. sin. compl.
<Botànica > convolvulàcies>
<Zoologia > Crustacis>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cranc aranya, n m
- ca màjid, n m
- en decorator crab
- en spider crab
<Zoologia > Crustacis>
Definició
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca crema d'afaitar, n f
- es crema de afeitar
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall ramosa, n f
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca canudet, n m alt. sin.
- ca canut, n m alt. sin.
- ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de rata, n f alt. sin.
- ca coeta de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cueta de cavall, n f alt. sin.
- ca herba anusada, n f alt. sin.
- ca herba cavallar, n f alt. sin.
- ca herba de canudet, n f alt. sin.
- ca herba de nusets, n f alt. sin.
- ca herba nusera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca nuguets, n m pl alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca rellotgets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
- ca cola de cavall, n f var. ling.
- ca rabo de sargantana, n m var. ling.
- ca relongets, n m pl var. ling.
- nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum
<Botànica > equisetàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall ramosa, n f
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca canudet, n m alt. sin.
- ca canut, n m alt. sin.
- ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de rata, n f alt. sin.
- ca coeta de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cueta de cavall, n f alt. sin.
- ca herba anusada, n f alt. sin.
- ca herba cavallar, n f alt. sin.
- ca herba de canudet, n f alt. sin.
- ca herba de nusets, n f alt. sin.
- ca herba nusera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca nuguets, n m pl alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca rellotgets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
- ca cola de cavall, n f var. ling.
- ca rabo de sargantana, n m var. ling.
- ca relongets, n m pl var. ling.
- nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum
<Botànica > equisetàcies>
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca danyar, v tr
- ca damnificar, v tr sin. compl.
- es damnificar
- es dañar
- en damage, to
- en damnify, to
<Assegurances > Sinistre>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca danyar, v tr
- ca damnificar, v tr sin. compl.
- es damnificar
- es dañar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El van detenir perquè havia danyat diversos vehicles estacionats al carrer.
Ex.: L'acusat va danyar la víctima en diverses ocasions.
Ex.: L'atemptat terrorista va damnificar centenars de persones.
<Resolució alternativa de conflictes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca de guanyar-guanyar, adj
- es de ganar-ganar, adj
- es ganar-ganar, adj
- fr gagnant-gagnant, adj
- it vincente-vincente, adj
- en win-win, adj
<Resolució alternativa de conflictes>
Definició
Nota
- De vegades també s'utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca de guanyar-guanyar, adj
- es de ganar-ganar, adj
- es ganar-ganar, adj
- en win-win, adj
<01.Conflicte > 03.Gestió del conflicte>
Definició
Nota
- De vegades també s'utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.
