Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "agafar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acatar, v tr
- es acatar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Els aspirants a la plaça de policia han de prometre acatar la Constitució.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acordar, v tr
- ca acabar, v tr sin. compl.
- ca cloure, v tr sin. compl.
- ca convenir, v tr sin. compl.
- ca establir, v tr sin. compl.
- es acordar
- es convenir
- es decidir
- es establecer
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Els empresaris han acordat fer una reunió anual per posar en comú coneixements.
Ex.: Els directius de l'empresa han convingut la necessitat de dur a terme un estudi sobre la viabilitat del projecte.
Ex.: Els polítics han convingut que cal enfortir l'ocupació i la competitivitat de l'economia a Europa.
Ex.: Els directius han establert la creació d'un nou departament a l'empresa.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afanar, v tr
- ca furtar, v tr
- es afanar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'han detingut perquè ha afanat objectes de valor a desenes de turistes.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aferrapedres, n m
- ca aferra-roques, n m sin. compl.
- ca agafa-roques, n m sin. compl.
- ca aixafa-roques, n m sin. compl.
- ca cabot xuclador, n m sin. compl.
- ca enganxa-roques, n m sin. compl.
- ca pega-roques, n m sin. compl.
- ca peix porc, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca ventosa, n f sin. compl.
- ca xafa-roques, n m sin. compl.
- ca xucladit, n m sin. compl.
- ca xucladits, n m sin. compl.
- ca xuclador, n m sin. compl.
- ca agafa roques, n m var. ling.
- ca agafarroques, n m var. ling.
- ca gafa rocas, n m var. ling.
- ca pega roques, n m var. ling.
- ca peix porch, n m var. ling.
- ca peix-porc, n m var. ling.
- ca peix-porch, n m var. ling.
- ca porch, n m var. ling.
- ca xucla dit, n m var. ling.
- ca xucladó, n m var. ling.
- nc Lepadogaster lepadogaster
- nc Lepadogaster biciliatus var. ling.
- nc Lepadogaster gouani var. ling.
- nc Lepadogaster gouanii var. ling.
- nc Lepadogaster lepadogaster lepadogaster var. ling.
- es chafarrocas
- es chupadedos
- es pegadizo
- es sapo de mar
- fr barbier
- fr lépadogastère de Gouan
<Peixos > Gobiesòcids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aferrapedres, n m
- ca aferra-roques, n m sin. compl.
- ca agafa-roques, n m sin. compl.
- ca aixafa-roques, n m sin. compl.
- ca cabot xuclador, n m sin. compl.
- ca enganxa-roques, n m sin. compl.
- ca pega-roques, n m sin. compl.
- ca peix porc, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca ventosa, n f sin. compl.
- ca xafa-roques, n m sin. compl.
- ca xucladit, n m sin. compl.
- ca xucladits, n m sin. compl.
- ca xuclador, n m sin. compl.
- ca agafa roques, n m var. ling.
- ca agafarroques, n m var. ling.
- ca gafa rocas, n m var. ling.
- ca pega roques, n m var. ling.
- ca peix porch, n m var. ling.
- ca peix-porc, n m var. ling.
- ca peix-porch, n m var. ling.
- ca porch, n m var. ling.
- ca xucla dit, n m var. ling.
- ca xucladó, n m var. ling.
- nc Lepadogaster lepadogaster
- nc Lepadogaster biciliatus var. ling.
- nc Lepadogaster gouani var. ling.
- nc Lepadogaster gouanii var. ling.
- nc Lepadogaster lepadogaster lepadogaster var. ling.
- es chafarrocas
- es chupadedos
- es pegadizo
- es sapo de mar
- fr barbier
- fr lépadogastère de Gouan
<Peixos > Gobiesòcids>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afuar, v tr
- es aguzar, v tr
- es ahusar, v tr
- fr aiguiser, v tr
- fr fuseler, v tr
- en point, to, v tr
- en taper, to, v tr
- de schärfen, v tr
- de spindeln, v tr
<Enginyeria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agafa-roques, n m
- ca aixafa-roques, n m
- ca cabot xuclador, n m sin. compl.
- ca enganxa-roques, n m sin. compl.
- ca pega-roques, n m sin. compl.
- ca peix porc, n m sin. compl.
- ca xucladit, n m sin. compl.
- ca xuclador, n m sin. compl.
- ca pegarroques, n m var. ling.
- ca peix porch, n m var. ling.
- ca peix-porch, n m var. ling.
- ca xucladó, n m var. ling.
- nc Lepadogaster candolii
- nc Lepadogaster candollei var. ling.
- nc Lepadogaster decandollei var. ling.
- es sapo de mar
<Peixos > Gobiesòcids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- cabot xuclador (DCVB-E): Menorca
- cabot xuclador (FAUNAICT): Menorca
- cabot xuclador (RANDA11): Menorca
- pega roques (FAUNAICT): Tarragona
- peix porch (FAUNAICT): Barcelona
- peix-porc (DELC): Mallorca
- peix-porc (DELC2): Mallorca
- peix-porch (RPCE3): Mallorca
- xafa-roques (DCVB-E): St. Feliu de Guíxols
- xucla dit (FAUNAICT): Menorca
- xucladit (DCVB-E): Eivissa
- xucladit (DELC): Mallorca
- xucladit (RPCE3): Eivissa
- xucladó (FAUNAICT): Tarragona
- xuclador (DCVB-E): Menorca, Tarragona
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agafa-roques, n m
- ca aixafa-roques, n m
- ca cabot xuclador, n m sin. compl.
- ca enganxa-roques, n m sin. compl.
- ca pega-roques, n m sin. compl.
- ca peix porc, n m sin. compl.
- ca xucladit, n m sin. compl.
- ca xuclador, n m sin. compl.
- ca pegarroques, n m var. ling.
- ca peix porch, n m var. ling.
- ca peix-porch, n m var. ling.
- ca xucladó, n m var. ling.
- nc Lepadogaster candolii
- nc Lepadogaster candollei var. ling.
- nc Lepadogaster decandollei var. ling.
- es sapo de mar
<Peixos > Gobiesòcids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- cabot xuclador (DCVB-E): Menorca
- cabot xuclador (FAUNAICT): Menorca
- cabot xuclador (RANDA11): Menorca
- pega roques (FAUNAICT): Tarragona
- peix porch (FAUNAICT): Barcelona
- peix-porc (DELC): Mallorca
- peix-porc (DELC2): Mallorca
- peix-porch (RPCE3): Mallorca
- xafa-roques (DCVB-E): St. Feliu de Guíxols
- xucla dit (FAUNAICT): Menorca
- xucladit (DCVB-E): Eivissa
- xucladit (DELC): Mallorca
- xucladit (RPCE3): Eivissa
- xucladó (FAUNAICT): Tarragona
- xuclador (DCVB-E): Menorca, Tarragona
<Esport > Esports de combat > Boxa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca agafada, n f
- es abrazo
- es agarre
- es clinch
- fr accrochage
- fr clinch
- en clinch
- en holding
<Esport > Esports de combat > Boxa>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agafada, n f
- ca carregament, n m
- es apoyo
- es entrega
<Construcció > Execució de l'obra>
