Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "agradar" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria. Energia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca classificador | classificadora, n m, f
- es clasificador
- fr classeur
- fr trieur
- en classifier
- en skin grader
- en sorter
<Indústria. Energia > Ocupacions>
Definició
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Aplicacions per xarxa > Xarxes socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>
- ca clicar m'agrada, v intr
- ca fer clic en m'agrada, v intr sin. compl.
- ca fer clic sobre m'agrada, v intr sin. compl.
- ca fer m'agrada, v intr sin. compl.
- ca fer un m'agrada, v intr sin. compl.
- es clicar en me gusta, v intr
- es clicar me gusta, v intr
- es hacer clic en me gusta, v prep
- es hacer me gusta, v intr
- es hacer un me gusta, v intr
- fr aimer, v tr
- fr faire j'aime, v intr
- gl facer clic en gústame, v intr
- gl premer en gústame, v intr
- pt dar curtida, v intr
- pt dar like, v intr
- ro a da like, v tr
- ro aprecia, a, v tr
- en give a like, to, v intr
- en like, to, v tr
<Xarxes socials > Facebook>, <Xarxes socials > Twitter>, <Xarxes socials > Instagram>, <Xarxes socials > LinkedIn>, <Xarxes socials > YouTube>, <Xarxes socials > TikTok>
Definició
Nota
- La denominació catalana clicar m'agrada pot prendre també les variants clicar a m'agrada, clicar damunt m'agrada, clicar sobre m'agrada, etc., d'acord amb les preposicions que pot regir el verb clicar.
- La icona sobre la qual es clica per a manifestar el suport a un contingut s'anomena m'agrada.
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca clusteritzar, v tr
- es agrupar
- es clusterizar
- fr grouper
- fr mettre en grappe
- fr regrouper
- en cluster, to
- en clusterize, to
<Informàtica>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contenir, v tr
- ca abraçar, v tr sin. compl.
- ca comprendre, v tr sin. compl.
- ca incloure, v tr sin. compl.
- es abarcar
- es contener
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: L'informe conté totes les dades econòmiques referents als moviments efectuats aquest any.
Ex.: La reforma laboral comprendrà diversos sectors.
Ex.: Les proves d'oposicions inclouen el temari esmentat anteriorment.
Ex.: El pla d'actuació abraça diversos municipis.
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cosa sagrada, n f
- es cosa sagrada
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
El Codi de dret canònic estableix que l'afectació canònica d'aquest bé es produeix mitjançant la «dedicació» (consagració) o la «benedicció» (càn. 1171). Les res sacrae de l'antiga Roma estaven exclusivament dedicades a les divinitats superiors, coses de dret diví, extra commercium, sotmeses a l'autoritat del Pontífex. Amb tot, en el dret canònic les coses sagrades, siguin béns eclesiàstics o no, pertanyen a persones físiques, jurídiques civils o eclesiàstiques, públiques o privades. Es tracta, per tant, d'una limitació pública del dret de propietat, tot i que aquest bé sigui de domini privat.
A l'efecte de disposar, el cànon 1269 distingeix: a) persona privada propietària: la pot adquirir una altra persona privada només a títol de prescripció, però mai no serà «profanada», excepte en cas de pèrdua de la dedicació o benedicció, i b) persona jurídica pública eclesiàstica: pot ser cedida a una altra entitat d'idèntica naturalesa.
És vàlid qualsevol títol que transmet la propietat.
El dret canònic sanciona amb «pena justa» qui impedeix l'ús legítim d'una cosa sagrada o l'aplica per a usos profans (càn. 1375 i 1376). L'àmbit de la vida consagrada és regulat pels cànons del 634 al 640 (instituts religiosos) i pel 741 (societat de vida apostòlica).
L'execració és la pèrdua de la consagració o benedicció d'una cosa sagrada, només quan l'Església ho determina, mitjançant un decret de l'ordinari, cànons 1212 i 1222.
Les coses precioses (res pretiosae) són una modalitat diferent que comprèn també els mobles i els llocs sagrats per a la destinació i dedicació que prescriu el cànon 1205. En certa manera, la benedicció del foc, cada any en el començament solemne de la vigília pasqual, fa extensible les coses sagrades als béns immaterials. Segons la normativa concordatària «els llocs de culte tenen garantida llur inviolabilitat conformement a les lleis. No poden ser enderrocats sense ser privats abans de llur caràcter sagrat. En el cas d'expropiació forçosa cal que abans sigui escoltada l'autoritat eclesiàstica competent» (Acord entre l'Estat espanyol i l'Església catòlica, 3.1.1979, art. 1.5).
<Arts > Teatre>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca degradar, v tr
- es degradar
- fr dégrader
- it sfumatura
- en degrade, to
<Arts > Teatre>
Definició
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca degradar, v tr
- ca escalar, v tr sin. compl.
- es degradar
- es escalar
- fr dégrader
- en grade, to
- en graduate, to
<Imatge personal > Perruqueria>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca degradar, v tr
- es degradar
- en demote, to
<Policia > Organització>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca degradar, v tr
- es degradar
- fr dégrader
- it sfumare
- en degrade, to
- en fade, to
- en stump, to
- de abtönen
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca degradar, v tr
- es degradar
- fr dégrader
- it sfumare
- en degrade, to
- en fade, to
- en stump, to
- de abtönen
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
