Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "agradar" dins totes les àrees temàtiques

arrapar-se arrapar-se

<Transports > Transport per carretera>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arrapar-se, v tr
  • es  agarrarse

<Transports > Transport per carretera>

Definició
Agafar-se fortament un pneumàtic al paviment.
arrapar-se arrapar-se

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoquei sobre patins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 18)
ISBN 84-7739-236-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arrapar-se, v intr pron
  • es  agarrarse

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins>

Definició
Lliscar, les rodes dels patins, amb un alt grau d'adherència a la pista.
arrapar-se arrapar-se

<09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 01 Hoquei sobre patins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  arrapar-se, v intr pron
  • es  agarrarse

<Esport > 09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 01 Hoquei sobre patins>

Definició
Lliscar, uns patins, amb un alt grau d'adherència de les rodetes a la pista.
arrasar arrasar

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arrasar, v tr
  • ca  rasar, v tr
  • es  rasar

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Tallar arran el pèl de la pell.
arrasar arrasar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrasar, v tr
  • es  cercenar, v tr
  • es  cortar de raíz, v tr
  • fr  couper à ras de terre, v tr
  • en  cut at ground level (to), v tr

<Enginyeria forestal>

arridar arridar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arridar, v tr

<Navegació tradicional>

Definició
Tesar, cobrar l'eixàrcia.
ase mossegaire ase mossegaire

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  bouet, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de fora, n f sin. compl.
  • ca  gitaneta, n f sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  rabosa de magranar, n f sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  raboa de magranar, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • ca  tort roquer, n m var. ling.
  • ca  ueca, n f var. ling.
  • nc  Blennius ocellaris
  • nc  Blenius ocellaris var. ling.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • fr  blennie-papillon
  • en  butterfly blenny
  • en  butterfly-blenny

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona

    - ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona

    - babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - bavosa (EMMDENIA): Dénia

    - capsigrany (FAUNAICT): Barcelona

    - dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova

    - dormilega (FAUNAICT): Tarragona

    - futarra (3037): Roses

    - futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - gitaneta (3037): Sant Carles

    - guilla (3037): Palamós

    - rabosa (3037): Sant Carles

    - rabosa (DCVB-E): Balears

    - rabosa (FAUNAICT): Menorca

    - rabosa (INVPESQ6): Castelló

    - rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - ueca (3037): L'Ametlla de Mar
ase mossegaire ase mossegaire

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  bouet, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de fora, n f sin. compl.
  • ca  gitaneta, n f sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  rabosa de magranar, n f sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  raboa de magranar, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • ca  tort roquer, n m var. ling.
  • ca  ueca, n f var. ling.
  • nc  Blennius ocellaris
  • nc  Blenius ocellaris var. ling.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • fr  blennie-papillon
  • en  butterfly blenny
  • en  butterfly-blenny

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona

    - ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona

    - babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - bavosa (EMMDENIA): Dénia

    - capsigrany (FAUNAICT): Barcelona

    - dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova

    - dormilega (FAUNAICT): Tarragona

    - futarra (3037): Roses

    - futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - gitaneta (3037): Sant Carles

    - guilla (3037): Palamós

    - rabosa (3037): Sant Carles

    - rabosa (DCVB-E): Balears

    - rabosa (FAUNAICT): Menorca

    - rabosa (INVPESQ6): Castelló

    - rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - ueca (3037): L'Ametlla de Mar
atracar atracar

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atracar, v tr
  • es  atracar
  • en  hold up and rob, to

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Cometre un atracament.
atracar atracar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atracar, v intr

<Navegació tradicional>

Definició
Una nau, atansar-se a terra, a una altra nau, per tal d'amarrar-s'hi.